ALBERT CORTES MONSERRAT

Recordo una sèrie que ens va marcar fa ja bastants anys que es deia Expedient X i que presentava casos sense aparent explicació i alguns semblava de vida fora del planeta que eren investigats pels inspectors Mulder i Scully. Ara trobem un nou cas a les nostres comarques que no sembla se li doni massa publicitat.

Efectivament, ahir sabiem que l’alcalde de Vilaplana entre d’altres pobles van rebre un avís d’avaria elèctrica hores abans de l’apagada, concretament un SMS a les 22.38 de diumenge que avisava d’una gran avaria que encara no havia passat i que el dilluns al migdia vam viure amb primera persona conjuntament amb Espanya, Portugal i part de França. Aquest alcalde va rebre aquest missatge al seu móbil amb la incidència que va comprovovar amb resultat negatiu, encara que el mateix missatge assegurava que estaven treballant per recuperar el subministrament elèctric el més aviat possible. De fet va accedir a la web d’E-Distribución i va veure símbols d’avaries en altres punts de la comarca on tampoc hi havia cap incidència detectada. De fet 14 hores més tard va començar tot i va rebre un SMS aquest cop amb resultat positiu.

Realment no tenim encara cap explicació de la causa del problema per part de les administracions i sembla que amb la recuperació de la llum ja ho donen per acabat sense cap explicació com seria de rebut en un fet tant greu. Per si això no fos poc trobem aquest autèntic misteri descobert a les comarques de Tarragona, on hores abans s’avisava d’una apagada que no existia i que al dia següent va ser una realitat. Moltes preguntes i incògnites que en conjunt amb la nefasta gestió d’informació alimenten tot tipus d’especulacions que es podrien evitar i dona idea dels interessos que belluguen qualsevol incident i en especial un tant greu com aquest.

Escoltem diferents versions des de les pròpies elèctriques i dels propis Governs molts cops contradictoris però que donen idea de la nefasta gestió davant la societat que te tot el dret d’estar informada i no ser tractada com a criatures amb els interesos ocults ben amagats de les classes dirigents.

Un expedient X.

Ha arribat un moment que el sistema tracta la societat com a criatures i on el seu dret a la informació queda sota mínims. Ara ho hem tornat a veure amb l’apagada d’ahir i la gestió que s’ha fet per part dels Governs corresponents.

Primer constatar un cop més la nostra fragilitat com a societat amb la dependència absoluta de la llum per la nostra vida quotidiana i a tots els efectes el funcionament de la societat, a més veure que som vulnerables en aquest aspecte i hores d’ara poc hi podem fer. En tercer lloc i més important la gestió de les nostres autoritats tant en el tracte, com deia com si fossim criatures, com els relats inverosimils que hem anat escoltant i que alguns ja s’han contrastat com a fakes.

Un incendi a França que posterioment ha estat desmentit i que semblava increible que afectes a 4 o 5 estats alhora. Una variació atmosferica de la que ningú havia sentit parlar mai i tenia poca credibilitat, una baixada sobtada de la demanda en una hora concreta i la desaparició de 15 gigavats d’energia en nomes 5 segons que sona bastant a burla per cert. També hem escoltat una falta de capacitat d’emmagatzematge i altres teories bastant inversemblants. Per cert el tema d’un ciberatac ha estat desmentit encara que tal com estem podria ser plausible. Un altra cosa és la gestió, per exemple la sortida de Pedro Sanchez 5 hores desprès de començar l’apagada i no aclarir res absolutament és de vergonya aliena i la posterior sortida ja per la nit sense tampoc aclarir res denota el nivell de que parlem.

De fet per dir que evitessim els desplaçaments en cotxe per exemple no calien 5 hores de retard a la compareixença, és una cosa de sentit comú. Ja no dic la sucursal a Catalunya anomenada Generalitat amb moltes reunions per tampoc explicar res amb cara i ulls. Una informació que evidentment no ha estar tota explicada i amagada a la ciutadania per ocultar la veritat, com deia la nostra extrema fragilitat, uns sous estratosfèrics de polítics reciclats per les portes giratòries als Consells de les elèctriques i no invertits en una xarxa no eficient com s’ha demostrat, o un possible atac del nou tipus de guerres que sense cap tret, ni cap exèrcit poden enfonsar un país i que no és vol donar-hi publicitat, ni alarma.

En definitiva, sembla que la pandèmia no ens ha ensenyat a gestionar aquests caos sobtats, i sobretot ha tractar a la gent com és mereix i no com una societat apagada.

