Pols d'estels

Aquesta setmana hem tornat a Tortosa per a la segona sessió del Curs sobre contaminació lumínica, medi ambient i salut que estàvem impartint a l’hospital Verge de la Cinta. Si la setmana passada parlàrem de legislació, son i seguretat respecte a la llum nocturna, dijous passat 13 de febrer, davant de personal medic de la regió sanitària del Baix Ebre, hem anat explicant com la llum artificial nocturna és un contaminant que afecta a la vida silvestre i, també, com l’exposició a la llum a la nit, sobretot blanca, té impactes en la salut humana.

A les 9 del matí, Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora de Boscos del Túria, ens mostrà a través de nombrosos exemples com la contaminació lumínica afecta a la fauna nocturna.

La llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat com l’actual que afecta a totes les zones naturals, encara que tinguen el màxim nivell de protecció. S’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració i malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Després de la xarrada sobre els efectes de la llum nocturna sobre el medi natural passàrem a realitzar diversos experiments per explicar algunes preguntes importants: què és la llum? Com és produeixen els colors? per què el cel és blau? Quines diferències hi ha entre LEDs de distinta temperatura de color? quin tipus de llum és millor per a un habitatge?

Amb la nostra caixa de llums explicàrem les diferències entre llums càlides i fredes relacionant-les amb el confort visual i la quantitat de llum blava que emeten. Amb un espectroscopi mesuràrem els espectres de cada llum per mostrar la grandària del pic blau en cadascuna de les bombetes LED per saber quina és millor per cada ús que li vullguen donar.

Després del descans reprenguérem la sessió amb la xarrada d’Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia i expert en anàlisis d’imatges nocturnes de la Terra per a estudis de contaminació lumínica. L’hem convidat per que ens parlara dels seus treballs sobre la possible relació entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncers com de mama i pròstata realitzats amb l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Després d’una introducció sobre com d’important és tindre una bona resolució de les imatges nocturnes des de l’espai per a poder fer estudis d’epidemiologia, ens comentà com es va poder fer l’estudi. Aquest treball s’ha anat replicant amb altres estudis semblant de manera que ara mateix hi ha tres articles que confirmen la relació entre llum blava nocturna i càncers mentre un altre no en troba de relació. Cal, per tant, continuar fent estudis sobre la possible afectació de la contaminació lumínica sobre l’augment del risc de contraure alguns tipus de càncer.

El curs acabà després d’un test per avaluar els coneixements adquirits per part dels assistents. Esperem que el curs els haja estat de profit.

Moltes gràcies al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

La nova era Trump ha començat de manera explosiva com ja era d’esperar. Entre les seues primeres mesures ha estat esborrar tots els avanços que els Estats Units han fet en polítiques d’igualtat, de defensa de les minories i de foment de la diversitat. En definitiva les millores a la població que ha estat marginada durant segles. Uns drets que feien que els nord-americans foren els primers del món i que tothom tractava d’imitar: avortament, drets LTGBI, feminisme, pacifisme, drets racials, drets dels natius indis.

Tanmateix alguns d’aquests progressos no estaven tan consolidats com tothom pensava i s’han anat erosionant els darrers anys. L’anul·lació del dret a l’avortament per part del Tribunal Suprem dels EEUU va ser el primer pas. Ara l’arribada a la presidència de Donald Trump fa trontollar molts altres drets.

I clar, l’onada conservadora també ha arribat a l’astronomia. Les conquestes socials aconseguides per diversos col·lectius estan en perill també en el mon de la ciència. Els censors que segueixen les ordres del president busquen i remiren per esborrar les lluites pel drets. Les lluites per la igualtat d’accés a la ciència de les dones s’estan minimitzant i, fins i tot, eliminant de textos, webs i portals d’internet a una velocitat inusual. I massa pocs en fan esment.

