Jordi Martí Font, Secondina, crònica de la putrefacció, Pol·len Edicions, Sant Cugat del Vallès, 2024, 265 pp. Els historiadors som conscients de com n’és d’útil la literatura per entendre el zeitgeist -l’esperit dels temps-. També, com a font primària, per obtenir dades concretes i valuoses que ens permetin identificar allò que oculta la història oficial.
Aquesta setmana, el meu bloc Espai de Dissidència fa 18 anys. Són ja prop de 1.900 entrades, una veritable crònica i dietari d’allò que ha succeït durant aquests anys intensos, amb episodis polítics, internacionals, locals i personals. El fenomen dels blocs potser sembla en decadència, reculant respecte a unes xarxes socials cada volta més sintètiques
En arribar el juliol, tendeixo a evocar els estius de la meva infantesa i adolescència. Trencada la rutina de l’escola, l’anarquia de les vacances ha tingut en mi, persona amb certa tendència amb l’ordre , un efecte inspirador i introspectiu. Aleshores, després de mesos de rutina i confinament escolar, se m’obrien els ulls i les
Article que publico al número 326 de la Revista de Catalunya Corren símptomes preocupants per a la cultura catalana. Des del tombant del segle, i de manera paral·lela a l’ostensible degradació de l’estatus de la llengua a la vida pública i l’esfera privada, sembla com si s’hagués punxat una bombolla. La bombolla pujolista de l’éscomsi.
Douglas Murray, La masa enfurecida. Cómo las políticas de identidad llevaron al mundo a la locura. Península, 2019, 368 pp. Douglas Murray (Londres, 1979) és potser un dels assagistes i intel·lectuals conservadors més interessant en el panorama anglosaxó. Els seus llibres, farcit d’opinions polèmiques i políticament provocadores, acaben teixint el que està constituint l’actual superioritat
Xavier Theros, Tothom ha de morir, La Campana, Barcelona, 2023, 563 pp. Sempre he defensat que la literatura catalana resulta ser una de les més interessants i fecundes del continent. Ara bé, pateix d’un mal incorregible que la col·loca diversos graons per sota on tocaria. La condició sociopolítica del país genera complexos i les estructures
Des de la perspectiva actual, qui es dedicava a l’educació pública a la Girona de fa vint anys deu recordar com de fàcil resultava resoldre problemes amb l’administració. La seu del Departament d’Educació, unes oficines atrotinades, permetia l’accés de qualsevol que requerís un tràmit o una consulta, i, més enllà d’un taulell, no hi havia