A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

BRUGES i GANT, la imatge elegant

Sense categoria

Hi ha, habitualment, un cert debat sobre si BRUGES o GANT, al cantó flamenc de Bèlgica, són, per a visitar, l’una més interessant que l’altra. Fa de mal dir, perquè les dues ciutats són prou atractives i projecten, com dic, una imatge elegant. Potser BRUGES, sobretot gràcies al conjunt dels seus canals, es mostra, per dir-ho així, més coqueta. Però GANT, que també té canals, disposa igualment, com la seva competidora, de monuments d’interès, encapçalats pel superb castell dels comtes de Flandes. O sigui que, si encara no ho heu fet, és millor que hi aneu vosaltres mateixes, o mateixos, i podreu formar-vos el propi criteri.

 

Muelle del Rosario, en Brujas

Bruges. Moll del Rosari.

 

Tal com deia en el post brussel·lès anterior, al nord de la capital belga i europea el francès desapareix i tot, o gairebé, és retolat en flamenc. És una opció lingüística i cultural genuïna i, segons sembla, la gent la porta prou bé…

Per començar, BRUGES és, realment, una delícia. Tot -monuments, carrers, canals, xocolateries…- fa que t’hi sentis a gust. Malgrat una certa gentrificació, l’ambient és relaxant i convida a mirar i a passejar-s’hi. A entrar a les esglésies tan genuïnament gòtiques, a vorejar els canals -o recórre’ls en barcassa, si convé-, a caminar per carrers i places, a mirar i comprar a les xocolateries… A sentir, gaudir i viure, en poques paraules.

 

undefined

Campanar de Bruges.

 

Bonifaciusbrug (Boniface Bridge)

Bruges. Pont de Bonifaci

 

Quan ja érem a punt d’abandonar la ciutat, vam descobrir un recinte que a mi em va semblar diferent i particularment interessant. És el Beginjnhov o comunitat del beguinatge, vinculat a les beguines, una mena de monges laiques d’una tradició flamenca que es remunta a l’Edat Mitjana i que ha perdurat, tot i que d’una manera discreta, fins als nostres dies. Aquest recinte va acollir beguines fins l’any 1928, però actualment són germanes benedictines les que viuen a la comunitat.

En tot cas, els beguinatges flamencs estan inscrits en la relació del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1998, i em sembla magnífic. Si, ja fa decennis, van haver-hi les sufragistes per la necessitat que tenia la dona d’empoderar-se i disposar de la pertinent visibilitat social i els imprescindibles drets politics, per què el beguinatge no pot mantenir el seu singular tarannà, seguint criteris d’actuació i reflexió col·lectives?

 

 

undefined

Bruges. Begijnhov.

 

 

Fitxer:Gravensteengent22042008.JPG

Gant. Castell dels comtes de Flandes.

 

Com BRUGES, GANT també és una ciutat prou atractiva, però hi ha un element que destaca per damunt de tots: el superb castell dels comtes de Flandes. La seva visita ens permet, entre d’altres actius, conèixer millor quines eren les condicions de vida i les relacions de poder a l’Edat Mitjana. No cal dir que terribles, potser més, és clar, que les que va haver-hi segles més tard al Far West americà. A mi, que m’agrada molt el gènere del western, sovint hi  penso, en això. Com penso que l’Edat Mitjana és una època que va merèixer ben poc -tot i gestes històriques molt importants- de ser viscuda.

 

Dragon de la Torre de Belfort de Gant

Gant. Dragó de la torre de Belfort.

 

Fitxer:Gent-Sint-Baafskathedraal vom Belfried aus gesehen.jpg

Gant. Catedral de Sant Bavó.

 

En definitiva, BRUGES i GANT, a la Bèlgica flamenca, són dues poblacions d’imatge, ambient i aspecte elegants. En titular aquest post, també vaig pensar posar “BRUGES i GANT, parella de guants”. Potser no hagués estat tan encertat -a mi sempre em fascinen, els bons títols-, però hagués volgut dir que les dues poblacions ens embolcallen i són capaces de protegir-nos les mans, els cossos, les ments i els esperits. Direu que això es pot dir de moltes poblacions, petites o grans, de molts països, però, en tot cas, conegueu aquestes i ja m’ho sabreu dir…

 

media-collage

Gant. Pont de Sant Miquel.

 

 

 

BRUSSEL·LES, l’Europa de quilòmetre zero

Sense categoria

Feia temps que, per diverses raons, no anava de viatge, i a fe que en tenia ganes. I un viatge relativament a prop que amb la família havíem anat parlant és el que té per centre BRUSSEL·LES  i altres conegudes poblacions belgues, amb l’afegit -indispensable, ni que només sigui per la majestuosa catedral- de la propera ciutat alemanya de COLÒNIA.

 

Alguns dels superbs edificis que contornegen la Grand-Place.

 

Hi ha qui diu que BRUSSEL·LES, més enllà de la impressionant GRAND-PLACE, no té gran cosa més. Rotundament fals, creieu-me, perquè l’emblemàtica capital belga i europea -ara que, per raons òbvies, tornem a parlar tant d’Europa- disposa de prou atractius que la fan interessant, valuosa i prou agradable als visitants.

El centre neuràlgic, això sí, és una rectangular Grand-Place que dóna unes quantes voltes -si més no, per la magnificència i disposició dels edificis- a la barcelonina plaça de Catalunya. Això sí. no s’hi veuen coloms! I al gran centre rectangular no hi ha cap jardinet, ni cap font, sinò que està enllosat per fileres i fileres de llambordes que hi permeten dur a terme tota mena d’exhibicions i esdeveniments d’interès.

Al contorn del magnífic espai hi ha, entre d’altres, l’Ajuntament de la capital i els diversos edificis dels antics gremis, de tanta importància històrica.