Un nou episodi de vergonya en el Govern espanyol. La rescissió del contracte militar amb una empresa israeliana per les pressions de Sumar dins el mateix executiu, comportaran una indemnització costosa que pagarem entre tots.

Fa unes setmanes el mateix Pedro Sanchez amb la seva tàctica habitual va dir clarament que no hi hauria tractes amb empreses israelianes sobre armes pel que anomenen genocidi d’aquest país amb Palestina. Una mentida més com ja ens te acostumats i que s’ha descobert posteriorment amb més de 46 contractes des de final del 2023 amb un valor de més de 1000 milions. Contretament ara hi havia un molt avançat de munició que anava a ser executat. Sumar amb la vicepresidenta al capdavant i la seva obsessió contra Israel i a favor de la causa palestina, llàstima que la causa catalana no els interessa tant. Fins hi tot hi havia rumors de trencament del Govern i que finalment ha portat a aquesta rectificació per pura supervivència i amb l’excusa textual de “L’estratègia que la major part dels contractes adjudicats a la indústria israeliana també impliqui i beneficiï la indústria espanyola facilita a la indústria israeliana ser adjudicatària d’aquests contractes i genera una complicitat preocupant entre les empreses d’armes espanyoles i les israelianes”.

Com és lògic darrera aquests suposats valors que ens volen dir hi haurà una indemnització milionaria a pagar a l’empresa per rescindir unilateralment un contracte. Una despesa que pagarem entre tots i que ningú ens ha consultat. De fet quan un Govern és de Coalició se suposa tots els temes i més els que poden portar discrepàncies com es aquest han des ser aclarits per no anar amb situacions límit i de desgavell com aquestes. De fet la tàctica del PSOE de dir una cosa i d’amagat fer un altre diferent que en qualsevol Estat normal comportaria una crisi total. En una democràcia de fireta com Espanya no comporta res, però la imatge en aquest cas de poca seriositat queda sota mínims i el que és més important els seus suposats valors no es poden fer pagar a la ciutadania com si tal cosa. De fet si fos per exemple Suïssa segur que haguessin consultat al poble per decidir la posició. Apart ara aquestes armes suposadament es compraran a altres estats que segur que una part de les seves vendes son per guerres que han provocat milers de morts i assassinats, cosa que a Sumar ja no li preocuparà.

Un Estat de fireta, i uns valors de fireta.

Ahir amb el recorregut per les paradetes de Sant Jordi, tot un clàssic entre llibres i roses, vam arribar a l’espai on els partits polítics posen la seva paradeta i el record del moment trist que vivim a Catalunya.

Primer de tot i per veure la deriva per la que camina Catalunya aquests darrers anys, saber de la suspensió d’actes dits festius i no culturals de la Diada com la xocolatada al Pati dels Tarongers amb els guardonats de la Creu de Sant Jordi, la celebració de la Diada amb els treballadors de la Generalitat o l’assistència del President per exemple a la Ballada de Sardanes a Plaça Sant Jaume ja tradicional. Tot això i més suspés per la mort del Papa en un Estat Laic i aconfessional i per obra i gràcia del Govern català, tot un disbarat. De totes maneres la xerrada amb l’escriptor Javier Cercas un catalanofob de bandera no s’ha suspés, cosa que ja significa el tarannà del President català.

Tornant a les paradetes, la primera que trobo és la de VOX, una parada plena de banderes espanyoles cridaneres amb els ultres a dins amb el seu missatge i sense voler enterar-se que és la festa del llibre principalment en català i la rosa, o sigui de la cultura, la identitat i l’amor, res a veure amb la seva obsessió malaltissa per un nacionalisme cavernicola com a prioritat, al seu costat els Populars, cosa que vol dir seguir a la mateixa corda, uns metres més enllà la falsa esquerra amable del PSOE que podria estar enganxada a les dues anteriors ja que signifiquen i busquen per Catalunya el mateix, desprès trobem Podemos i Comuns aquesta esquerra de fireta amb un concepte de societat disbaratat i crossa de l’anterior per sobreviure. Passat aquesta fase trobem Esquerra, Junts i Cup, en altres temps partits amb objectius d’independència i ara fent de crossa als Governs espanyols com si tal cosa i havent abandonat l’objectiu principal com si tal cosa, de fet cap bandera independentista a les seves parades, cosa que segurament és més honest per la seva part i acompanya la vergonya que arrosseguen des del 2017 tots plegats. Per últim Aliança Catalana, aquell que el sistema ha qualificat d’extrema dreta i ha intentat tapar sigui com sigui amb discursos sobre la immigració en els que honestament la majoria estariem dacord i que son perillosos per la resta de partits del sistema i els seus discursos hipocrites.

