Haiku (12)
Agrest paisatge.
Forçosa solitud,
calladament.
Comentari:
“En solitud…
Ningú pot néixer per nosaltres, ningú pot morir per nosaltres. I, en l’entremig, tota una vida. De fet, tot rau en el guionet que separa la data del nostre naixement de la data de la nostra mort. És el guió el que amaga la història de la nostra existència, el que explica la singularitat del nostre pas pel món.
En solitud, però no solitaris… aquest potent vers del poeta Martí i Pol ens explica moltes coses. En primer lloc, que la única constant a la nostra vida som nosaltres mateixos i, donat que haurem de viure amb nosaltres mateixos tota la vida, val més que mantinguem una bona relació amb aquest “jo” que evoluciona i canvia.
És clau, doncs, que ens coneguem, que ens donem atenció, que tinguem cura de les nostres necessitats, que alimentem i lluitem pels nostres somnis i que mantinguem sentits, ment i cor oberts en tot aquest camí de vida que tenim el privilegi de viure.
Recordem: No és el mateix viure sols que “sentir-nos sols. Hom pot viure una soledat habitada amb sentiment de plenitud. La pitjor solitud és la que hom pot sentir estant envoltat de moltes persones. Aquesta és la que ens porta al buit i a la tristor.”
(Mercè Conangla, Càritas, 6-4-2021)