ALBERT CORTES MONSERRAT

El Psc partit del Govern de la Generalitat i de moltes institucions catalanes no ha pres mesures encara contra el seu primer tinent de batlle de Rubí que ha qüestionat obertament la unitat de la llengua catalana.

Efectivament, apart d’un breu missatge del Conseller, res de res. El personatge es diu Víctor García i en el ple municipal va negar la unitat de la llengua i va acusar una regidora d’AUP de tenir una visió protoimperialista. Cal dir que García es llicenciat en filologia hispànica, i es va permetre d’assegurar que el català, el valencià i el mallorquì no són la mateixa llengua i tenen diferències molt grans. El context era una moció que demanava l’adhesió de l’ajuntament com a soci protector de les escoles en català de la Catalunya nord de la Bressola i una aportació d’una quota anual de 1500 euros, per protegir la llengua en aquell territori. El Ple finalment va tombar la moció amb el vots contraris del mateix PSC, Comuns, PP i VOX. Es dona la causalitat que fa pocs dies els socialistes van donar suport a una declaració al Parlament a favor de la Bressola i que s’instava a la promoció de la llengua.

Aquesta C teoricament de Catalunya implicaria defensar una identitat com a poble que te una base amb la nostra llengua, i com veiem no és així, malauradament cal dir que els altres tampoc la tenen com a prioritat com hem vist amb la immersió lingüística i altres mesures que mai han estat controlades, o quan vam veure el posicionament en una hipotètica República Catalana on tots defensaven el castellà com a llengua oficial al mateix nivell. Una hipocresia que els permet votar a favor de la promoció de la llengua i la gran feina de les escoles Bressola a la Catalunya Nord al Parlament i en contra en un Ajuntament, per cert al costat de Populars i VOX, per tant seguint les teories escoltades suposo serien el mateix, o nomes val per un partit concret això Sr. Rufian.

Quan un càrrec públic defensa aquesta barbaritat la seva destitució ha de ser fulminant, no pot representar ningú. Seria com si un altre defenses que la Terra és plana. Son mentides que van més enllà d’errades puntuals i en el cas de la llengua un fet inqüestionable des de fa molts segles i una base del nostre poble que aquest personatge ha volgut barrejar amb qüestions polítiques o ideològiques que nomes busquen mostrar el seu odi per la llengua catalana.

La C del PSC ha caigut fa temps.

Cada dia ens aixequem amb idees que provenen de la Casa Blanca que ens semblen més surrealistes i que no sabem si finalment seran una realitat o simplement son ocurrencies o deliris sense fre del President americà.

La compra de Groènlandia, l’annexió del Canada com a nou estat d’Estats Units, la propietat del Canal de Panama i ara l’expulsió de la franja de Gaza i reconstrucció convertida en la Riviera del Golf amb la protecció de l’exèrcit americà. Nomes son quatre idees de les que anem coneixent i que segurament deixen desconcertats a la resta del planeta.

El primer que ens passa pel cap, es que aquest senyor es pensa que el món és el jardí de casa seva i pot fer el que li plagui. De fet cal tocar de peus a terra i veure que és la nació més poderosa del món i per tant militarment difícilment algú podria aturar qualsevol iniciativa, però hi ha unes normes o tractats internacionals que precisament son per garantir la convivència del planeta i que teoricament s’han de respectar per no convertir la Terra en un caos, encara més del que ja és. Trump sap que Estats Units no ha signat alguns d’aquests tractats però amb l’excusa de la força que ningú discuteix no pot mirar per damunt a altres parts del planeta. Comprar Groènlandia evidentment faltaria per l’acceptació danesa i entenc que els ciutadans del territori en un referèndum donessin llum verda a l’operació. Canada és un Estat sobirà i per tant no és propietat de ningú més que d’ells mateixos. Si parlem de la darrer ocurrència de Gaza, la crisi humanitària no crec se solucioni expulsant a la població del lloc per decret i fer negoci amb una mena de complexe turístic per fer negoci. La valoració de la gent no pot ser tant minsa. Primer caldria veure com és pot solucionar la vida de les persones i posteriorment veure com és pot arribar a acords per aturar aquesta guerra on evidentment Hamas no pot ser un actor principal amb les mans tacades de sang. Segurament no hi hauria una solució justa i que faci oblidar tot el que ha passat allà, però si no mirem endavant el bucle continuarà infinitament i la crisi humanitaria seguirà per sempre. Evidentment la proposta Trump no seria la solució, encara que no dubto que si vulgués tirar endavant apart de quatre escarafalls ningú ho podria evitar.