Per últim,hi parlant de cinisme veure aquests partits sobre tots els que considerem nostres en una festa de la cultura catalana i per tant de la nostra llengua, que no han defensat mai fa vergonya aliena.

En definitiva la tristor del moment que no sembla tenir aturador.

La Creu de Sant Jordi, és una distinció per persones i entitats que s’hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural.

Dit això, cada Govern intenta apart que siguin de la seva corda, però la burla macabra d’aquest any se suma a altres distincions vergonyoses que deixen aquest guardò com una farsa sense sentit. Efectivament la catalanòfoba actriu Loles Leon i l’espanyolisme mediàtic amb José Creuheras, President del Grup Planeta i Francisco Javier Moll, president de Prensa Ibèrica son exemple del que denunciava. Propietaris entre d’altres de La Razón o Antena 3 com tots sabem coneguts pels serveis prestats i defensa de Catalunya, un gran insult a la nostra identitat com a nació que ja no ens sorpren.

Loles Leon ja va ser candidata a la Medalla d’Or de la ciutat que l’Ajuntament li volia concedir però el Ple no ho va aprovar. Ara la Generalitat dominada pel PSC i al que no li cal cap votació pel mig li ha concedit. Ella va neixer a Catalunya i fa molts i molts anys resident a Madrid. De fet trobariem moltes actrius de la seva generació mereixedores del premi abans que ella. Ens ha deixat mostres de la defensa de la identitat quan a la pregunta del seu abandonament de Catalunya i el canvi a Madrid va dir que no tenia oportunitats, va sortir això de la normalització lingüística i aleshores va ser molt difícil. Segons fonts d’un critic de cinema que va treballar amb ella amb un anunci publicitari mai va dir una paraula en català amb ell, sempre en castellà, inclus en converses informals fora del rodatge, cosa molt estranya tractant-se de dos catalans. De fet el Govern ho ha justificat dient que era per la seva gran qualitat interpretativa i amplia experiència professional.

En resum una condecoració segons diuen per la seva tasca professional, cosa que res te a veure amb el sentit de les Creus de Sant Jordi. El que si que hi te a veure i com sabem va en direcció totalment contrària a la trajectòria de Leon que ha menyspreat totalment la nostra llengua, part fonamental de la nostra identitat que mai ha exercit ni ho pensa fer. Una vergonya amb majúscules i un greu descrèdit als guardons que ja no tenen cap sentit. Ara la catalanofòbia te premi.

La burla de les Creus de Sant Jordi

Ahir per si feia falta vam tornar a comprovar amb la mort del Cap de l’esglèsia Catòlica que la descripció d’Estat laic d’Espanya és paper mullat i prou. Crec que aquesta presa de pel no s’aguanta per enlloc i és un insult a la ciutadania.

Vam poder veure la televisió pública com dedicava hores i hores a la mort d’un cap d’Estat d’un Estat petit i que en altres molt més grans i influents no ha vist la mateixa informació, apart cap d’una Confessió religiosa que teoricament com deia no te cap oficialitat aquí i que evidentment va ser tractada com si fossim un Estat ultracatòlic. Els 3 dies de dol oficial em sembla al·lucinant i una falta de respecte a la legalitat vigent, art. 16.3 de la Constitució i al poble en general, no te cap sentit. De fet laic vol dir neutral en el que fa a religions i m’agradarà veure si demà és mor el cap de l’esglèsia budista posem per cas si també es fan 3 dies de dol, ja avanço que no.

Des de la Generalitat, inclus es van escoltar veus de modificacions de la Diada de Sant Jordi, cosa que ja seria totalment fora de lloc i intolerable, no estem en una República islàmica ni amb un estat teoricament confessional, per tant aquests afers espirituals no haurien des ser influents en cap aspecte de la ciutadania. De totes maneres ja sabem com veiem a la Declaració de la Renda hi ha una opció per una religió concreta que no hauria d’existir i un contracte vitalici per una quantitat fixa que amb els impostos de tots i sense consulta s’utilitzen per finançar aquesta entitat religiosa que segueix com a poder factic com a la Dictadura.

