Haikus

Nayeli és una adolescent ocaina que ha arribat a un centre de la salut situat al cor de l’Amazònia fugint de l’horror d’un atac a la seua aldea. Maria, una de les metgesses, acaba per fer-se càrrec de la jove com si fos la filla que no ha tingut. Així arranca Silenci hostil, una colpidora novel·la de Mercé Viana (Alfafar, València, 1946. Escriptora i pedagoga)

“Inicialment la novel·la estava ambientada al País Valencià i partia de l’experiència que una amiga meua havia viscut al Perú, concretament a la missió franciscana del pare Joan, però el compromís social i el personatge de Nayeli van agafar força fins a esdevenir el centre de la novel·la”, comenta Viana.

Amb una gran domini narratiu, molt documentada, i amb alguns elements propis del realisme màgic, Silenci hostil és una narració adreçada a tots els públics lectors. Es mou entre la novel·la realista i la faula. La història de Nayeli no sols descobreix al lector el maltractament que està patint l’Amazònia i els seus habitants, sinó que esdevé una presa de consciència sobre els drets humans, l’etnocidi que pateixen molts pobles i cultures, i el significat de ser dona i indígena. Un feminisme lligat a les reivindicacions vitals dels grups ètnics de la selva i la desaparició de llengües que han estat parlant-se durant segles. Aquesta última crida la podem traslladar a la realitat lingüística valenciana amb la minorització del valencià.

“En el meu cap no estava la possibilitat d’introduir res de la problemàtica de les llengües en extinció”, afegeix Viana, “però en la mesura que anava llegint sobre els problemes de l’Amazònia peruana i allò que havia passat a una sèrie de ètnies, entre elles l’ocaina, va fer que m’interessara pel tema. Aquestes cultures patiren la conquesta dels espanyols, desprès els abusos de l’església i finalment l’explotació del cautxú. Moltes persones van ser esclavitzades i les seues cultures i llengües amenaçades. Actualment només queden a l’Amazònia uns 40 parlants d’ocaina”. I conclou Viana, “hem de prendre consciència i lluitar contra la desaparició de les llengües. La mort d’una llengua ens porta a una gran pobresa cultural. No ho hem d’oblidar. Hem de prendre consciència i lluitar pel valencià, una llengua minoritzada. L’única manera de lluitar és parlar el valencià, fer-ne ús en la nostra vida social”.

Originaris del sud de Colòmbia, els ocaines són un grup ètnic de l’Amazònia que viu a les ribes del  Paranà i els seus afluents, al departament de l’Amazònia colombiana, però la majoria de la població habita les ribes del riu Ampicayú, al Perú. Encara que són coneguts com ocaines, ells s’autodenominen Dyo’xaiya o Ivo’tsa.

L’explotació de cautxú, a mitjans del segle XX, va minvar considerablement la seua població a causa de les malalties i els maltractaments laborals, per la qual cosa moltes famílies ocaines migraren al Perú. Tradicionalment vivien de la caça i la pesca, així com del conreu de la dacsa, iuca, pinya i cacauet. Actualment, les poque famílies que  continuen en la zona pateixen la violència i la carència d’aliments pel narcotràfic, la sembra il·legal de coca i els grups armats paramilitars.

La llengua ocaina pertany a la família Huitoto, tronc comú de les set llengües indígenes que es parlen a Colòmbia, Perú i Brasil. Actualment és una llengua en perill d’extinció i ja no es transmès com a primera llengua, sinó que ha sigut completament desplaçada per l’espanyol en quasi tots els àmbits d’ús social, a excepció d’alguns rituals i cerimònies.

Enfollit xiscle.9nhu

Gavina al capvespre.

Sense resposta.

L’observació de la natura pot ser una eina per a preveure els canvis de temps. A través de l’observació dels animals, plantes i insectes, es pot obtenir informació valuosa sobre les condicions meteorològiques que s’apropen. Per exemple, els grills són termòmetres naturals. El seu metabolisme és molt sensible als canvis de temperatura. Amb aquesta fórmula matemàtica podràs calcular la temperatura ambiental: compta el nombre de cants per minut d’un grill, divideix aquest número per cinc i resta-li nou.

Les granotes, per la seva part, poden detectar els canvis de pressió i variar el seu raucar en intensitat quan s’aproximen pluges i tempestes.

A més, el comportament dels animals també pot ser una pista sobre el temps que s’aproxima.

Les vaques que s’agrupen i es tomben poden indicar l’arribada de pluges, mentre que les cabres si mengen molt de pressa són un signe de mal temps imminent.

Altres insectes es refugien sota terra, on s’amaguen a la recerca de terra seca. Les formigues en els seus formiguers fan “xemeneies” en cas que s’aproximin pluges.

En el cas de les aranyes, aquestes teixeixen les seves teles a l’aire lliure quan no hi ha indicis de pluges.

D’altra banda, les abelles tenen un sentit molt desenvolupat per a preveure els canvis meteorològics. Si veus que retornen a la seva bresca, és que s’aproxima un front de mal temps. A més, si les observes estant en grup podràs predir com serà la pròxima estació. Si veus que a l’estiu estan particularment actives, vol dir que la tardor i l’hivern que s’aproximen serà particularment freds.

En la mar, podem veure que els crancs surten dels seus amagatalls i els peixos neden prop de la superfície per a caçar insectes que volen a baixa altura just abans que plogui o es produeixi una tempesta.

Si analitzem el comportament de certs ocells, també podem predir els canvis de temps. Abans que comenci la pluja, tant les orenetes com els ratpenats volaran a altures més baixes pel fet que són sensibles als canvis en la pressió de l’aire. Però si la tempesta està molt a prop, les orenetes volaran a altures més altes a la recerca de menjar, ja que els insectes són portats cap amunt per la força del vent.

Mirant les flors del jardí també podem predir canvis de temps. El perfum de les roses és més intens amb baixa pressió que en situació anticiclònica.

I si tens la possibilitat de veure pins, podràs adonar-te que les seves pinyes s’obren quan hi ha menor probabilitat de pluja, i que es tanquen quan les precipitacions es troben a prop.

Per tant, és important estar atent a les pistes que la naturalesa ens ofereix per a predir canvis de temps i així poder estar preparats per a qualsevol imprevist.

(Lina Aguasca, aficionada a la meteorologia, a somGranollers, 2-8-2024)

Grills, abelles, vaques i peixos, alguns dels animals que ens ajuden a preveure els canvis de temps m’han inspirat la creació d’aquest haiku:

Amb els udols

de la gata en zel,

parla l’abril.