Vera Rubin va ser l’astrònoma que, als anys 60, demostrà l’existència de la matèria fosca, una substància invisible i que constitueix una gran part de l’univers. Per la seua mort, el dia de Nadal de 2016, li vaig dedicar un emotiu obituari on hi vaig destacar la seua lluita ferma per fer-se un lloc de científica en un món, el de l’astronomia de llavors i també d’ara, tot ple d’homes. Pel seu descobriment de la matèria fosca va obtindre la Medalla Nacional de la Ciència, l’any 1993 de mans del president Bill Clinton, premi lliurat a persones que han fet importants contribucions en l’avanç de la ciència o la enginyeria.

Actualment un observatori situat a Xile dut el seu nom. Conté un telescopi terrestre reflector d’escaneig de camp ampli que fotografiarà tot el cel disponible des del seu punt d’ubicació cada poques nits, amb un espill 8,417 metres de diàmetre. Encara que l’Observatori està dedicat a l’astrònoma, el telescopi rep el nom de Simonyi Survey Telescope, per agraïment dels mecenes Charles and Lisa Simonyi.

Durant el seu primer mandat presidencial (2017-2020), Donald Trump signà una llei del Congrés (To designate the Large Synoptic Survey Telescope as the “Vera C. Rubin Observatory) posant el nom de l’astrònoma, que acabava de faltar, a l’observatori que s’estava finançat amb fons federals. L’acte feu esment de la recerca de va fer i assenyalà que era una gran defensora de la igualtat i de la representació de les dones en la ciència. Per exemple es deia: La doctora Rubin va ser una defensora directa del tracte i de la representació igualitària de les dones en la ciència, i va servir com a mentora, partidària i model a seguir per a moltes dones astrònomes al llarg de la seua vida.

Fins fa poc, la pàgina web de l’observatori que du el seu nom contenia una biografia de l’astrònoma en la que, entre altres coses es deia que la ciència continua sent un camp dominat pels homes i que l’observatori treballava per ser més inclusiu. I que Vera Rubin ofereix un exemple excel·lent del que passa quan més ments participen en la ciència.

El 30 de gener passat el diari digital Propublica, publicava l’article The Rewriting of a Pioneering Female Astronomer’s Legacy Shows How Far Trump’s DEI Purge Will Go en el que detallava com la pàgina web federal de l’observatori Vera Rubin es va modificar per ometre qualsevol reconeixement del fet que la ciència segueix sent un camp dominat pels homes o que l’observatori treballava per ser més inclusiu.

El diari explicava:

El dilluns al matí (27 de gener), una secció de la seua biografia en línia titulada “Ella va advocar per les dones en la ciència” ja no estava. Va reaparèixer en una forma simplificada aquest mateix dia enmig d’una resposta caòtica del govern federal a la campanya de Trump contra els programes de diversitat, equitat i inclusió.

Aquest no va ser el cas del paràgraf següent: “La ciència continua sent un camp dominat pels homes, però l’Observatori Rubin està treballant per a augmentar la participació de les dones i altres persones que històricament han sigut excloses de la ciència. L’Observatori Rubin dona la benvinguda a tots els que vulguen contribuir a la ciència i pren mesures per a reduir o eliminar les barreres que exclouen als qui tenen menys privilegis”.

Aquest paràgraf va desaparèixer el dijous a la vesprada, igual que l’afirmació que Rubin mostra el que pot succeir quan “més ments” participen en la ciència. La paraula “més” va ser reemplaçada per “moltes“, canviant el significat.

“Estic segura que Vera estaria absolutament furiosa“, va dir Jacqueline Mitton, astrònoma i autora coautora d’una biografia de la vida de Rubin. Mitton va dir que la frase “més ments” implica que “vols ments de persones de diferents orígens”, una idea que es desprèn naturalment del text ara eliminat sobre barreres sistèmiques.

No està clar qui va ordenar les alteracions específiques de la biografia de Rubin. La Casa Blanca, l’observatori i les agències federals que la financen, la National Science Foundation i el Departament d’Energia, no van respondre a les preguntes de ProPublica.

La pàgina de l’observatori sobre diversitat, equitat i inclusió també va ser eliminada dijous a la vesprada. Una versió arxivada del 19 de desembre mostra que descriu els esforços de la institució “per garantir una execució justa i imparcial” del procés de contractació, inclosa la formació dels membres del comitè de contractació “en biaix inconscient“. El programa DEI també incloïa esforços educatius i de divulgació pública, com ara “complir els estàndards d’accessibilitat web” i plans per crear associacions amb “organitzacions que serveixen a públics tradicionalment poc representats” en ciència i tecnologia.

Enguany s’han pogut concertar noves activitats sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va tornar a  convidar dijous passat 6 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.Aquest curs és diferent del del curs passat ja que seran només dues sessions de 5 hores cadascuna i s’imparteix en l’horari de matí. També alguns dels ponents són diferents ja que no han pogut assistir per qüestions laborals. Però la selecció dels substituts no ha fet baixar el nivell del curs, ja que són també persones ben expertes en el seu camp de treball.

Dijous 7 de febrer a les 9 del matí ja estàvem esperant els alumnes mentre el tècnic informàtic feia els darrers ajustos per a la xarrada de mitjan matí que seria on-line.

A la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 40 persones, després una introducció meua sobre les característiques del curs, Josep Maria Ollé, enginyer tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc ens parlà de les bases del problema de la contaminació lumínica amb la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.

Després de recordar les bases físiques de la llum, repassà com els humans ens hem il·luminats al llarg dels temps, per acabar parlar dels LEDs. Com que tots els LEDs no són iguals cal distingir els que son més amigables amb el medi ambient i la salut humana. La quantitat de llum blava amb voltant de 460 nm és el factor fonamental per classificar-les com a LEDs freds o blancs o LEDs càlids o groc-taronja.

Només els LEDs càlids són adients per al seu ús en zones naturals i també en entorns urbans.

A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiària o cronodisrupció.

Després, amb ajuda del mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS, ens mostrà com la llum de Tortosa contamina, amb exemples de carrers i monuments de la ciutat, molts dels quals incompleixen la legislació vigent catalana en matèria de contaminació lumínica.

La següent ponent va ser María Ángeles Bonmatí, formada en Cronobiologia en Cronolab, el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, especialista en els problemes del son, i, actualment docent a la Universitat de Múrcia.  Enguany no va ser possible tenir-la presencialment a Tortosa per qüestions laborals, i per això, es connectà via telemàtica a la Sala.

Després d’una interessant introducció sobre la importància de dormir bé per mantindre una bona salut, ens explicà les funcions del son i les seues característiques principals així com tots els possibles trastorns del son i quins són els causants.

Per a les persones adultes és recomanable dormir una mitjana de 7-8 hores diàries. Tanmateix nombrosos factors poden contribuir a disminuir o reduir la qualitat del son. Entre aquests destacà el soroll ambiental nocturn (oci, neteja dels carrers) i la llum artificial nocturna de l’habitació on tractes de dormir i la que entra per la finestra (intrusió lumínica).

Després del descans se’ns passaren diversos tests on-line per avaluar els nostres hàbits a l’hora d’anar a dormir i la qualitat del nostre son.

Anna Almécija, jurista i criminòloga, vicepresidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA), i que treballa al Departament d’Interior de la Generalitat Catalana, en la seua xarrada: Planificar la seguretat amb perspectiva ambiental: llum i prevenció del delicte ens va fer reflexionar amb perspectiva de gènere i ambiental sobre l’eficàcia de la il·luminació en la prevenció del delicte i de la percepció d’inseguretat.

L’objectiu dels principis CPTED aplicats és prevenir el crim dissenyant un entorn físic que influesca positivament en el comportament humà. La teoria es basa en cinc principis: control d’accés natural, vigilància natural, territorialitat, suport a l’activitat i manteniment.

El Disseny Ambiental per a la prevenció del delicte (CPTED) propugna el tema de la vigilància natural, veure i poder ser vist, i, per tant la visibilitat és un factor que ens protegeix.

Amb nombrosos exemples ens mostrà que més llum als carrers no millora la seguretat sinó més bé la millora de l’enllumenat, evitant zones d’ombra, racons amagats de portals, etc.