Pel que fa al Papa que ha mort, escoltem el seu progressisme respecte els anteriors, però els fets no ho avalen, hem escoltat la seva opinió sobre les dones, o en contra de l’avortament i deixen ben clar que voler dormir en un lloc més humil que la residència oficial pot ser un canvi estètic, però no efectiu.

A la pràctica aquesta institució caduca i ancorada en el passat més feudal amb una organització mafiosa en el seu interior amb tots els escàndols que anem coneixent no ha canviat tant com volen fer veure pel tarannà del Papa mort.

En definitiva, els que volem separar la societat dels valors i el coneixement de la dels afers espirituals, ahir vam viure el bany de realitat del que vol dir un fals Estat laic.

Les dades de l’informe de l’Estat no menteixen, Catalunya a la cua de l’execució pressupostària estatal el primer semestre del 2024.

Tant sols un 20% executat de les inversions previstesen comparació per exemple de Madrid un 57%. Traduït a diners, uns 456 milions de 2276 previstos. Cal dir que Illes Balears, La Rioja i Madrid ocupen el podi. Des de l’Administració diuen que les inversions tendeixen al seu desenvolupament en tot l’exercici i les més importants en el segon semestre. Les diferències mitjanes amb l’Estat van pel mateix camí de l’escàndol i de gran diferència amb la majoria de comunitats. Adif per exemple tant solts va executar un 16% del previst i per exemple a Madrid va ser el doble.

El deficit d’inversió puja a 42.500 milions en 15 anys en el global de les infraestructures. De fet l’excusa del Ministeri pertinent dient que en el global del 2024 Catalunya es la que ha rebut més inversions i Madrid ha baixat sense encara aquestes xifres a la mà son molt sospitoses. Primer per les dades dels anys anteriors que els delaten, desprès perquè resultaria estrany un canvi tant sobtat en 6 mesos quan els primers donen el que donen i en tercer lloc per la concepció radial espanyola on el quilòmetre zero es la capital i per tant mai ha estat perjudicada, al contrari del maltractament crònic català que es tradueix en aquests 42.500 milions que no han arribat ni arribaran mai.

Un maltractament colonial habitual amb unes xifres que vorejen l’escàndol més fort i un fre al desevolupament del territori com veiem per exemple en les infraestructures ferroviaries i el seu estat deplorable per abandonament consentit. uns fets que perjudiquen a tota la ciutadania pensi el que pensi i que els resta oportunitats i competitivitat.

No és nou, però els nostres partits a Madrid davant això i alguna queixa accepten com si tal cosa, utilitzant el víctimisme però donant suport al maltractador som si tal cosa. Un cinisme espectacular que hauria ja de ser castigat. Que el PSOE-PSC que governa la Generalitat les accepti, intenti dissimular i doni falses esperances seria normal, el seu objectiu es Espanya i no Catalunya, però dels nostres partits és tot un altra cosa i demostra un cop més que la seva prioritat és el negoci autonòmic dels seus partits per damunt dels que haurien de representar i ja fa temps que hi han renunciat.

Un robatori que serà una xifra més i que no comportarà cap conseqüència, és el robatori habitual.

Avui ens ha deixat l’escriptor i Premi Nobel Mario Vargas Llosa, evidentment no seré jo el que critiqui la seva obra literaria reconeguda mundialment, però el seu fanatisme i arrels feixistes ben mostrades taquen totalment aquest personatge.

Segurament avui, molts lloaran a la persona, tal com passa quan algú mor, però el cinisme i la hipocresia no son bones conselleres i per tant deixant de banda la seva obra, alguns dels fets i manifestacions del personatge son totalment miserables i mesquines.

Una icona del nacionalisme espanyol per la seva defensa de la unitat espanyola i el seu acostament a la ultra dreta afirmant que l’independentisme era el pitjor problema. Va participar en la protesta contra el referèndum del 2017 al costat del feixisme més atroç. Ens deia que no s’hauria pogut imaginar mai que Catalunya retrocedis al nacionalisme primitiu i es sorprenia que els catalans hi poguessin donar suport. Això ens diu ben clar el seu pensament, per ell el nacionalisme primitiu es voler ser com el seu Peru natal, que curiosament no considerava primitiu, o la seva defensada Espanya que tampoc i alhora questiona la voluntat de la ciutadania com si ell estigues per damunt de tothom.

