El dia 17 de novembre de 1937 un avió rus Moskva va caure accidentalment al camp del Badia de Callús (allà on anys després van construir el camp de futbol). En Jaume Ridó, que menava aquella terra, fou el primer de veure’n el pilot i parlar-hi. Poc després hi va anar compareixent mig poble i el dugueren a cal metge Vers perquè el guarís. El pilot se’n va anar aquell mateix dia, però l’avió malmès va romandre al camp. Pocs dies després els nens de l’escola hi van dedicar una visita amb el mestre Guasch, i en van fer una redacció i un dibuix.
Tot seguit, transcric el text de la llibreta de la meva mare, Maria Pujol i Junyent. També reprodueixo, digitalitzat, el dibuix que va fer a doble pàgina per il·lustrar la redacció. Aquest mateix escrit —faltes incloses—, el trobem en la llibreta d’alguna companya, cosa que fa pensar que el mestre els el va escriure a la pissarra.
Avui, dia de Nadal, la Maria Pujol hauria fet noranta-nou anys.
Aterratge forçós d’un mosca
Serien les 11 del matí del dia 17, quan va volar bastanta estona per damunt del nostre poble un aeroplà anomenat mosca i que, segons les seves maniobres, es coneixia que anava perdut. Anava molt baix i fins va tocar un arbre de la carretera, i en aquest camp del costat de l’escola anomenat les Planes, va aterrar forçosament, per mancament de benzina.
Immediatament hi va comparèixer quasi tot el poble i van ajudar a sortir l’aviador de la cabina, que per sort nomès es va fer un tall al llavi, i el van acompanyar a casa del metge. Era de nacionalitat russa i no entenia quasi res de l’espanyol, cosa que dificultà molt l’entendre’s.
L’avió va quedar amb el motor fora de l’aparell. Segons alguna frase que es va entendre, procedia de Casp, ciutat de Saragossa, i en ésser a mig camí es va desorientar perquè ja no era gaire tècnic amb el terreny.
Al cap d’uns moments, van arribar guardes d’assalt, que guardaren l’avió fins ahir que vingueren uns mecànics que el desferen i se’l emportaren amb un camió al camp de Sabadell per reconstruir-lo de nou.
Fa uns trenta anys que es construí l’avió; però llavors anava deficientment i no portava gaire velocitat. Al inventar-se el motor de benzina l’hi van aplicar i llavors ja anava més bé. Tots porten una hèlix, i si porten dos motors, dues, una per cada un.
El motor representa un tornavís, i l’hèlix un vis o cargol que es clava a l’aire i com més depressa va el motor, més corre l’avió.
Aquest aviador va demostrar tenir molta serenitat, perquè altres, en el seu lloc, l’haurien abandonat sense mirar si queia en algún edifici.
Aquest fet ha sigut nou per nosaltres perquè molts no n’havíem vist cap.
Maria Pujol (signatura)
22-11-1937 Callús