Cal veure aquestes propostes com eines de negociació al màxim i que el resultat final seran acords molt més digeribles i reals, però vist com està el món mai se sap.

En Trump i el seu món.

Aquest miserable, anomenat Henry que va agredir a un nadó i uns turistes a Montjuïc fa un temps ha tornat a actuar amb extrema violència i ha tornat a ser detingut. Fins quan haurem d’aguantar la ciutadania aquests delinquents reincidents i inadaptats.

Aquest individu, d’uns 30 any i nacionalitat equatoriana, i autor de l’agressió recordada l’octubre passat ha atacat un home de 58 anys que feia footing pel passeig marítim, la seva violència ha portat a provocar un nas trencat i un ull ferit, apart d’altres contusions que l’han dut a la seva hospitalització . Per sort un agent policial fora de servei ho ha vist i avisant a diverses patrulles l’han pogut detenir. De fet l’agressor havia estat ingressat en un hospital psiquiàtic per ordre judicial i no se sap com ja havia sortit tot hi tenir un ampli historial delictiu amb més de trenta antecedents i un de mediàtic a l’octubre per l’atac a la nena d’un any entre d’altres.

Crec que el fenòmen de la reincidència cal abordar-lo no des de la perspectiva que ha fet l’anomenat progressisme que consisteix simplement en entrar en un bucle de detenció i llibertat on el criminal torna a les seves activitats un cop i un altra, sinò des de la perspectiva de veure que persones com aquestes no poden conviure amb la resta de la societat i aquesta no te que pagar els plats trencats de la inutilitat política. En aquest cas i per la seva nacionalitat caldria expulsar del país aquest miserable i complir la seva condemna en el seu país d’origen. Seria el més normal, amb veto total per una nova entrada.

La societat paga la seva seguretat en forma d’impostos i per tant te tot el dret d’exigir una resposta a canvi que no sigui veure impotent com es pot agredir nadons o persones pel carrer impunement sense conseqüències. En aquest cas més de 30 antecedents crec son suficients per veure que no pot ser un més dins la nostra societat. Cal fermesa per no donar la sensació que aquests salvatges tenen més drets que la resta i els expressen amb total impunitat.

La immigració en aquest cas s’ha de regular, tot el suport a les persones amb la seva integració, però mai amb delinqüents com aquests que de cap manera podem protegir o mantenir. El sistema no pot donar aquests privilegis i que la societat agredida pagui la festa. Es una burla macabra intolerable.

Fins quan?

Desprès de la victòria d’Oriol Junqueras en les Primàries d’Esquerra Repúblicana ara toca fixar la ponència estratègica que haurà de votar la militància. Com ha trascendit fixa el 2031 com objectiu per ser una majoria àmplia i sòlida a favor de la independència, i no inclou ni data ni condicions per a un nou referèndum. Un nou brindis al sol sense cap tipus de credibilitat.

El 2031 ens diuen hi haurà eleccions municipals i aquest partit celebrarà el seu centenari i com a valor simbòlic de la data que coincideix també amb la recuperació de la Generalitat, sense generar expectativa de ser independent, ja que diuen no volen encotillar-se en una data límit, que reconèixen com errada del passat. La idea es consolidar aquesta majoria social que és condició per fer efectiu el dret a l’autodeterminació. Respecte el 2017 ens diuen que assolir una majoria al Parlament no és suficient però si necessari, ja que en cas contrari serà difícil plantejar reptes nacionals i que el poble els doni suport.

