Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Fusterians de calbot

0

La polèmica es va desfermar –tampoc massa– quan una assistent va reclamar al president provincial del PP de València (no poden evitar-s’ho, això de les províncies) que parlara en castellà. Era un acte d’aquells de molt de motí, amb la presència protagonista del cap del partit Núñez Feijóo.

Ja sabem: PP antivalencianista, regionalista i tot això.

La bona qüestió és que l’endemà els socialistes van fer també a València un acte de lluïment de partit per a presentar candidats a les votaes municipals, amb Pedro Sánchez de cap de cartell. Ací no hi va haver cap espontani que li amollara a Puig que fera el favor de ‘hablar en castellano’. No per militància lingüística, sinó perquè el president autoqualificat atrevidament de fusterià s’expressà en l’idioma de Cervantes i de Sánchez.

Tot i l’incident en l’acte del PP, Vicent Mompó va fer la seua intervenció en l’invent anomenat ‘bilingüisme cordial’ (un altre nom per a l’eutanàsia idiomàtica). Per la seua banda, Puig es va mantenir ferm en el discurs monolingüe, sense que ningú li diguera que hauria de parlar en valencià.

Açò hauria d’haver mogut més polèmica que no el trist numeret ‘popular’, i hauria causat sorpresa si no fóra que ja ens tenen acostumats al vassallatge constant al vent de ponent.