Com i perquè m’he aprimat (amb salut) 47 kg en 16 mesos. Capítol 9: les conseqüències.
Sí, seguint la dieta i fent exercici em sento bé, em trobo francament millor amb mi mateix i, de resultes, estic de bon humor, em miro la vida amb optimisme, socialitzo més -certament, després d’anys d’estar pèl reclòs al meu despatx de Direcció a l’oficina i d’enclaustrar-me força treballant a casa a l’ordinador, m’havia anat aïllant (oimés la temporada de pandèmia!) i ara em relaciono amb molta més gent-. És a dir, n’estic enormement satisfet, perquè em noto sa, físicament a to i anímicament pletòric.
Esclar que, fer règim comporta d’altres conseqüències, com ara que et trobes amb (més o menys) pelleringues al cos, amb canvis a la roba, ho notes a l’economia domèstica, passes a dormir més… I el temps, el que necessites per fer-ho i com se te’n transforma la percepció, afortunadament.
LES PELLERINGUES.
Ja em perdonareu la fotografia, que resulta molt exagerada, però no n’he trobada a la xarxa cap de més eloqüent. El cas és que ja duia uns quants mesos que anava musculant i baixant de pes i m’anaven quedant algunes pelleringues a la pell (als braços, a les cames, a la panxa…). No pas gaires, de debò; però vaig mirar de reduir-les, perquè estèticament no queden bé i la imatge que hom té de si mateix també és important per a notar-se millor. Va ser així quan vaig entrar en contacte amb SvetaStudio, al centre Creu Blava. Era la seqüència lògica que pauta la Dra. Jauri Villarroel, adaptant-la al cas de cada pacient seu, en paral·lel a l’atenció a la nutrició: tot primer, només caminar, després gimnàs, a continuació -i si és el cas- estètica, per a seguir practicant exercici, mentre mai s’ha de descurar la dieta. SvetaStudio em presentava la possibilitat de tres tractaments: Wonder -de seguida en parlem-, Medestec i/o Criolipolisis. Després d’examinar-me bé, la Sveta Vasileva va concloure que amb la panxa poc que hi havia res a fer, perquè la pell del ventre ja la tinc molt dura i gruixuda i només amb una intervenció quirúrgica podria reduir-se’n el volum, cosa, la de l’operació, per la qual no passaré pas -no té tanta importància per a mi!-. Pel que fa a la resta del cos, algun remei tenia, gràcies a la tecnologia Wonder (combinació d’electromagnetisme, neuromusculació i ràdio-freqüència). Durant 4 mesos (de febrer a maig de 2024), a raó de 2 sessions setmanals de 45 minuts -dels quals, 25 són els que els elèctrodes treballen-, amb la fisioterapeuta Núria i la mateixa Sveta, vam estar treballant els braços, les cames, els glutis i en bona mesura també l’abdomen (per a rebaixar-lo tot el que es pogués sense tanmateix pretendre aplanar-lo com no es podia) i, amb la tonificació muscular i el reforç que en vaig obtenir, les pelleringues van quedar força disminuïdes. Tot el que es va poder, ja que tampoc volia allargassar-ho més setmanes (dels 2-3 mesos inicialment previstos, m’abellí acabar fent-ne 4, també perquè m’ho passava molt bé a les sessions, amb aquella estimulació electrònica, arribant a valors ben alts d’intensitat), i no vaig seguir-hi tant perquè l’objectiu s’havia raonablement aconseguit com perquè no m’hi volia gastar més diners (no és barata la tecnologia Wonder, malgrat que SvetaStudio l’ofereix a preu més assequible del que et trobes en altres llocs).
