En aquests temps que hem d’aguantar com consellers ineptes i amb mala bava com els sr. Rovira volen acabar amb la nostra llengua i cultura, sobretot a l’escoles, el descobriment de llibres com aquest, un llarg poemari escrit una filla de la immigració, crec que nascuda a Benicarló i ara resident a Barcelona, són una gran alegria. Demostrem que la nostra llengua pot acollir i potser útil pet tots els nouvinguts que venen al nostre país en cerca d’una vida millor.

El llibre va dedicat sobretot a les mares que han migrat i que han lluitat per donar al fills el que elles no han tingut. Lluitat contra els microracisme i els racismes més evidents i crec que també contra el masclisme de les dues societats (no ho esmenta molt al llibre, però crec què evident). Un gran homenatge a les mares lluitadores!

Aquest poema m’agrada molt: Temporeres de Huelva

Temporeres

terme minuciosament patentat

per fer malabars amb vides humanes

i sortir-ne airós.

mantells de silenci en ple segle XXI

societats sencers calles

que les abusin

que les explotin

mereix titulars de luxe

però apagarem el televisor

ens acostarem a la nevera

i ens servirem

una bona ració de maduixes

en menjar-les

i notar l’explosió roja

als nostres llavis

només ens entristirà una cosa

que no ens quedi nata a casa

perquè amb nata estarien

mortalment bones.

Per més informació:

Jaŋde publica el primer llibre de l’autora de Benicarló Fàtima Saheb

DIÀLEG

Què és l’amot, per tu? Em vas dir.

Això.

I quan et vaig respondre

deixava caure el meu cap,

a poc a poc, al teu pit.

Només un exemple del que podreu trobar al darrer poemari del cantant i poeta penedesenc, Cesk Freixas: les coses quotidianes, però també la lluita com a poble i contra les injustícies del món actual.

“Mentre la seva violència sigui

la manera de mantenir-nos callats,

no serà fàcil ser persona de pau.”

(Extracte de Seria fàcil, pàgina 60)

Els islandesos varen escollir a l’any 2013 el que ells pensaven que era la paraula més bonica de la seua llengua, i aquest va resultar ser “Ljósmódir” que vol dir llevadora o “comadrona” en castellà. En islandès és una paraula composta per  les paraules mare i llum (módir i ljós). I amb aquest inici l’autor ens delita amb una història sobre una família islandesa que s’ha dedicat a aquesta feina durant generacions i ens relata com és aquesta en una terra tan inhòspita com Islàndia, on quan s’acosta el Nadal de llum precisament no en tenen molta i amb unes previsions meteorològiques no gaire bones.

Una veritable sorpresa, ja que pensava que dels països nòrdics només ens arriba novel·les policíaques i de crim que després es transformen en pel·lícules d’èxit.

Per més informació:

La llengua és el millor personatge de novel·la

Ja havia eixit la segona part d’aquest còmic que vaig llegir al maig del 2023 i no sabia res! Va eixir al març d’enguany! Ja podien haver fet més propaganda, ja que els que hem llegit la primera part estàvem esperant la segona amb ganes de saber com acabava aquesta història! Però ja se sap, un còmic en català? qui el vol? Doncs si que hi havia gent que l’esperava i he tardat en saber, i de casualitat que ja estava editat quasi un any després!

Si t’ha agradat la primera part, la segona crec que també i així sabràs com acaben les aventures de Coratge i Lluna entremig dels “alçats”.

“Llops que es comporten com homes en un món on els humans es comporten com llops”, Albert Sánchez Piñol