Gàlim

Crida l’atenció com estos dies que no paren de parlar de detalls lúbrics de la relació del rei dels espanyols amb una vedet (potser perquè no poden amagar-ho després d’algunes publicacions als Països Baixos), crida l’atenció –dic– quants periodistes es fan els sorpresos de tanta carnalitat i menyspreu, com si no fóra una cosa més que sabuda fa dècades.

I també l’exquisida pulcritud dels debats i opinions que s’esforcen perquè res de tot això no esguite la monarquia, la institució que ha permés i encobert (i facilitat) tots els numerets del borbó. Amb el suport fervent de la “consolidada democràcia”.

Ben mirat, l’home no ha fet més que complir amb la tradició familiar. No podem dir que no ho sabíem; ni que no ho sabem.