Per cert, parlant d’estètica. Hi va haver un moment que em vaig preocupar perquè, aprimant-me, no em quedés una cara xuclada. M’havien comentat (jo no ho recordava) que, ran de l’anterior règim, el meu rostre havia arribat a ser de malalt. I no volia pas que això em passés ara. De fet, amb l’alimentació plantejada per la Dra. Jauri, i l’exercici que feia, la cara no donava cap signe com per a inquietar-se; però vaig fer un pas per a evitar que pogués anar malament, em vaig comprar el llibre ‘Gimnàstica facial‘ (Catherine Pez, Pagès editors, 2008), que anuncia un mètode per a conservar naturalment un rostre bonic i et planteja cinc minuts d’exercicis cada dia per a mantenir en forma els músculs de la cara. Està molt ben editat, amb dibuixos avinents i fotografies il·lustratives dels exercicis que has de fer; però aviat el vaig deixar estar: els cinc minuts que diu, a mi se’m convertien en més estona, i, per altra banda, de mica en mica, vaig anar convencent-me que, amb aquest règim d’ara, la cara no se’n ressentiria.
LA ROBA.
Baixar de 111 Kg a 64 Kg comporta que hagis d’anar canviant de roba, a mesura que vas perdent pes i els pantalons, les samarretes, les jaquetes… tot et va quedant gros. Per exemple, de pantalons, he passat de la talla 60 a la 44. Afortunadament, a casa en teníem guardada de totes les mides que he necessitat. És que, ran del règim anterior, en vam haver de comprar i quan després em vaig tornar a engreixar, la vam desar, cosa que ara ens ha permès recuperar-la i disposar-ne. Fins ara, poc ens hem gastat per vestir.
Gairebé el mateix m’ha passat amb l’equipament esportiu. Res, a penes hem hagut de comprar algunes samarretes, algun pantalonet, un parell de xandalls… N’he pogut aprofitar prou d’entre el que tenia a casa. Potser alguna samarreta em va pèl baldera, però per a suar-la, tampoc cal que em vagi ajustada…
EL RÈGIM I L’ECONOMIA DOMÈSTICA.
Surt car, fer règim? A veure, de gastar-te’ls, te’ls gastes, sobretot si passes d’un menjar sense relleu a una alimentació qualificada, optant per productes de qualitat, tant perquè siguin saborosos com perquè, si els deses a la nevera, crus o cuits, se’t conservin bé. Potser, vulguis que no, se’ns ha encarit un pèl més aquests darrers mesos en haver de reforçar la proteïna (més carn, més peix, més llegums…), però això ha de ser només una etapa (fins que assoleixi el 40% de massa muscular al meu cos). Per altra banda, els complements alimentaris no són pas barats. Quant a l’exercici, home, caminar resulta gairebé gratis (si exceptuem la despesa periòdica en vambes…) i el gimnàs… ja he comentat que al G2 Sport tenen unes tarifes assequibles i si m’hi he gastat alguns calés extres ha estat perquè em dissenyessin rutines de musculació i, sobretot, em fessin classes individualitzades per a aprendre-les a fer bé i corregir-hi petits errors. Francament, la despesa més gran que he fet ha estat en voler beneficiar-me del programa Wonder, que no és pas barat. Al capdavall, tanmateix, tot plegat ha estat (i és) una inversió en mi mateix, en el meu benestar, la meva salut, el meu futur personal, cosa que no té preu (sempre que et moguis dins de la moderació, esclar). Val la pena pensar que, per a trobar-nos bé, també solem gastar-nos-els en viatges, compres diverses, etc. i, no es tracta de deixar de voltar pel món o d’adquirir coses que ens puguem permetre i que ens abelleixin, però novament surt la qüestió de les prioritats: si més no, tu vals tant la pena com el que et poden reportar aquelles activitats lúdiques i no has de renunciar a poder estar millor.
PASSES A DORMIR MÉS.
M’ho havien dit i jo me’ls escoltava, molt escèptic. Resulta que, als darrers anys, jo patia un cert insomni, em costava dormir més de 4 o 5 hores a la nit (i això que durant molts de temps havia estat un gran dormilega). Els metges em receptaven pastilles i potser ho arreglàvem una mica, però no acabava d’arribar a les 7-8 hores necessàries per a un son reparador. En aquestes estàvem quan vaig començar el règim i la Dra. Jauri, que em deia que havia de clapar unes 8 hores, em va pronosticar el mateix que m’havien comentat altres persones: que, a més del que hi ajudaria la resta de l’exercici físic, si caminava, dormiria més i millor. I així ha estat, certament, amb reconfortant sorpresa de la meva part. Sobretot si camino o passejo al capvespre, me’n vaig a jeure un pèl més cansat i m’estic al llit amb més gust i vorejant, efectivament, les 7-8 hores (hi ajuda també l’èxit d’unes pastilles de melatonina i zinc que em van receptar els doctors Manel Rodríguez i Xavier Rius, de la Creu Blava, i que em prenc a raó de dues diàries abans de retirar).
