Oi?

Hi ha una manera de ser “mediterrània”? Sí, segons Palau i Fabre:

“Quan diem de Picasso que és, abans que res, un mediterrani, entenem que les coses —els problemes, els objectes, les relacions humanes— tendeixen per a ell a resoldre’s en llum, que la llum triomfa de la tenebra i acaba per absorbir-la.”