Gàlim

Si no fóra que ens coneixem, hauria pensat que l’Ajuntament de l’Olleria havia fet un gest simbòlic pel 25 d’Abril i havia abaixat a un nivell inferior la bandera més representativa dels vencedors d’aquella batalla i de les nefastes conseqüències derivades i planificadament continuades.

Però el cas és tot un altre. La bandera coneguda també per estanquera es troba a mig pal pel dol oficial decretat per la mort del papa Francesc, diria que ja fora de comptes. En feia broma jo l’altre dia perquè entenia que quan la comunicació municipal parlava de posar la bandera d’España a mitja asta, en realitat es referia a totes les ensenyes oficials que hi ha presents a la porta del consistori. Ho pensava així perquè em semblava poc seriós que consideraren que només la de l’estat monàrquic és portadora de la dignitat que comporta demostrar senyals públics.

I es veu que m’equivocava. Es veu que per a les nostres autoritats (no només les de la nostra localitat) hi ha banderes de primer nivell, amb categoria política i social, i unes altres d’anar per casa: regionals, ja saps. Subalternes.

Potser (segur que) no van pensar que, ni que siga amb l’afegit blau, la valenciana és bandera molt més “papal” que no l’altra: ells no han tingut cap de papa, i nosaltres dos. Curiosament (és un dir) en parlen poc i malament; segurament perquè no eren castellans.