ALBERT CORTES MONSERRAT

Per acabar aquesta broma pesada, les joventuts d’Esquerra que havien expressat la seva disconformitat amb el pacte per fer del representant del 155 president de la Generalitat, va i ens diuen que han decidit al millor estil cupaire un sí critic, però expressant les seves pors per l’incompliment del pacte per part socialista.

Realment, nomes faltava això per acabara aquesta comèdia que Catalunya no es mereix, tots sabem de les pressions que hi ha hagut dins aquest partit i que de la manera que sigui les joventuts també han demostrat ser part d’aquesta mafia interna per salvar uns quants sous i amb la indignitat de la presidència per Salvador Illa com a bandera a canvi d’uns acords que saben inconcrets i que mai es compliran.

En democràcia com en tot, compten els resultats reals, és a dir en unes eleccions jo puc votar convençut per una opció i un altra persona o pot fer per castigar un altra opció o com a mal menor amb una pinça al nas. De totes maneres en el moment del recompte no hi ha matisos i tots van al mateix sac. El dia de la infame votació al Parlament per entregar precisament als líders de la repressió contra Catalunya la presidència de la Generalitat tots seran sí i no i haurà cap diferència.

Un trate tant lligat i acordat per les el·lits, que ja han afirmat que una detenció del President Puigdemont no els farà canviar el sentit del vot, ja que no en son responsables, o es la repressió espanyola, curiosament la que representa el Sr. Illa i que ells li entregaran en safata la presidència catalana. Tot desprès de demanar respecte per la seva formació, la que els darrers temps a tret a la llum el cas dels cartells de l’alzheimer o el ninot de Junqueras penjat d’un pont com tàctiques electorals miserables, i ara ens demanen respecte.

Els mateixos que la detenció d’un President els deixarà impassibles votant precisament aquell representant del bloc que avala la repressió i l’exerceix, una cosa que ja es veu que tant els fa. No hi ha dubte que han perdut el nord i deixa clar que Catalunya no es mereix partits així, i espero que si queda una engruna de dignitat i memòria aquest sí critic es converteixi en una retirada de suports perquè algú ocupi l’espai que han deixat buit com és la part esquerra independentista.

Un sí critic.

Les especulacions sobre la tornada del President Puigdemont, i si arribarà al Parlament per la investidura, si serà detingut i suspendrà el ple o tot un seguit d’especulacions és un nou capítol trist d’aquest vodevil ja prou trist.

Crec que cal perspectiva, la tornada del President Puigdemont potser hauria d’anar acompanyat d’un missatge d’analisi de la realitat. Com a màxim respondable del Govern el 2017, evidentment és el màxim responsable de no aplicar el resultat del referèndum fins al fina, cosa que evidentment no podia fer sol, però era el cap visible. Un cop girat l’esquena a l’objectiu i a la ciutadania l’honora el pla B de l’exili i la lluita per portar el cas de Catalunya per diferents llocs d’Europa en contraposició a aquells que seguin la submissió habitual catalana es van entregar a la justìcia curiosament per retre contes d’un afer que finalment no havien fet. Dit això donar per bo les eleccions organitzades pel 155 va ser una errada, posteriorment la seva derrota davant Esquerra en aquest cas l’hauria d’haver fet reflexionar, i ara la derrota davant el candidat del 155 Illa també hauria de ser un avis de les errades comeses i de repensar una nova estratègia. Fer i pactar amb el PSOE de Pedro Sanchez com hem vist finalment a canvi de res i anant en direcció contraria d’alló que s’havia predicat i precisament el distingia d’una submissa i perduda Esquerra també.

Ara, desprès de tot això que no esperi un poble unit defensant una persona, ja que no el trobarà, ells l’han decebut i dividit amb enganys i canvis de rumb que finalment ens han portat precisament a validar i donar la Generalitat al representant del 155 en una giragonça digne de portar-se a estudiar com a comportament fora de tota lògica.

La seva carta criticant la investidura d’Illa i vinculant Esquerra i la seva detenció segueix aquest argument, però ens deixa en el mateix lloc. Això no va de Junts ni d’Esquerra, va de la independència i d’un poble enganyat pels seus representants que l’havien de culminar en el moment que la va tenir a tocar. Ara toca canvi de lideratges i tornar enrere amb les lliçons apreses.

El retorn, potser pot ajudar a encendre la flama, però no volem martirs que quan han tingut la oportunitat ens han fallat, volem representants seriosos que compleixin els seus compromisos amb la ciutadania com seria de rebut.