Fa dos anys aprovaven el tema de l’acord de Claredat amb una negociació per un referèndum amb 50% de participació i 55% de si per ser efectiu. Ara no entren en les condicions i seria una segona fase. Alhora rebutgen propostes com les de Joan Tardà de deixar de ser un partit exclusivament independentista.

Realment amb propostes com aquestes encara es pregunten perquè han perdut el suport de la ciutadania. Una nova burla a la societat catalana per seguir endavant sense arribar enlloc. Una “enxamplar la base” actualitzada que fa riure per no plorar. Ara resulta que la independència a la carta la fan coincidir amb el centenari del partit, encara no han après que no es seva i que el país és molt més important que un partit polític qualsevol sigui el que sigui. No volen dates, no calen ja està passada 1 d’octubre del 2017, o potser ho han oblidat. Tornen a donar tombs amb recuperar una majoria social, que per si no ho saben ja hi és, ha quedat demostrar, no ha desaparegut, tornen a confondre suport al seu partit amb la independència. Ens volen vendre el xantatge de ser majoria un altre cop al Parlament com a condició, caldria que recordessin que la ciutadania ja els hi va donar i tenien totes les eines per arribar fins al final, i no ho van fer, per tant van demostrar que no era cap condició si no estan disposats a complir amb els seus compromisos.

l’Acord de Claredat de fa nomes 2 anys sembla que ja no val, de fet era un acord que ens deia clarament que el vot independentista tenia menys valor que el vot unionista, tota una declaració d’intencions. Igual de clar que propostes de personatges destacats com Tardà que clarament posen la independència com a secundària.

Encara recordo fa uns quants anys Junqueras i la seva frase “doneum-me 68 diputats i faig la independència”, ara ni amb 68 ni amb 135. No són números nomes. Es voluntat primer i coherència. Dues coses que durant la fase del 2017 van deixar al calaix i que ara no recuperaran.

La burla infinita.

l’Actriu madrilenya Karla Sofia Gascon, protagonista i nominada pels Oscars per la pel·licula Emilia Perez segueix protagonitzant la polèmica pels tuits trobats de fa uns anys a les xarxes socials i que les seves explicacions no poden esborrar.

Missatges racistes i miserables que l’artista ja ha intentat tapar tantcant el seu compte de X, però que ho ha fet massa tard, ja que han estat viralitzats. Ens diu que son mentides i coses tretes de context i que se la condemnat sense judici amb l’explicació de que no guanyi l’estatueta de fons.

Missatges racistes, islamòfobs i anticatalanistes que no tenen desperdici. Diu que les formes mai han estat la seva virtud i que sempre ha lluitat per una societat més justa i lliure. De fet en referència a una Gala dels mateixos Oscars va dir No entenia la guerra mundial contra Hitler, ell simplement tenia la seva opinió sobre els jueus o titllar rates nazis i desitjar es podreixin a la presó dedicat als independentistes catalans per criticar la gestió de la pandemia a Madrid i d’altres de l’estil.

Com podem veure ni les formes ni la seva lluita que ens diu per una societat justa i lliure cap amb aquests comentaris miserables fets per ella i que han quedat constatats per molt que hagi intentat esborrar la petjada que també vol dir molt. Banalitzar Hitler i l’horror de l’Holocaust nomes ho poden fer ments malaltes i miserables com la seva. La seva llibertat no deu incloure els catalans que segons ella no poden tenir els mateixos drets que els demes en aquest de voler ser independents com qualsevol altre nació del món i titllar de nazi nomes ho fan les persones que no els fa fàstic la paraula. Les formes evidentment no son la seva especialitat, però l’excusa del context tampot te sentit, ja que son expressions molt clares i totes ben definides, no cal més context.

Ara entrariem amb la polèmica de separar la persona de l’artista pel tema dels premis, cosa que hi podria estar dacord, però marcant un límit que els valors més elementals haurien de donar i no crec es pugui premiar una persona amb valors tant mesquins com per escriure aquestes coses contra la llibertat dels poble i sobretot banalitzant més de 6 milions d’assassinats massius a les mans d’un monstre. Aquesta lìnia crec no es pot creuar i invalida qualsevol feina actual que hagi fet.

Els valors son importants.