PARLEM DEL TEMPS.
“Tu rai, que estàs jubilat!” em diuen sovint, en veure el temps que dedico a les menges i a l’exercici. I és veritat, estant jubilat disposes d’horaris per fer el que calgui i d’hores per a esmerçar-hi. Perquè, com em sembla que he transmès en aquests apunts, en necessites de temps, per a preparar els àpats (a part del que vol anar a comprar-ho) i per al gimnàs. Ara bé, quan es treballa, per exemple, d’estones per a organitzar-te les menges també en pots trobar i els tàpers i les neveres són bons aliats per a conservar els aliments que t’aparellis, posem per cas, al vespre a casa. Quant al gimnàs, escolteu, al G2 hi ve molta gent en sortir de treballar o abans d’anar-hi i els gimnasos, cada vegada més, ofereixen uns ventalls horaris que, si no estan oberts les 24 hores, poc se n’hi falta, es pot dir tots els dies de l’any. Sense voler fer-me repetitiu, tornem-hi: és cosa de prioritats, de repartir-te el temps quotidià entre el que té valor per a tu i si cuidar-te en té, ja en trobes.
A diferència del que et passa en moltes coses de la vida, en què els tràfecs se’t mengen el temps, he ‘descobert’ que et relaxa, et permet estar per tu, estar per les menges, elaborar-ne els plats, cuinar-los, tant com fer exercici al gimnàs, mentre cadenciosament vas fent les sèries de repeticions o vas caminant (i ja no diguem quan tires per l’aire lliure!). Són estones que la ment se’t distén, en què elabores una cosa que va quedant vistosa i serà gustosa o en què pots badar o pensar, reflexionar. Un luxe que et concedeixes. Un valor afegit molt preuat.
NOTA SOBRE EL PES.
Durant els primers quatre mesos i escaig de règim no em vaig pesar, esperava amb delit la visita periòdica a la Dra. Jauri (solia ser cada tres setmanes o un mes, a vegades quinzenals). Així tampoc no m’enderiava sobre l’evolució d’aquest factor, deixava tranquil·lament que el balanç calòric em fos favorable i anés fent la seva feina. Però a mitjan setembre de 2023 vaig comprar-me una bàscula i vaig començar a pesar-m’hi un cop per setmana: ja rondava els vuitanta kilograms i em va semblar que sí, que valia la pena que anés controlant-ne el descens i posteriorment el manteniment. Hi ha una diferència de valor entre el que em surt a la bàscula de casa i la lectura que en fa la de la nutricionista, perquè jo em peso despullat, en dejú a primera hora del matí, i a la consulta la Dra. Jauri m’ho mesura que jo vaig descalç, certament, però vestit amb pantalons. Explico això perquè he de matisar l’afirmació que he fet tantes vegades sobre que m’he aprimat 47 kg en 16 mesos. A veure, just abans de començar el règim, a la consulta, pesava uns 111 Kg, i ara, a casa, vorejo els 64 Kg, per això parlo de 47 Kg tot i que les bàscules de referència i les condicions de les mesures no són ben bé iguals. A més a més, el pes oscil·la: per exemple, aquest setembre he arribat a lectures matinals de 63 Kg i escaig. La xifra de 47 Kg doncs em sembla un valor que reflecteix el canvi que he experimentat en aquest sentit.
També he dit que des de gener de 2024, que ja estic en fase de manteniment, el pes s’ha conservat més o menys, quan en realitat, hi ha hagut un gran alentiment en el descens, però hi ha hagut un lleuger i pausat descens. Passa que estem fent reajustaments menors a la dieta i l’exercici, per a optimitzar aquells altres factors que no són el pes (greix visceral, greix corporal, massa muscular, etc.), mentre les menges, el caminar i el gimnàs van fent correctament la seva feina.
