Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Els bous dels jutges que volen fer les lleis

0

Això era un home que, en festes del poble, reia bona cosa mirant les vaquetes i els xicons que corrien. N’hi havia que tenien un cert costum de ficar-se en una mena de bidó que l’animal perseguia i feia rodar. Això divertia bona cosa aquell home, fins que algú li va dir que el xicon que anava a rebolcons davant l’animal era el seu fill.

Personalment no m’agraden els bous. Les festes de bous, vull dir. I sempre que el cas ix a la conversa recorde l’anècdota que contava ma mare. En principi, que no m’agraden no té més importància: tampoc no m’agrada el motociclisme i no passa res. La diferència és que entenc que hi haja qui s’apassione per la velocitat i la competició, però no puc concebre la diversió basada en el patiment d’un animal. No sé com s’hi pot divertir ningú.

Ja dic que em costa de comprendre que algú trobe que fer patir siga divertit. Algú adult, ja s’entén. Després hi ha els qui s’hi juguen la vida fent-se els milhòmens, i als qui els agrada de veure-ho amb l’oculta esperança que la sang (humana) o les trompades no es facen esperar. No faré psiquiatria-ficció. Ja s’apanyaran, i no tinc clar que les prohibicions siguen més efectives per a acabar amb la tradició casposa que no la simple evolució de la societat en eixe camí. Ara bé, evidentment se n’ha de defugir la promoció, com els tristos numerets de dur les festeretes als circs taurins.

Fa anys que va aparéixer aquell lema, aplicat al món de la tauromàquia, segons el qual la tortura no és art ni cultura. És una cosa fora de dubte. Però ara, per a evidenciar que l’España cañí no s’ha acabat, el TSJ espanyol ha dit que res, que això de matar bous després d’haver-los fet passar les anacoretes és cultura i que el govern espanyol l’ha d’incloure en el bo cultural destinat a la jovenalla. L’excusa (per a clavar cullerada) que l’exclusió no s’havia justificat de manera correcta no s’aguanta: com es pot justificar que torturar animals és un bé cultural?

Això només es podria fer des d’una posició ideològica, la de l’España y olé, que fa l’efecte que és la que reivindica aquest poder judicial que va menjant-se els altres. Com ara, que ha aconseguit que el govern espanyol pegue cabotada per a incloure els numerets taurins en el bo cultural.