Així introduí el concepte de desemparament ambiental com l’agreujant del delicte quan la víctima es troba en una especial situació de vulnerabilitat que ocorre quan determinades condicions ambientals li impedeixen demanar auxili i ser ajudada pels altres i que són aprofitades per l’agressor perquè creu que així podrà actuar amb impunitat. Un lloc per més il·luminat que estiga no és segur si ningú pot veure el que ocorre, si no se senten els crits d’auxili de la víctima, si ningú està en disposició d’ajudar-la o si és un lloc d’impossible accés.

Els alumnes feren nombroses preguntes als ponents sobre cadascun dels temes presentats.

Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Aquests dies estem una mica atrafegats pel descobriment de l’asteroide 2024 YR4 el 27 de desembre passat i la seua possible col·lisió amb la Terra allà pel 2032.

Aquest nou objecte NEO (Near-Earth Object) sembla ser un tros de roca d’entre 40 i 90 m de diàmetre que passà a uns 800000 km de la Terra durant els darrers dies del 2024. De fet fou descobert quan ja s’allunyava de la Terra i, per tant, no se n’han pogut fer massa observacions.

Descobert el 27 de desembre pels telescopis de la xarxa ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) de la Universitat de Hawaii localitzats a Río Hurtado, Xile,  una cerca en dades de dies anteriors el trobà en una imatge del dia de Nadal. A causa de la seua petita grandària i segurament la seua composició, la seua brillantor és molt baixa. Això fa que actualment només grans telescopis siguen capaços de seguir-lo i aportar noves dades de l’òrbita.

El que va sorprendre els astrònoms va ser que estudiada l’òrbita provisional, d’un període d’uns 4 anys, es va constatar que tornaria a passar prop del nostre planeta el 17 de desembre 2028 mentre que la tornada del 2032 presentava una probabilitat baixa d’impacte contra la Terra.

Mentre no tinguem dades més acurades de l’òrbita de l’asteroide el risc d’impacte no és menyspreable. El dia 5 de febrer era d’1.2% però aquest risc ha augmentat una mica aquests darrers dies i ja arriba al 2.2%, que equival a 1/44, que és com treure l’as de copes a la primera en una baralla de cartes. Aquest nivell de risc planetari l’ha fet posar-se el primer de la llista de risc de l’Agència Espacial Europeu (ESA).

La grandària de l’asteroide, en cas de caure el 22 de desembre de 2032, causaria només danys locals. Això vol dir que no seria l’Argamedon, el final de la civilització humana, però si que podria arrasar una ciutat gran com València o Barcelona. Els primers càlculs ens diuen que el possible impacte seria en la zona de l’equador, sobre Amèrica del Sud, l’oceà Atlàntic, Àfrica Central, l’oceà Índic fins a l’Índia. L’objecte és similar al que xocà en Tungunska, Siberia el 30 de juny de 1908 i arrasà uns 2000 km² de la taigà.

L’ESA va actualitzant les dades que es tenen sobre 2024YR4 i presenta alguns gràfics interessants. Ací baix veiem el corredor de risc de xoc contra la Terra.

L’òrbita de l’asteroide no es coneix massa bé encara i caldran encara moltes observacions per veure com de prop passarà el 2032 i si realment si l’impacte és possible o, com sol passar, la probabilitat de xoc baixa a zero. Això se sabrà segur durant el pròxim pas prop de la Terra el 2028.

I que podem fer si es confirma l’impacte? Només una nau que xocara contra l’asteroide podria desviar-lo de la seua trajectòria a temps per evitar el desastre. Ja s’han fet proves amb la missió DART i sabem que funciona. Però aquesta missió s’hauria de llençar molt de temps abans perquè tinguera èxit. La desviació s’ha de fer a milions de quilòmetres de distància de la Terra. Allà lluny un petit canvi de trajectòria seria suficient per apartar-la del nostre planeta. Tractar de desviar l’asteroide quan estiga a l’altura de la Lluna (com fan a les pel·lícules) no té cap sentit. No pots aturar ni desviar un asteroide ja dins del sistema Terra-Lluna.

De tot això vaig parlar amb la periodista Elena Riego per a la televisió d’À Punt el dimecres 5 de febrer.

https://www.apuntmedia.es/noticies/mon/video-un-asteroide-impactar-terra-22-desembre-2032_1_1763285.html

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-05-02-2025-informatiu-nit_134_1763289.html A partir del 31:09

Més informació:
ESA actively monitoring near-Earth asteroid 2024 YR4.
Asteroid 2024 YR4 – latest updates
2024 YR4, el asteroide que podría chocar con la Tierra en 2032, Daniel Marín. Eureka. 5 febrer 2025.

El mes de febrer comença amb pluja però sembla que la pròxima setmana s’esperen algunes nits de cel ras per poder observar el cel. I això és una sort ja que no sempre és possible veure els estels en un món ple de llums artificials a la nit i cada vegada més nuvolós.

Durant el mes de febrer continuarem observant la mal anomenada alineació dels planetes. Tindrem la sort de poder-los observar durant les nits de febrer tot seguint la línia de l’eclíptica, la majoria a ull nu i dos (Urà i Neptú) amb ajuda telescòpica.

Planetes

L’esquiu planeta Mercuri es troba ara mateix en la direcció del Sol per la qual cosa és impossible veure’l. De fet, el 9 de febrer a les 13:19 Mercuri es trobarà exactament alineat amb el Sol, en l’anomenada conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 2° 02’ del Sol. Però com que el pas és per darrere del Sol, en aquest moment el planeta es trobarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 1,39 unitats astronòmiques. A partir d’aquest dia, Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per esdevenir un de vespertí.

Així que el planeta podrà veure’s a final de mes com a astre vespertí però ben a prop de l’horitzó oest.

El 25 de febrer al capvespre Mercuri es trobarà en conjunció amb Saturn. Mercuri estarà a 1° 39´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Molt difícil de veure ja que Mercuri estarà molt baix en un cel encara brillant després de la posta de Sol.

Venus és ara mateix el més brillant dels planetes. Ben alt i visible cap a l’oest, el podrem observar durant unes dues hores després de la posta del Sol. Amb telescopi podreu veure com no presenta una forma circular sinó que mostra una fase com la Lluna, senyal que es troba entre el Sol i la Terra i que la llum del Sol li arriba per la dreta i que, des del nostra visió des de la Terra, la part de l’esquerra queda a les fosques.

El capvespre del primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb una fina Lluna creixent, amb el nostre satèl·lit a 2° 20´ al sud del planeta, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El 16 de febrer Venus assolirà la seua màxima lluentor. Durant el dia 16, Venus brillarà intensament amb una magnitud de -4,6 en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Peixos, cap a la part oest de l’esfera celeste.

Mart, que el mes passat va passar per l’oposició, és ben brillant en la constel·lació dels Bessons. De fet, junt amb els estels Càstor i Pòl·lux forma una trio celeste molt vistós. De color rogenc, és visible durant tota la nit.

La nit del 9 de febrer una lluna creixent quasi fregarà el planeta. A les 20:35. Mart i la Lluna es trobarà en conjunció amb la Lluna situada a només 46 minuts d’arc al nord del planeta.

Júpiter, el rei de la nit, brilla moltíssim en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel Aldebaran. Els primers dies del mes el podrem veure pràcticament en el zenit, just dalt del nostre cap.

La nit del 6 al 7 de febrer la Lluna estarà en conjunció amb el planeta amb la Lluna a 5° 29´ al nord de Júpiter.

Saturn, molt dèbil ja, es pot veure baix cap a l’horitzó oest del cel. El primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb la Lluna a 1° 05’ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fets notables

La nit del 5 al 6 de febrer la Lluna creixent s’aproximarà al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades. L’aproximació màxima serà a les 08:17 del 6 de febrer, ja de dia i amb les Plèiades sota l’horitzó oest, quan el nostre satèl·lit passe a només 31,5 minuts d’arc del grup, situat en la constel·lació de Taure. Així que aquest fenomen no serà visible des del nostre país.

Pluges d’estels

El 8 de febrer tindrem el màxim de la pluja de meteors  α-Centàurids, amb activitat entre el 28 de gener i el 21 de febrer. La taxa màxima observable és variable amb almenys 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del dia 8, cap a la part sud de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.