I, per l’entorn, l’emblemàtic -i ben curiós- MANNEKEN PIS, o les vistoses GALERIES REIALS SAINT-HUBERT. Mitjançant la coneguda com a ILLA SAGRADA, que acull tota mena d’exhibicions artístiques i artesanals. Tot plegat crea un ambient humà ben agradable, digne de passejar-s’hi i de gaudir-ne plenament.

 

Foto

El popular Manneken Pis.

 

 

Foto de Pierre Marcolini - Brussel Koninginnegalerij

Un dels establiments de les Galeries Reials Saint-Hubert.

 

I gaudir, per descomptat, com toca, de les nombroses i característiques xocolateries. El XOCOLATA belga, un dels més coneguts del món, és tan saborós -en les seves diverses presentacions- que se’t fa la boca aigua…

 

Les delícies de la xocolata, molt presents a la capital de Bèlgica.

 

 

Una de les dues seus del Parlament Europeu. 

 

La visita a la seu belga del PARLAMENT EUROPEU -l’altra, com sabreu, és a la ciutat alsaciana i francesa d’Estrasburg- està ben organitzada i és molt fàcil d’accedir-hi. Un cop situats davant l’allargat hemicicle, impressiona veure al teu davant els 705 escons dels eurodiputats, pertanyents als 27 estats membres de la Unió Europea ampliada. I ara que som a punt de votar en les eleccions europees, és important ressaltar, aquest cop, la seva gran importància, sobretot si volem parar arreu l’amenaça actual que representa l’extrema dreta per a les llibertats, la justícia i el benestar de les persones. Com la gota de l’aigua de pluja per deturar la sequera, cada vot compta…

De l’edifici on hi ha el govern de la UE no us en puc parlar, doncs ens va mancar temps per tal de poder veure’l. Que governin, en definitiva, i que ho facin el millor possible! Tampoc vam poder anar a la seu de l’OTAN, però és que, en un viatge de pocs dies, tot no pot ser.

 

 

Foto

Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula.

 

D’entre les esglésies que hi ha a la capital, destaca, com és lògic, la CATEDRAL, dedicada a Sant Miquel i Santa Gúdula. Aquests grans edificis gòtics impressionen sempre als seus nombrosos visitants. Tan alts, tan lluminosos, tan estilitzats, en definiva. Quan hi ets, el menys important és que creguis en Déu, la Verge i els sants, que això va a criteri -del tot respectable- de cadascú.

 

 

Foto

L’impressionant Palau de Justícia.

 

El Palau Reial.

 

Un altre edifici impactant és la seu del PALAU DE JUSTÍCIA, més gran que la basílica de Sant Pere del Vaticà. Situat dalt d’un turó, actualment l’estan reformant, i encara hi ha feina per estona. O el PALAU REIAL, clar, que sempre és això: tot un palau… i reial.

 

 

Foto

El potent Atomium.

 

En un indret una mica apartat, hi ha un monument molt conegut, i també emblemàtic, al qual paga la pena d’arribar-s’hi. És la tecnològica escultura ATOMIUM, construïda a mitjan segle XX per a l’Expo 58 i que vol expressar -i ho aconsegueix de manera potent- el poder de l’àtom i la importància decisiva de l’energia nuclear.

 

Tintin | Tintin, Cartoon drawings, Cartoon

El cèlebre Tintín.

 

I ben a prop de Brussel.les, al municipi de Lovaine-la-Neuve, hi ha el MUSEU HERGÉ, l’historietista belga -tan creatiu, mitjançant la línia clara– que va crear el cèlebre personatge de TINTÍN. Un jove periodista i aventurer que, a més d’una generació, ens ha obert els ulls al món -i fins i tot a la Lluna- a partir de la seva diversitat.

Aquest museu constituïa, per dir-ho així, l’excusa per al nostre viatge. La meva filla Laia i jo som, des de sempre, molt tintinians, i valia, doncs, la pena. El museu hergenià, situat en l’entorn d’un parc, està molt bé, i fa gaudir d’allò més els amants de Tintín i del còmic en general.

Brussel·les, com sabreu, és una ciutat molt europea i sobretot bilingüe, entre el francès i el flamenc, una varietat del neerlandès. Al sud de la capital, el francès és la llengua dels valons, i el flamenc, al nord, la que correspon a aquest poble. Com que nosaltres ens vam escapar, en tren, pel nord, en direcció a GANT i a BRUGES -aquestes magnífiques ciutats seran el tema del següent post-, el francès havia desaparegut automàticament dels rètols, tal com suposo que deu passar, a l’inrevés, per l’altra banda. Però la convivència, malgrat això, sembla prou bona, com no ho era tant històricament. Si més no, en els moments actuals. I a l’Europa d’avui, una bona convivència, ja sabeu que no sempre es dóna…

 

 

Foto

La magnificent Catedral de Colònia, a Alemanya.

 

I, abans d’arribar a Brussel·les, com que cau força a prop, vam visitar la ciutat alemanya de COLÒNIA, de fet molt destruïda pels exèrcits aliats durant la Segona Guerra Mundial. Però, més que la població, anàvem, com tanta gent, a veure la majestuosa CATEDRAL dedicada a Sant Pere i a la Verge, que va ser pràcticament salvada dels bombardeigs, tot i patir greus destrosses. Quin bé de Déu!, expressió que, en aquest cas, va com l’anell al dit. Quina passada!, per dir-ho en llenguatge encara més col·loquial. Un altre gran exponent del gòtic europeu, en tota la seva esplendor, en una de les catedrals més famoses del món. Si aneu a Brussel.les o a BÈLGICA, sobretot feu aquesta petita marrada. Ja m’ho direu!