Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

La cançoneta de Perretó

0

Per proximitat física, l’escena se’m representava al carreró que hi havia al costat de ma casa. Érem uns adolescents i ens feia gràcia la cançó, sobretot l’adaptació local que algú n’havia fet.

“Micalet Garcia, xic treballador…” passà a ser “Fransisco Gutiérrez, àlias Perretó…”, bona i entranyable persona, un d’aquells municipals del poble i de poble, potser el Municipal per antonomàsia de l’Olleria.

Ara no recorde si, a ell, la versió local de la cançoneta li feia gràcia. Però que no se’n feia mala sang, segur.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fuster, malgrat ell i malgrat “ells”

0

Resulta que hui fa 101 anys que va nàixer Joan Fuster. No tinc gens d’afició a això dels aniversaris, però tal com està el panorama polític desitjós de soterrar qualsevol idea divergent de la caspa, fa ganes de recordar no amb nostàlgia, sinó amb reivindicació, moments dedicats a l’homenot de Sueca. Possiblement, malgrat ell –poc amic de saraus–, i segur que malgrat “ells”, com solia escriure.

Joan Fuster, mesura de totes les coses

 

#adosdeval, presentació tuitera, tot recordant l’Ovidi i el Fuster

Fuster en Solfa 2022

Hugo Mas: “Cantar ‘Campanades a morts’ amb una orquestra és un regal”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cadires de boga, artesania de l’Olleria, al Disseny Hub Barcelona

0

A Barcelona, al Disseny Hub Barcelona (quines ganes de fer-se el modern amb noms amprats!), hi ha l’exposició Objectes comuns. Històries locals, debats globals. Diu l’explicació que s’hi han aplegat “objectes comuns que mereixen aquest adjectiu també per uns altres motius: perquè formen part de la cultura popular, representen a la societat i esdevenen fragments de la memòria col·lectiva. I encara més, són igualment comuns perquè alguns són béns compartits i altres perquè tenen una vocació social.”

Entre els objectes exposats en trobem de fets al poble: en van trobar uns amics que van visitar l’exposició, sense saber que hi eren, i que ho explicaven anit. L’artesania de la fusta i la boga que crea cadires i tamborets, que tants n’ha construïts en la infinitud de tallers escampats per l’Olleria i ja pràcticament extingits, a excepció de Constante (ja ens entenem), de qui són precisament les peces mostrades.

Si vos fa curiositat, ací podeu veure’n una visita guiada: https://youtu.be/nbpneL5l10w?si=KvlfDaUAIe15aaMT

Publicat dins de General | Deixa un comentari