Entre el Túria i el Ridaura

L’autor de Jo, Claudi, per a guanyar doblers i poder viure tranquil·lament a la serra de Tramuntana va escriure una serie d’històries curtes per a revistes i diaris americans ambientades a l’illa de Mallorca. Ara la nova editorial Moll ens fa un recull d’aquestes traduïdes a la nostra llengua.

Sembla ser que els censors franquistes no varen fer molt bé la seua feina (pocs coneixement d’anglès o desídia?) i en moltes d’aquestes narracions la societat mallorquina favorable al general Franco ni surt ben parada (excepte la Guàrdia Civil?). Però a més d’això també podreu trobar humor, denuncia de la incipient destrucció de la illa en benefici d’un turisme que només beneficia uns quants i, algun personatge famós, alguns amb un nom canviat i altres amb el real, com Ava Gardner.

Ja m’estan ganes de tornar a l’Illa a tornar a visitar la serra de Tramuntana. Ara, ho tinc clar, a l’estiu no.

Aquesta novel·la és una interessant proposta de l’autora de El Pont d’Armentera en la que posa per escrits els recursos de la tradició oral per contar-nos una història ambientada en una ciutat dividida per una espècia de Gran Germà que ens recorda el Berlín del desgraciat mur que varen aixecar els dirigents de l’antiga RDA.

Els protagonistes no tenen nom propi i són designats per seu ofici o alguna característica : el folklorista, l’escoltadora de cançons, el revolucionari, ….. i tot a partir de la recerca sobre els orígens, variants i influències d’un conte sobre una Línia separadora que acabar fent-se real a la ciutat on viuen els protagonistes.

Interessant recull de sis narracions de l’autor de Lord Jim i El cor de les tenebres. En aquest cas són sis narracions amb el mar de fons en algunes o temes com l’emigració, la Gran Guerra o l’anarquisme en altres.

En la primera d’aquestes ja apareix el personatge de Marlow, el protagonista de El cor de les tenebres i altres relats de l’autor on narra un desastrós viatge en vaixell cap a Bangkok, un viatge no tan dramàtic com el del riu Congo en la seua més famosa novel·la. Les narracions són El anarquista, El còmplice secret (un estrany naufrag), El relat (amb la Gran Guerra de fons), El soci ( un intent d’estafa en el mar) i Amy Foster (sobre la immigració a Amèrica i l’acceptació d’estrany en una societat tancada).

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

A inicis del segle XX va haver-hi una immigració molt forta de valencians cap a Barcelona i voltants en cerca de feina i d’una millora en la qualitat de vida. Abans que les immigracions més famoses de murcians o andalusos, molts valencians de les terres d’interior ja havien anat a treballar i viure allà, fins a punt que en 1930 un de cada deu habitants empadronats a Barcelona era valencià. Mols anaren a viure al Poblenou, més concretament al barri de la Plata. L’efecte crida va funcionar.

Aquest llibre narra l’experiència de la família de l’autor, un família on la part de pare venia de Toga, per tant castellanoparlant i la de la mare del barri de Gràcia: el seus bons moments i el moments amargs ( “Rodoreda va subestimar la fascinació que poden exercir sobre les bones noies els pintes del barri”) i la lluitar per poder mantenir la família durant els anys del franquisme i transició. Tot això amb la ciutat de Barcelona de fons i més concretament un dels barris menys literaris que els darrers anys es va fer més conegut gràcies a una sèrie de tv3.

“Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit encara un drama sobre una família bilingüe. El llibre que va imaginar Pla és El barri de la Plata.” Amadeu Cuito.