Gàlim

L’home estava fet un bou. El tenia en una taula darrere de la meua, en un bar on m’estrenava com a client, i el sentia clarament alterat explicar als companys de taula el nou impost que, deia, haurem de pagar a partir d’Any Nou. Segons ell, gats i gossos tindrem l’obligació de pagar 45 cèntims per quilogram de plàstic consumit en coses com les bosses de papes i uns altres productes envasats amb aquest material. No és cert, ni va dir com es podria fer això, però la vehemència amb què ho denunciava encenia els ànims del seu públic.

Tot és posar-nos ‘pagos’, deia. I d’ací saltà a lamentar que a ell, que havia esgotat l’atur, només li pagaven 400 euros. El pont estava parat: i als estrangers… va parlar d’una dona a qui assegurava que donaven 1.400 euros cada mes. Una estrangera, és clar. Racista? Primer hem d’arreglar als d’ací, bramà. “Si això és ser racista…”

Fa por, que ni se n’amaguen. Que alguns, que no saben on els cau la càrrega, escampen les falsedats fabricades per uns altres que saben massa bé com manipular els sentiments.