Va arribar dir que la passió pot ser perillosa qua la mou el fanatisme i el racisme. La pitjor de totes la passió nacionalista. Suposo era una definició perfecte de la seva persona i la seva intolerància contra la seva obsessió malaltissa per controlar la voluntat de la societat. Va qualificar el Referèndum de cop d’Estat, mot típic de feixiste com ell que mai defensaran que la ciutadania lliurement pugui decidir i que el sistema actui en conseqüència d’aquesta decisió com seria una democràcia vertadera. Ell defensava una societat sense drets i cap tipus de poder de decisió amb el que anomena Estat complint aquestes funcions sense dret a replica i amb la imposició per bandera.

Un cretí de grans dimensions que va ser utilitzat pel nacionalisme ranci espanyol i anyorat del franquisme, de fet en les manifestacions fetes es van veure moltes banderes del passat i que segurament eren de l’agrat de l’escriptor peruà i la seva croada contra Catalunya, ja que els seus pensaments atacaven per igual als independentistes i als que no, cap dels dos podia debatre i decidir el tema en una urna com seria de rebut.

Ha marxat un escriptor reconegut, però un miserable com a persona.

Un Govern sense cap consciència nacional, bé si una de clara l’espanyola, aquella que precisament vol esborrar qualsevol part de la història que el molesti o destorbi el seu relat, ha de fer mans i manigues per anar esborrant els referents.

El Born perd l’etiqueta de Centre de Cultura i Memòria i ara s’integra definitivament del tot al Museu d’Història de Barcelona. Volen recuperar la llibreria i donar accés lliure al jaciment. Aquesta integració estrena nova imatge amb un nou enfocament i la pèrdua com deia de l’etiqueta de Centre de Cultura i Memòria, un fet que fa venir molts dubtes sobre el projecte original del Born com espai per recordar els fets de 1714 que van portar a la desfeta catalana a la guerra de Successió i que de fet amb Colau a l’alcaldia ja havia quedat molt tocada. Com deia altres novetats serien noves exposicions i itineraris, la renovació de la cartelleria del jaciment i una explicació de la història del Mercat i la relació amb el Parc de la Ciutadella com element de transformació de Barcelona, alhora recuperar la llibreria amb publicacions de l’Ajuntament de Barcelona i obrir el jaciment lliurement que de moment dona problemes en materia de conservació.

Com podem apreciar un nou enfocament que cada cop s’allunyarà més de la idea original i la derrota catalana al 1714 que va marcar la nostra història i que ens defineix com a nació, i un acostament als fets socials i demogràfics de la ciutat passant de puntetes per les qüestions polítiques i que donen una mostra clara de la nostra identitat i de l’evidència de la nostra existència com a nació posteriorment ocupada en un moment de la història que encara dura en el dia d’avui.

Aquest apartat evidentment no lliga amb el missatge oficial espanyol que defensa el PSOE i anteriorment Podemos de la unitat en la història d’Espanya i els nuls drets de Catalunya a reclamar qualsevol consideració diferent.

Esborrar la història sempre ha estat una eina útil del guanyador o el que ostenta el poder per eliminar qualsevol altre pensament que no sigui el seu i crear una nova consciència amb una base de mentida però oficial que perduri en el temps i acabi sent la legitima.

El Born és un espai que ens recorda com la nostra identitat va ser defensada amb les armes fins a les darreres conseqüències i defensant uns drets i el que avui coneixem per un Estat amb una identitat col·lectiva, i això sempre és una molestia pel colonitzador.

Esborrant la memòria.

El Ministre Oscar Puente no fa cap autocritica pel caos constant de Rodalies i retreu victimisme als partits catalans, humiliant així encara més a la societat catalana que ha de patir dia si i dia també un servei del tercer món a preu de primer món.

Diu que cap de les incidències del darrer mes son per deixadesa, i que aquestes s’estan reduint com també és redueix l’endarreriment acumulat. Aquest ha estat el seu resum, acusant de ressentiment als partits independentistes. Afirma que la majoria de incidents son a causa de les moltes actuacions conjuntes que estan fent. Ha defensat el traspàs amb la Garantia que la Generalitat prendra les decisions de gestió i de mobilitat dels treballadors, dient que no es pot comparar FGC amb Rodalies ja que no son equiparables i a més que aquesta nova gestió no serà bona fins que completin la compra de material rodant.

