Una Pedra de la Memòria per a l’olleriana Maria Garcia Sanchis
Maria Garcia, dalt al centre de la imatge, en un acte al centre d’allistament de les milícies femenines. Barcelona, 1936. (Fotografia: Josep Brangulí/Arxiu Nacional de Catalunya)
(Article publicat en el llibre de festes de l’Olleria de 2023)
El govern de les Illes Balears va començar l’any passat a posar les Stolpersteine (Pedres de la memòria), un projecte d’àmbit mundial liderat per l’artista alemany Gunter Demnig consistent en lloses de formigó de 10×10 cm, cobertes d’una capa de llautó o acer, on van gravades dades essencials de víctimes de les deportacions a camps nazis, i col·locades en llocs simbòlics de les seues vides.
El departament de Memòria Democràtica de les illes va decidir d’ampliar el projecte i afegir, a les 54 pedres inicialment previstes, 43 més en homenatge a víctimes del franquisme. I la primera d’aquestes peces que s’ha posat fora de les illes homenatja una olleriana, la miliciana Maria Garcia Sanchis, assassinada a Manacor per les tropes dirigides pel feixista italià Comte Rossi. Justament Maria Garcia és una de les tretze dones valldalbaidines biografiades en l’exposició Petjades de Dones que l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida vam produir el 2019.
El 27 de març de 2022, en un acte oficial, autoritats com el director general de Memòria Democràtica del govern balear, Marc Andreu Herrera, i descendents de Maria Garcia van col·locar la pedra al número 62 del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, a Sabadell, enfront de la que fou residència de Maria i la seua família a partir de 1930. Prèviament, membres del Moviment Feminista de Mallorca, del Col·lectiu Dones de Llevant i de l’associació Memòria de Mallorca van retre un homenatge a la guerrillera antifranquista al Centre Cívic de Can Rull, amb la batlessa de Sabadell, Marta Farrés, i el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Vicenç Villatoro. A més, durant tres setmanes, la pedra de la memòria va romandre exposada al Museu d’Història de Sabadell com a part de la mostra «Maria Garcia Sanchis. Teixidora, espiritista, anarquista i miliciana» amb la qual el consistori li reté homenatge amb motiu del Vuit de Març.
El tràgic final
Maria Garcia Sanchis, membre de les Milícies Femenines Antifeixistes, va participar com a cap d’un batalló femení en l’expedició que el capità Albert Bayo va organitzar per a recuperar Mallorca i que va salpar del port de Barcelona el 16 d’agost de 1936. Al cap d’unes setmanes, l’expedició va haver de reembarcar, però a l’illa es van quedar alguns milicians, entre els quals les conegudes com «Les cinc de Mallorca». Totes cinc van ser capturades pels franquistes, que les van torturar, violar i assassinar a Manacor el 5 de setembre de 1936. Una d’elles era Maria Garcia, el cos de la qual encara no s’ha trobat.
Qui era Maria Garcia Sanchis?
Maria Garcia Sanchis va nàixer a l’Olleria el 24 d’agost de 1881. Al voltant del 1900 degué abandonar el poble, i va viure a Barcelona, on es va casar amb Agustí Alonso Castells. Ella era teixidora i ell comerciant de gènere de punt, tots dos militants anarquistes i molt compromesos amb la lluita obrera. Vivien al barri del Camp de l’Arca del Clot. Maria va ser una dona d’esperit revolucionari, autodidacta, àvida lectora, militant convençuda, bona oradora i espiritista. Tenien un fill, Floreal, nascut a Barcelona, el 8 d’octubre de 1915. Més tard va arribar Aroma, nascuda el 7 d’octubre de 1922, qui es va morir a vuit anys, el 16 d’octubre de 1930, fet que va trasbalsar profundament la mare.
L’any 1930 Maria Garcia encarregà a l’arquitecte Joaquim Manich Comerma el projecte de construcció d’una casa al nucli de la urbanització de Can Rull, a Sabadell. Més avant, el 1935 feren un segon projecte de modificació i ampliació de la casa, on bastiren un magatzem per a instal·lar-hi un teler manual i una bobinadora.
El seu compromís polític la va dur a participar en la campanya de les eleccions municipals de l’any 1934. Entre més accions, va intervindre com a oradora en el míting femení celebrat al Teatre Principal de Sabadell el 10 de gener, on compartí cartell amb les republicanes Aurora Farràs, Fidela Renom, Rita Enrich, Francesca Vergès i Maria Dolors Bargalló, i també amb la propagandista de la Unió Socialista de Catalunya, Gavina Viana, que a la llarga esdevindrà una companya seua de lluites compartides.
Després del colp d’estat que desembocà en la Guerra d’Espanya, Maria Garcia no dubtà a comprometre’s amb la lluita antifeixista i s’enquadrà en les Milícies Femenines Antifeixistes dirigides per Gavina Viana, totes dues del PSUC.
Floreal, el fill de Maria Garcia, tot i haver tornat amb vida de l’expedició on acabà morint sa mare, va caure més avant en combat. El marit, Agustí, es va suïcidar a la platja de Castelldefels a finals dels anys 1950.
____________
· La miliciana de l’Olleria Maria Garcia ja té la Pedra de la Memòria que l’homenatja a Sabadell
Ací podeu veure el documental “Milicianes” sobre els fets: https://www.ccma.cat/3cat/milicianes/video/5816944/