Pols d'estels

Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.

Teníem ganes d’eclipsi, per tant. Les agrupacions astronòmiques portaren la veu cantant. Si a València l’Associació Valenciana d’Astronomia preparà l’observació del fenomen a l’explanada de la Ciutat de les Ciències, amb nombrosos visitants, a la Safor, l’Agrupació Astronòmica de la Safor es preparà per a l’eclipsi a la plaça del Tirant, junt al riu Serpis. Centenars de persones s’hi arrimaren per gaudir de l’espectacle.

Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.

El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.

Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.

La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.

A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.

Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.

La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.

Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.

El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.

El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.

No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.

La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.

El dissabte 29 de març podrem gaudir d’un dels fenòmens més curiosos de la natura, fruit de la disposició planetària i de la geometria espacial. Durant el matí la Lluna anirà tapant parcialment el Sol i causarà l’ocultació incompleta i temporal de l’astre rei. Serà un eclipsi parcial de Sol i serà visible sense dificultat a tot el país. Ací baix tenim l’esquema de l’ocultació. El disc blau representa la Terra, el blanc la Lluna. El nostre satèl·lit, seguint el seu camí al voltant de la Terra, s’alinearà aproximadament amb el Sol, de manera que projectarà la penumbra lunar sobre el nostre planeta. Aquesta vegada l’ombra lunar impactarà fora del disc terrestre i no hi haurà eclipsi total.

Amb aquest eclipsi solar comença tot un seguit de fenòmens similars, fins i tot més espectaculars, d’eclipsis solars totals i anulars que cobriran les terres de la Península Ibèrica i del nostre país. Seran els eclipses totals del 12 d’agost de 2026, el del 2 d’agost del 2027 i l’anular del 26 de gener del 2028. Ens esperen dies de gaudi astronòmic.

Com es veu en l’esquema adjunt, calculat per Fred Espenak, expert en eclipsis de la NASA, ara ja jubilat, les zones de màxima ocultació solar varien al llarg de l’Atlàntic. Va des d’un lleuger cobriment lunar del diàmetre solar d’un 20% (0.20) en la costa mediterrània i Balears, fins a més d’un 40% (0.40) en les costes de Galícia. Si viatjarem a Grenlàndia podríem veure el diàmetre del Sol cobert per més del 80% (0.80). Cap lloc de la Terra podrà veure el Sol completament eclipsat.

A València la Lluna començarà a cobrir el disc del Sol a partir de les 10:54. Després el cobriment anirà augmentant fins arribar a un 25% (0.25) del diàmetre solar en el màxim de l’eclipsi que ocorrerà a les 11:42. Finalment la Lluna abandonarà el disc solar a les 12:30. L’eclipsi haurà acabat. L’Observatori Nacional ha preparat la seqüència de les fases de l’eclipsi per a diverses localitzacions.

Per a València

Per a Barcelona, la seqüència està una mica retardada donat que la ciutat està situada més a l’est que València. L’eclipsi comença a les 11:02 i acabarà a les 12:36. El màxim de l’eclipsi parcial solar serà a les 11:48 amb una magnitud de cobriment d’un 24% (0.24) del diàmetre solar.

Palma es troba molt més a l’est que les altres ciutats així que l’eclipsi serà més curt i amb un cobriment menor. Comença a les 11:02 i acaba a les 12:30 amb el màxim a les 11:45 i una magnitud d’un 20% (0.20).

Per a l’observació de l’eclipsi recordeu que s’han de complir importants mesures de seguretat. NO mireu directament al Sol. Utilitzeu ulleres d’eclipsi o filtres de soldador. Amb telescopis o prismàtics, si no teniu filtres, NO mireu directament per l’ocular, podrien perdre la vista. Observeu amb projecció.

Fa uns anys vaig fer un llarg estudi sobre les diverses maneres d’observar un eclipsi de sol i no deixar-hi la vista. El podeu llegir ací: Com mirar l’eclipsi.

Avui el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, ha travessat la línia de l’equador celeste. Ha acabat l’hivern i torna la primavera.

Tanmateix l’oratge s’ha proposat que no ho gaudim gens. Ja fa més de 3 setmanes que plou amb diverses intensitats i no hem pogut fer cap observació astronòmica. Ja ens hem perdut l’eclipsi lunar del passat 14 de març i no sé si també perdrem l’eclipsi solar parcial del 29 de març.

Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la primavera ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ha passat avui a les 10:01 hora local.  Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.

Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.

Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó fa tres dies, el 17 de març.

Imatge:
Pluja, Tomasz Sienicki, 2003, Wikipedia Commons.

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, ha participat en la V Reunió Científica de la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). En la trobada, celebrada al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) entre el 6 i el 9 de març de 2025, s’han combinat sessions tècniques, estudis d’aspectes legals i algunes activitats socials. L’esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica. Cal destacar que una pluja constant no ens abandonà pràcticament en cap moment de la trobada i, en conseqüència, la sessió astronòmica prevista no es va poder realitzar.

L’últim dia de la reunió, el matí del 9 de març, vàrem fer la nostra Assemblea General de 2025 per parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. Enguany amb una major presència de socis que havien participat activament en les sessions dels dies anteriors de la trobada. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a l’Empordà.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Les activitats d’assessorament a particulars o municipis i les denúncies a ajuntaments com el cas de Barcelona amb els llums de Nadal centraren gran part del debat però les accions proposades per exigir normatives ambientals per controlar la contaminació lumínica foren més participatives.

Cal fer notar que el dia anterior, el 8 de març, Cel Fosc organitzà en la Sala d’Actes del Museu de l’Empordà a Figueres un homenatge al nostre amic i fundador Pere Horts amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

L’últim punt de l’ordre del dia fou la proposta d’instaurar el Premi Pere Horts que l’associació lliuraria en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador. S’aprovà per unanimitat.

A més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, ha estat exposada durant tots els dies de la Reunió Científica en la Sala de les Constel·lacions del Càmping.

Pere Horts i Font va ser un filòsof i astrònom català, pioner en la lluita contra la contaminació lumínica. Des de Figueres estant, fundà l’any 1997 l’associació Cel Fosc com un col·lectiu virtual per informar i coordinar-se tots els activistes de Catalunya. Participà en l’elaboració de la Llei de Contaminació de Catalunya del 2001 i del seu reglament. Però a més,  com que diversos grups preocupats per l’enllumenat excessiu començaven a organitzar-se a tot l’estat espanyol, expandí l’any 2005, amb altres activistes, Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, com a organització a nivell estatal.

A principis de l’any passat, el nostre amic i company, va fer vacances i des de llavors s’han fet diversos actes i recordatoris a Catalunya i a Aranjuez. Tanmateix cap d’aquests homenatges havia estat organitzat per l’organització amb la que tant havia lluitat per preservar el cel nocturn.

Aprofitant les Jornades d’Albanyà realitzades conjuntament entre la Xarxa Espanyola d’Estudis de la Contaminació lumínica (REECL) i Cel Fosc, dissabte 8 de març passat finalment s’organitzà un emotiu acte de record a Pere Horts a la sala d’actes del Museu de l’Empordà a Figueres.

Unes 60 persones assistiren en una sala plena de gom a gom, amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. El president de l’organització, Enric Marco, presentà l’acte, explicant el sentit de l’aplec que és recordar la figura de Pere i la seua lluita contra el tsunami dels LED i per la recuperació de la nit. Seguidament es passà un vídeo de l’homenatjat en el que explicava les claus de l’activisme en defensa de la foscor de la nit per a una organització com Cel Fosc. La presència de Pere en la pantalla ens el feu molt pròxim, tan elegant en parlar i tan convincent en els seus arguments.

Després vingueren els discursos dels amics i companys de diferents lluites mediambientals. Josep Maria Bosch, antic tresorer de l’organització, astrònom i amic personal, recordà els anys en que amb el programa europeu Comenius voltaren per Dinamarca i Grècia per coordinar-se en programes educatius sobre l’ensenyament de l’astronomia amb altres professors de secundària europeus. Molt emocionat, feu palesa la seua amistat amb Pere en regalar-li, pocs dies abans de la seua mort, el nom d’un asteroide descobert per ell.

Després d’un passi de fotos de l’homenatjat, un altre amic i company, Toni Salamanca, feu el seu discurs recordant Pere. Toni, consultor ambiental i impulsor de l’Associació Amics del Pení-cap de Creus, ens feu cinc cèntims de la lluita mediambiental i social de la comarca i com Pere també li va fer costat. El seu discurs es pot llegir ací baix.

Finalment el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, recordà també Pere com a referent de la ciutat i remarcà que l’ajuntament ja l’havia honorat amb un Diploma de reconeixement ciutadà el 20 d’octubre passat.