Cal tenir molta barra per no assumir cap culpa amb aquest afer i encara dir que es victimisme, quan nomes fa falta posar la radio a primera hora del matí i normalment obre amb la llista del dia d’incidències en diferents trajectes com habitual. Evidentment l’abandonament i la falta d’inversions des de fa molts anys son responsabilitat dels Governs espanyols que han estat dels Populars i dels socialistes, i cap ha posat fil a l’agulla. Que ara es poden fer més actuacions es cert, però el mal ja be d’abans. Respecte la garantia de gestió quan tots sabem que per qualsevol decisió vertaderament important no la podrà prendre unilateralment la Generalitat, francament no serveix de res, i si es pot comparar els Ferrocarrils de la Generaltitat i Rodalies son el mateix tipus de transport, un amb bona gestió del servei i material i altre abandonat a la seva sort des de fa molts anys, aquesta és la diferència. Admet implicitament que han de renovar material per ser eficients i això ens vol dir que durant molts i molts anys no ho han fet i han deixat un material obsolet i sense recanvi com anem veient.

Rodalies, es un cas de tracte colonial de manual, deixar morir una infraestructura que no rep les inversions necessàries i que la gestió de pròximitat no hi ha dubte seria beneficiós pel servei, i alhora mantenir una operadora com Renfe quan el més normal hauria estat buscar noves operadores molt més eficient en benefici de la ciutadania i aquest servei tant proper, però esclar parlem de Catalunya i el tracte ja sabem que es diferent.

Victimisme.

Avui és commemora que fa 87 anys van afusellar per part del règim franquista a Manuel Carrasco i Formiguera i Jordi Turull ha recordat que l’Estat espanyol esclafava amb afusellaments, ara amb togues.

Aquest líder nacionalista va ser afusellat a una presó de Burgos durant la Guerra Civil espanyola i descansa a Montjuic on Turull ens deia que cíclicament des de 1714, han volgut esclafar Catalunya amb escamots d’execució i ara amb togues. Ha defensat el terme nació per Catalunya i ha denunciat la repressió que encara vivim, cosa que fa no viure en situació de normalitat amb l’exemple de texts del 1920 que son iguals que els d’ara. Ha afirmat que volen ser dignes del sacrifici de Carrasco i Formiguera i el seu llegat.

Crec que està molt be recordar aquests herois que és van mantenir ferms en aquest cas a la República i van arribar fins les darreres conseqüències, en aquest cas l’empresonament, la tortura i la mort. Si aquest és l’exemple de fidelitat a seguir Turull hauria de recordar el 2017 i com precisament en un context de violència, però evidentment no la de la Guerra Civil i les tropes franquistes van fer marxa enrera i van deixar el poble totalment abandonat a la seva sort. La de la repressió judicial i política que fins el dia d’avui patim. Les armes d’un Estat amb una democràcia tant feble i oblidada evidentment tal com va fer el franquisme creant aquest nou règim per sobreviure amb aquesta democràcia de la vergonya també ha hagut de variar els seus metòdes, i on hi havia escamots d’afusellament ara hi ha judicis farsa que poden destrossar la vida d’una persona i la seva família com tants exemples ens han demostrat aquests darrers anys.

Un simple canvi de context i actualització, que no d’intencions. El que em sembla d’una gran hipocresia es lloar aquests herois i el seu camí, quan precisament ells han seguit el contrari, han col·laborat en l’esclafament que denunciaven, col·laborant amb les institucions de l’Estat, jugant al seu joc i renunciant a arribar fins al final en un procés que s’acostava a la meta desitjada amb tot el poble mobilitzat i en peu de guerra disposat.

Desprès del 2017 moltes coses han canviat, i homenatges com aquests que abans podien ser una oportunitat per escoltar reclamacions i greuges històrics ara sonen a hipocresia dites pels que van gaudir de l’oportunitat de fer una autèntic homenatge i no en van ser capaços, ni es van atrevir a culminar-ho.

Son afusellaments i togues.

Nous correus han sortit a la llum i deixen ben clar com un Estat mafios com Espanya podia arribar dins l’operació Catalunya a fer caure un banc, el BPA andorrà on creien hi havien diners per finançar la República catalana, per cert amb Mariano Rajoy al capdavant. Tot un escàndol en aquest cas internacional de moment sense càstig i tampoc se l’espera.

