Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

De còmplices necessaris

0
Quan l’última víctima mortal dels bous al carrer encara era pràcticament de cos present, el conseller de Cultura i vice-president del Consell es va afanyar a dir que amollaran més diners per a aquestes barbaritats, i que hi afegiran mesures de seguretat.
Dit això, va insistir a recordar que el risc zero no existeix. I en una filigrana que volia ser una argumentació, va afegir que tampoc no existeix en la circulació ni en els parcs infantils. L’home es degué quedar ben pagat de si mateix. És el nivell que tenen, ja no cal que n’esperem més.
Al costat d’aquestes comparacions desbaratades, els seus col·legues de partit en el govern han llançat un grapat de propostes de llei i iniciatives amenaçadores que es passen “per baix cama” la legalitat, el trellat, la convivència i la dignitat de la Generalitat. També és cert que, si no ho feren, ens deixarien despagats després de tant de brofegar els últims anys.
Però el perill no són (únicament) ells, els franquistes declarats i orgullosos de refregar-nos-ho per la cara. El perill es troba en els dirigents del PP que, com sembla, donen corda a les actituds de tendència feixista dels seus socis de govern de manera còmplice.
Mort Franco, va deixar somort el franquisme incrustat en les diverses juntes del poder. El feixisme local, poc perseguit i ara desacomplexat amb escons i pressupost públic, amenaça tothom, també als votants del PP. I als de Vox mateix. Toca defensar-se’n, i una de les maneres més útils seria llevar-los de les institucions. La gent de bé que quede en el PP ho hauria d’entendre. Dels grapadets de l’aigua, en acabant, no escaparan.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

El convent

2

Església i convent als anys 60 del segle XX. (Fotografia: arxiu Col·lectiu l’Olla)

De xiquet m’estranyava que de l’església de la plaça del Convent, la gent gran en diguera ‘el convent’: “Anem a missa al convent”. “El bategen al convent”… Si allò era una església, pensava jo.

Que la plaça es diguera del convent tampoc no ho acabava d’entendre, però em sembla que no em preocupava tant.

Després, no puc recordar en quina etapa vital però supose que en una adolescència que començava, vaig saber que l’edifici contigu, antic i ocupat per la Guàrdia Civil, havia sigut un convent de frares i ja vaig lligar caps. L’església del convent es va quedar amb el nom de convent quan els dominics en van desaparéixer.

Ara ja no queda res de l’antic convent, en el solar del qual es va construir el Centre de Salut després d’un projecte fracassat (i gens encertat) de Casa de Cultura. L’església –i m’agrada dir-ne el convent– encara presideix la plaça –que reivindique dir-ne del Convent–; no de miracle, però sí que va estar a no res de convertir-se en record i nostàlgia. Hauria desaparegut una part irrecuperable del patrimoni, la història i la identitat de l’Olleria. Pensem que allà, la sagristia assenyala el lloc on el bou de la tradició s’agenollava i va descobrir la Mare de Déu Trobada que hui celebrem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lluny

0

La distància és una mesura impertinent, i no em ve al cap res més com a peu de foto del rastre en el record. Potser no cal res més, i segurament no calia ni això. Però són festes i plou, tenia ganes d’avorrir-me i l’ociositat m’ha dut ací.

La distància és una mesura, lluny de l’objectiu, que malgrat tot, i probablement, ens ha salvat. I vosté em sabrà disculpar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari