Una història popular de la beata de Benigànim
Això va anar i era una dona tan i tan bona persona que era una santa. El marit, un malabèstia, li feia passar les anacoretes, però ella tot ho suportava amb enteresa, fidelitat i submissió.
Un dia, mentre acabava de parar taula per al dinar, a punt d’arribar l’home, va descobrir sobre el tapet la cagada d’una gallina. Va ser veure-la i sentir que s’obria la porta del carrer: li va vindre justet per a tapar aquella deposició inoportuna amb un saleret.
El marit venia amb una cara de gos que espantava, i quan ella li va preguntar què volia per a dinar va respondre, amb el seu mal geni humiliant:
-Què vull per a dinar? Merda vull per a dinar!
La dona, atorrollada però servicial, va alçar el saleret i li va dir:
-Ací la tens, la merda.
I esta és la historieta que ma mare m’explicà (en la seua versió amb la beata ganxuda com a protagonista) sobre la bondat i santa paciència de Josepha Teresa Albinyana Gomar (no tinc constància de cap relació familiar), la famosa beata Agnés de Benigànim que va nàixer hui fa quatre-cents anys. Són boniques aquestes històries de la cultura popular, que fins i tot s’atreveixen a “casar” una monja tan abocada al servei a Déu. No sé si els estaments eclesiàstics ho trobaran irreverent, però més insultant és que la facen castellana…