En acabar Enric Marco presentà el futur Premi Pere Horts que l’associació lliurarà en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador.

Finalment Maria, la dona de Pere, prengué la paraula per agrair l’homenatge i a Cel Fosc per seguir el camí que ell encetà.

Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

Documents i notícies a la premsa:

Homenatge a Pere Horts. Escrit de Toni Salamanca a l’acte.

Bategen un asteroide amb el nom del figuerenc Pere Horts. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Cel Fosc a l’Empordà. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Imatges: Totes les fotos, llevat de l’última, són d’Enric Marco.

La Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL) ha celebrat durant la primera setmana de març la seua V Reunió Científica al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) amb un programa complet que ha combinat sessions tècniques, aspectes legals i activitats socials. Aquest esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica a l’estat des del dijous 6 fins al diumenge 9 de març de 2025.

En aquesta edició la trobada ha estat organitzada per la REECL en col·laboració amb Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).  Els dos primers dies (dijous i divendres) es tractaren temes científics i professionals, relatius a la contaminació lumínica en l’àmbit de la normativa i el medi ambient; i els dos últims dies (dissabte i diumenge) en activitats obertes a no professionals: activistes, i persones o associacions preocupades d’una forma o una altra per la contaminació lumínica.

Entre moltes ponències, Alícia Pelegrina, responsable de l’Oficina Tècnica SO-IAA, i coordinadora de l’Oficina de Qualitat del Cel del IAA-CSIC, ens explicà l’experiència amb la inclusió de la protecció del cel fosc com a recurs a protegir en alguns parcs naturals d’Andalusia.

Des de ICCUB i Galicia es presentà un nou instrument molt senzill i barat per mesurar la contaminació lumínica, el FreeDSM,  un fotòmetre de baix cost per mesurar la brillantor del cel nocturn natural. S’ha dissenyat a partir de maquinari i programari oberts, amb diverses opcions de connectivitat i la capacitat de geoposicionament de dades.

Dissabte de matí es reservà per realitzar activitats amb associacions ecologistes. S’invità l’associació IADEN/Salvem l’Empordà, la major i millor organització mediambiental de l’Empordà a que ens contà les activitats que fa i que en pensa dels problemes de la contaminació lumínica. Xavier Vizcaino, destacat membre de l’organització, ens feu un recorregut sobre l’activisme en defensa del patrimoni ambiental a Catalunya i en particular a l’Empordà, en el que, com ens digué, l’associació ha d’assumir sense complexos el seu paper com agent polític i transformador social. Li seguí un interessant debat sobre com encarar els futurs reptes lumínics des de l’activisme.

El dissabte a la vesprada es va fer un homenatge a Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, mort en 2024, a la seua ciutat natal Figueres mentre que l’assemblea anual ordinària d’aquesta associació es realitzà diumenge de matí.

Des de la seua posada en marxa, la REECL ha celebrat anteriorment quatre reunions científiques en diferents localitats, que han suposat un gran impuls per a l’estudi i investigació del problema de la contaminació lumínica des d’una perspectiva multidisciplinària.

Malgrat la pluja associada a la borrasca Jana que no ens deixà durant tots els dies i que omplí el riu Muga que passa a la vora del Càmping,  els assistents a la Jornada pogueren eixir de la Sala de les Constel·lacions on es feien les reunions per visitar l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, un centre de divulgació de l’astronomia: estudis acadèmics, batejos astronòmics, estades escolars astronòmiques, tallers de formació just al costat del Càmping Bassegoda Park. La qualitat del cel nocturn d’Albanyà està reconegut per la Internacional Dark Sky Association i per la Fundació Starlight. Pere Horts ajudà a la construcció de l’observatori i a la certificació del cel nocturn.

A més a més, durant una pausa de la pluja, es va fer una visita cultural a la bella vila medieval de Sant Llorenç de la Muga.

Una setmana intensa per actualitzar els nostres coneixements sobre el problema de la contaminació lumínica.

Imatges: Totes les fotos són d’Enric Marco.

Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.

Planetes

Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.

El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli.  A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.

El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena.  La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.

De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.

Eclipsi de Lluna (14 de març)

Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.

Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra,  la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.

Eclipsi de Sol (29 de març)

Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.

Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar  un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.

L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.

Pluges d’estels

Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.

Fets notables

El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic. Els gràfics dels eclipsis són de l’Observatori Astronòmic Nacional.