Efectivament, la guerra bruta va arribar a límits insospitats per aquests il·luminats on el seu principal objectiu per damunt de la gent era la unitat d’Espanya sigui com sigui. La lluita contra l’independentisme amb l’anomenada policia patriotica al capdavant treballava a Andorra per aconseguir informació i demostrar que l’independentisme amagava molts milions d’euros per finançar la Catalunya independent. Van recorrer a l’extorsió i van aconseguir la captura de pantalla que demostrava els comptes de la Família Pujol. Van pactar amb el que era President andorrà que farien caure un dels quatre grans bancs andorrans, la BPA i la seva filial a Espanya, triada per la causa abans explicada. Rajoy va donar llum verda a l’operació i el CNI va filtrar vinculacions del banc amb Veneçuela, el narcotrafic o Russia per exemple i posar en alerta Estats Units. Van poder liquidar el banc i extreure la informació dels clients sense poder treure la vinculació amb l’independentisme que buscaven.

Un nou capítol fosc amb greus conseqüències, que va deixar tots els treballadors del Banc fora, i tota una informació confidencial al descobert. tot amanit amb mentides i coaccions per arribar al final i amb un sol objectiu, poder acabar amb l’independentisme sigui com sigui amb una guerra bruta que recordo va manipular resultats electorals com els d’Artur Mas o Xavier Trias i va empastifar tot un seguit de polítics escoltats il·legalment i manipulant la mateixa societat amb tot un seguit d’informacions falses i causes sene sentit com la trama russa per exemple que finalment han quedat en res, perquè evidentment no hi havia res amb la impunitat total dels responsables com es va veure a la comissió d’investigació amb Cospedal i el mateix Rajoy i on evidentment els poders de l’Estat no es condemnaran mai a ells mateixos.

Crec que com més es descobreix, més clar es la innocència dels nostres representants davant les respostes de l’Estat i el que podien ser capaços de fer o no com hem anat comprovant, tot plegat renunciant a arribar fins al final i donat llum verda a la repressió i la pudor d’un Estat que va demostrar clarament el seu nivell democràtic i el seu objectiu principal per damunt de tot.

La mafia espanyola.

Hem sabut que Trump inclou la protecció del cinema en català com una de les barreres per justificar els aranzels. Una nova prova del surrealisme que vivim en aquests dies amb la nostra llengua com excusa.

Efectivament l’administració americana renega de la inversió en producció local que considera un impediment pel lliure accés al mercat. De fet son totes les llengue cooficials com el català, el basc i el gallec com a barrera al comerç. Critica la exigència que per cada tres dies d’exhibició d’una obra procedent de fora de la Unió Europesa se n’hagi de projectar un altra produïda la UE i augmenta un dia si a l’Estat espanyol es una llengua diferent del castellà. Pel que fa les plataformes digitals denuncia que estiguin obligades a comptar amb un cataleg on almenys el 30% sigui producció europea i les de grans facturacions han d’invertir almenys un 5% dels seus ingressos en producció d’obres europees i això impedeix que empreses americanes treguin el màxim rendiment del comerç amb la Unió Europea. Alhora critiquen un excés de regulacions a la Unió que porten a processos legals de gran complexitat.

Des del punt de vista americá amb un país al capdavant del món i una llengua, podriem dir la oficial a tot el món i sense problemes, apart d’una concepció de superioritat respecte a la resta que els fa perdre el món de vista. El món és gran i els que no gaudeixen o exerceixen aquestes condicions si volen sobreviure s’han de protegir, per exemple amb la llengua cal aquestes quotes obligades per poder gaudir en la nostra llengua d’aquestes obres i cal una ajuda econòmica o subvenció en aquest cas dels milionaris ingressos per poder subsistir com a llengues minoritàries en aquest món global. La producció europea en general ha d’estar protegida o poc a poc desapareixeria i nomes la producció americana seria la protagonista i evidentment en el contracte comercial de grans beneficis per les productores o plataformes americanes s’ha de contemplar aquesta protecció.

Un altra cosa seria aquest excés de burocracia per fer les gestions que crec a Estats Units és molt més simplificat i agraït per la població en general. De totes formes son molts Estats i les regulacions comunes son difícils d’executar cosa que al continent americà no els hi passa. Seria un punt a millorar per poder en el cas com diuen dels processos legals els terminis fossin més curts i l’agilitat en resoldre molt més efectiva. Aquella excusa de les garanties crec no te massa sentit i segur que podria ser-hi igual.

En definitiva donar la culpa a la protecció minsa del català a les produccions per justificar els aranzels no deixa de ser surrealisme.

Segurament ens falta consciència de comunitat compartida amb el País Valencià, mentalitat de Països Catalans que ha estat afeblida amb la divisió classica de tota la zona per l’Estat espanyol, de totes maneres els atacas a la identitat son constants i greus.

