Gàlim

Dilluns farà vint-i-cinc anys que es va inaugurar l’institut de l’Olleria. El curs havia començat la tardor anterior, però estes coses protocol·làries tenen vida i martingales pròpies i la cinta oficial no es va tallar fins al 10 de febrer de l’any 2000.

Ja en vaig parlar l’octubre passat, quan es complia el quart de segle de l’inici de les classes al centre, llavors encara sense nom propi i batejat més avant amb el nom de la partida on el van construir, el Vermellar. En aquell moment encara pensava (et moriràs de vell i et tocaran a albat, diuen) que en un moment o altre veuríem algun acte, o activitats, de celebració, amb ciris o sense. Però no.

Fa l’efecte que tindre una infraestructura educativa tan important i potenciadora no passa de considerar-se una anècdota, no una categoria. I això no ens deixa, com a poble, en bon lloc.

+ Articles de Bartolomé Sanz sobre la posada en marxa de l’institut.