Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

L’exposició de Jeroni Munyós continua passejant per València

0

Jeroni Munyós continua passejant-se per València aquest 2025. Després d’haver passat per la facultat de Geografia i Història i la de Física, l’exposició sobre la vida d’aquest erudit valencià del segle XVI arribà el mes de maig del 2024 a la plaça de la Mare de Déu de València en la seua versió en castellà.

La Casa de la Ciència del CSIC a València va acullir l’exposició “V Centenari del Naixement de Jeroni Munyós: Matemàtiques, Cosmologia i Humanisme en l’Època del Renaixement”, la mostra que repassa les principals fites de la vida i obra de l’astrònom renaixentista de la Universitat de València, Jeroni Muñoz. En ella ens trobem amb la societat valenciana de l’època, una jove Universitat de València, les matemàtiques renaixentistes i el seu ús en ciències aplicades, i l’inici de la separació entre astrologia i nova ciència de l’astronomia.

Ara, a principis del 2025, l’exposició s’ha traslladat al hall del Museu de la Ciència dins del complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Us pose algunes fotos.

Per complementar l’exposició, dijous 23 de gener es farà la conferència:  Supernoves animades d’ahir i de hui. De Jeroni Munyós a l’energia fosca, a càrrec d’Iván Martí Vidal i Vicent J. Martínez, professors d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.

En 1572, una nova estrela va aparèixer en la constel·lació de Cassiopea, revelant-se com una supernova. Astrònoms europeus, inclòs el destacat Tycho Brahe, van estudiar detalladament este fenomen, entre ells Jeroni Munyós, catedràtic de Matemàtiques, Hebreu i Astronomia a la Universitat de València. A petició del Rei Felip II, Munyós va escriure un tractat titulat “El Llibre del Nou Cometa” sobre esta estrela.

En esta conferència, els conferenciants exploraran les observacions històriques de les supernoves, destacant l’impacte que va tindre la supernova de 1572 en la nostra comprensió del cosmos. A més, examinarem el que sabem hui dia sobre l’estrela l’explosió de la qual es va observar fa 451 anys.

Conclourem la xarrada discutint sobre les supernoves des d’una perspectiva més contemporània, abordant la física que subjau a estes explosions còsmiques i la seua classificació. També destacarem les investigacions realitzades sobre este tema en la nostra universitat.

Programa

18.30: accés a la sala
19.00: conferència a l’auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: observació astronòmica al Jardí d’Astronomia (activitat subjecta a condicions meteorològiques).

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.

Gràcies a Vicent J. Martínez per les fotos de l’exposició al CAC.

I la Lluna tapà Saturn com a regal de Reis

0
Publicat el 5 de gener de 2025

Tal com estava previst, ahir al capvespre la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, tapà el llunyà planeta Saturn. Per pura geometria celeste els dos astres s’alinearen i, des del nostre país, tinguérem la sort de poder albirar el fenomen.

Aquestes aproximacions i ocultacions són uns dels espectacles més bonics del cel. Que dos astres de grandària, llunyania  i aspecte diferent es troben al cel és d’allò més atractiu i curiós. Però, en les societats antigues també va ser motiu de disquisicions mitològiques o religioses en assignar-li un significat especial a l’encontre celeste.

Simulació de l’ocultació de Saturm del 4 de gener de 2024 amb Stellarium

Comença ocultació   Acaba ocultació
4 de gener 18:15 4 de gener 19:24

Així, per exemple, una de les possibles explicacions de l’estrella de Betlem proposada per Johannes Kepler el 1614 fou la triple conjunció dels planetes Júpiter i Saturn que va ocórrer en el període d’un any, entre els anys 7-6 abans de Crist com ja vaig explicar en un llunyà escrit de Nadal de 2005.

També cal destacar el valor de les conjuncions i ocultacions per fer estudis astronòmics. Cal destacar la gran epopeia del seguiment dels passos de Venus sobre el Sol durant el segle XVIII per mesurar de manera exacta la distància Terra-Sol o l’estudi de la corona solar durant els eclipsis de Sol.

Així que les conjuncions tenen una gran acollida entre els astrònoms, i, per això, anit multitud d’astrònoms tractaren de captar els moments d’entrada i sortida del planeta Saturn de darrere d’una Lluna creixent.

Tots estàvem expectants per captar l’espectacle celeste mentre la Lluna cobria el planeta entre les 18:15 i les 19:20 del 4 de gener 2025 aproximadament com es pot veure en la simulació d’Stellarium de més amunt. Tanmateix les condicions foren ben diferents segons el punt d’observació.

Poc abans que comence l’ocultació. 18:16. Seestar. Alberic. Enric Marco.

A les comarques centrals del País Valencià el cel estava ras al voltant de les 18:00 i el començament de l’ocultació fou visible sense entrebancs llevat que encara era pràcticament de dia. Així i tot el planeta es va veure ben brillant abans d’ocultar-se en la zona fosca de la Lluna. Després, però, les condicions variaren i els núvols dificultaren, encara que no impediren totalment, l’observació de l’eixida del planeta de darrere de la Lluna.

Poc després de l’ocultació a les 19:24 amb molts núvols. Seestar. La Barraca d’Aigües Vives. Enric Marco.

A Catalunya, amb millor oratge, van aconseguir millor resultats. Així ho podeu constatar en les magnífiques fotografies que m’envia l’amic astrònom Josep Maria Bosch des de Bellpuig (l’Urgell).

Aconseguir captar en una mateixa imatge o vídeo la brillant Lluna i el dèbil Saturn i que isquen bé és una tasca reservada a experts com Josep Maria.

 

Haver perdut Saturn momentàniament en el cel és ben trist però la reaparició de Saturn ens va tornar l’alegria com es va captar des de Bellpuig. Allí estava altra vegada Saturn, amb el seu anell de gaidó poc visible i un puntet brillant a l’esquerra com es pot veure en la primera imatge de l’apunt. No, no era el gran i misteriós satèl·lit Tità que estava situat més lluny a l’esquerra del planeta sinó un estel de fons,  85 Aqr, de magnitud 6.7

Gràcies a Josep Maria Bosch per les fotos i vídeos.

El cel de gener de 2025

0
Publicat el 2 de gener de 2025
Nebulosa d’Orió, M42. 21 desembre 2024, Aras de los Olmos. Enric Marco. SeeStar amb Siril.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Saturn i la Lluna i Venus en conjunció. 3 de gener 2025 a les 19:30 h. Stellarium

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Mart, Lluna i Júpiter en la nit de l’11 de gener 2025 a les 20:30. Stellarium

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació   Acaba ocultació
4 de gener 18:15 4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Gener 07 00:56
Lluna plena Gener 13 23 26
Quart minvant Gener 21 21 31
Lluna nova Gener 29 13 35

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.