El Partit Popular i VOX son el Govern valencià, amb un president amb 200 morts a la seva esquena per la seva inoperància i que te com a principal objectiu afeblir el català tot el que puguin i de pas la identitat original dels valencians. Un odi absolut que s’ha vist retirant revistes en català a les biblioteques i escoltant les intervencions del conseller torero que tenen, del que ja no calen més presentacions.

Fins hi tot com deia amb la desgracia de la DANA i una gestió nefasta amb més de 200 morts i que en qualsevol Estat normal hauria provocat la dimissió del President i de pas del Govern, estem parlant de la vida perduda de més de 200 persones i que posterioment han anat canviant de versions i fets, han maltractat les famílies de les víctimes, han prioritzat la reconstrucció amb contractes a dit per empreses sospitoses i per si no fos poc no han perdut del seu cap malalt la idea d’acabar amb la identitat valenciana a través de la seva llengua amb una consulta esperpèntica on els pares havien de decidir quina llengua vehicular volien i on l’objectiu era prioritzar el castellà com sigui. De fet els resultats no els van sortir com esperaven, i per rematar la jugada no en faran massa cas i seguiran amb la seva deria ara en contra de l’opinió de la seva mateixa consulta.

Per si no fos poc, el Consell Valencià de la Cultura ha estat nominat el president en la persona de José Maria Lozano, un arquitecte nascut a Burgos amb fama d’atacar personalment qui no pensa com ell i gens dialogant, de fet la Comissió de Cièncis que presidia la van abandonar tots el seus membres al·legant la impossibilitat de treballar amb ell. Un altre exemple en el mateix Consell que ara presidirà i sota la presidència anterior com a vocal va intervenir per questionar la salut mental de la mateixa presidenta. De fet la interina actual ja ha manifestat que sembla es treballi per destruir la institució per dins i per fora.

Un ferm defensor de Mazon i on en la mateixa consulta abans esmentada va denunciar pressions a les famílies dels nacionalistes i va criticar durament aquells que van escarnir Mazon a Oriola. Com podem comprovar tot un referent de la imposició espanyola sense manies.

És la direcció de l’odi.

El populisme sense fre de Donald Trump ens porta al tema dels aranzels, una mena d’obsessió que pot fer canviar les relacions comercials del planeta per no medir les conseqüències que això pot comportar.

Avui el presiden americà ha oficialitza la guerra dels aranzels, concretament a la Unió europea un 20% assegurant que han estafat als Estats Units durant més de 50 anys i que no tornarà a passar. Trair d’aquesta manera als socis fidels mai seria una bona solució. De fet cobrarà un 34% a la Xina o un 31% a Suïssa per exemple. Aquest anunci l’ha fet en un esdeveniment dit que America torni a ser rica i aquesta seria una mesura base per fer-ho possible. Ens diu que la UE aplica un 39% i això es desproporcionat, ara bé no ens diu que inclou l’IVA que res te a veurema amb els aranzels. De fet la seva retòrica d’ajudar a les empreses americanes i que la balança al final serà positiva crec te poc de realitat i molt de propaganda.

Aquesta guerra el que pot fer es que els americans els hi costi més car els productes a comprar i per tant retallin despeses amb el que això comporta per una econòmia dels Estats i l’empobriment de la població, alhora les empreses amèricanes hauran de comprar als seus proveïdors algunes matèries amb un cost augmentat, ja que la resta d’Estats reaccionaran segurament amb una pujada i per tant això ho hauran de reflectir en el preu final dels seus productes i en les butxaques dels americans. Al mateix temps la inestabilitat que provoca aquesta mesura deixa els mercats internacionals inestables i això mai pot ser una bona notícia. De fet la paranoia arriba a tal extrem de gravar un 10% unes illes on no hi viu ningú actualment.

El món és global i per tant els equilibris ja estan pactats i no es poden alterar d’aquesta manera, ja que acabaran perjudicant a la Unió Europea però també als Estats Units i un possible beneficiari pot ser la Xina com alternativa més econòmica i viable. Tot un desgavell i una dependència on el continent europeu en patirà les conseqüències que com deia finalment aniran a restar a les butxaques de la ciutadania.

Amèrica evidentment pot crèixer, però no crec que sigui la manera fent que totes les seves compres siguin més cares i que la venda dels seus productes es redueixi, no cal ser un geni de les finances per veure això.

Els aranzels de la punyeta.