Huitanta-cinc anys. Massa anys muts
Última carta de Joaquín Albiñana Soler, escrita a la presó
Hui fa huitanta-cinc anys van matar a Paterna cinc ollerians:
Pelegrín Grau Boluda (52 anys), Enrique Martínez Trenzano (42 anys), Francisco Micó Cerdà (38 anys), Vicente Soriano Garrote (36 anys), José Más Sánchez (37 anys), Federico Gras Cuquerella (48 anys) i Juan Arades Mola (46 anys). Els va executar el franquisme vencedor de l’alçament militar violent –esdevingut una guerra– contra la legalitat de la república.
No van ser els primers afusellats per la repressió. El 12 de juny anterior ja havien mort, a Llíria, Vicente Boluda (40 anys).
Després en van vindre més. Molts (massa) més. Isidro Berenguer Garcia (36 anys), Vicente Grau Nácher (44 anys), Joaquín Ferrando Alfonso (32 anys), i Joaquín Perales Castelló (35 anys) el 7 de setembre de 1939; i Joaquín Albiñana Soler (39 anys), Rosendo Albiñana Boluda (29 anys), Joaquín Gironés Blasco (42 anys), José Albiñana Engo (43 anys) i Juan Albiñana Engo (50 anys) el 23 de desembre d’aquell mateix any.
La mort els va arribar després de passar mesos en condicions inhumanes en presó; molts, víctimes de tortures físiques i psicològiques. I després de la mort física vingué la mort social, d’ells i de les famílies. I la por enquistada que –pot costar de creure– no ha desaparegut encara del tot. També el terror en les famílies de represaliats que van esquivar la condemna a mort, però hagueren de passar anys de presó. I vingué el calvari de les fosses o del soterrar clandestí. I els anys en camps de treball esclau, com el cas de José Albiñana Samper, mort l’agost de 1942 al de Sant Pere Pescador a l’Alt Empordà.
El llistat, potser, no és complet, perquè aquestes històries continuen callades entre la por inoculada i la vergonya induïda. Huitanta-cinc són massa anys per a continuar muts.