PUNT I FINAL.
No és pas el ‘punt i final’ del tàndem ‘dieta + exercici’, perquè jo segueixo fent-ho, amb l’estil de vida que he adoptat: el que s’acaba aquí són aquests apunts en què he repassat la meva experiència, les sensacions que he tingut (i tinc) amb aquest règim. Espero que us hagin interessat o entretingut, que no m’hi hagi fet pesat.
Demano disculpes, per exemple, als que cuineu i prepareu menges amb cura i plaer, sense ser de dieta, perquè el meu relat (capítols 4 i 5) potser l’heu trobat ingenu, d’algú que, ves, quina descoberta que ha fet ara; però hi he intentat reflectir la meva vivència (i convicció, basada en la realitat) que seguir una dieta no té perquè ser res trist, ans el contrari, que pot esdevenir una cosa alegre, engrescadora, apassionant. I el mateix quant als que practiqueu exercici, per als quals, que jo hagi transmès la meva satisfacció amb el gimnàs, la musculació i el caminar (capítols 3, 6 i 7), tal vegada hagi resultat una obvietat que us és més que coneguda; però ho he volgut compartir.
Per descomptat, no he volgut impartir cap mena de lliçó, només posar-vos a l’abast el meu procés personal. Em feia (i em fa, certament) un pèl d’angúnia exposar-me, ser el protagonista del meu propi relat. Però m’han recomanat que ho fes, que us fes partícips del meu testimoni, per si us pot ser útil o, si més no i com dic, per si us pot interessar o entretenir. Especialment incòmode m’he sentit escrivint el capítol 8, en què toco, entre d’altres, el tema de la ‘força de voluntat’, perquè m’ha sortit discursiu; però m’ha semblat que ho havia de tractar i espero haver-me fet entendre.
***
AGRAÏMENTS.
El meu agraÏment:
A la Dra. Jauri Villarroel, del centre mèdic Creu Blava, per la seva humanitat, la cordialitat amb què m’atén, com m’ha animat des del primer moment a tirar endavant, com m’ha reforçat anímicament, com de manera eficaç, intel·ligent, complexa, seriosa i alhora comprensiva m’està dirigint el procés de dieta+exercici, la continuïtat amb què em fa el seguiment, la disponibilitat amb què quotidianament m’assessora i respon a les meves inquietuds i plantejaments, etc.
A la meva dona: el suport decisiu que m’està donant des que al començament la seva intervenció va ser clau perquè jo estava ben aclaparat i ella hi va posar fil a l’agulla, cosa que va permetre tirar endavant amb tot plegat. Un suport persistent, ajudant-me a organitzar-me i en la compra dels aliments i complements, dels estris necessaris, dels equipaments esportius que m’han calgut; ensenyant-me en l’aprenentatge culinari; fent-me veure el costat positiu de les coses als moments que he tingut dubtes o que em trobava en algun atzucac, etc.
Als doctors Yauriemir Paredes, del CAP Josep Torner i Fors, i Xavier Rius, del consultori Creu Blava, per les seves indicacions, seguiment i costat que m’estan fent al llarg del meu procés.
A l’osteòpata Paqui Ibars, per la cura amb què ha tractat el meu cos i com l’ha anat refent cada cop que hi he tingut algun problema. I pels seus consells.
Als empleats del gimnàs G2, per la seva amabilitat i acolliment; en especial al monitor Javi Catalán, per tot el que m’ha ensenyat i corregit, per a millorar.
A Núria Garres i Sveta Vasileva pel seu servei a Sveta Studio i haver anat adaptant els programes de la tecnologia Wonder a les meves successives necessitats.
Als establiments de Malgrat (i rodalies) i el personal que hi treballa que m’han permès trobar el que necessitava, tant en alimentació com en l’exercici.
A tothom que m’ha fet i m’està fent comentaris, en veure els meus canvis -físics i anímics-, perquè et reafirmen o et fan seguir apostant pel que estàs fent. També vull agrair els missatges que vaig rebre engrescant-me a fer aquests apunts.
Dono gràcies a Déu que tot estigui anat bé.