El Nou d’Octubre i l’aigua xirli*
Demà és Nou d’Octubre, dia del País Valencià que institucionalment s’ha anat descafeïnant de manera que ja no és ni dia de la Comunitat Valenciana: ara toca dir dia de tots els valencians i valencianes. Amaguem res que puga sonar ni de lluny a subjecte polític. D’actes reivindicatius, oficials, no se’n veuen.
Potser una de les poques excepcions per ací prop va ser el de l’Associació de Juristes Valencians divendres passat a l’Olleria, en la ruta que fan explicant la reivindicació de la recuperació del nostre històric dret civil. Llàstima que en fórem pocs, perquè la qüestió no és poca cosa.
Topem, de nou, amb la història dels acords presos a València pels partits polítics que, en arribar a Madrid, deixen de tindre’n el suport. Alguns dels ponents, fora de la taula, recordaven la necessitat de crear el ‘problema valencià’ que fa uns anys es volia fer visible, i que els darrers governs de la Generalitat han aigualit.
Pel que van contar els juristes, la reclamació és políticament transversal, a excepció de l’extrema dreta, i té el suport de les Corts, les diputacions i pràcticament el 100% dels ajuntaments. Trobe que és un aspecte de la identitat del país que ens cal fer respectar. Ara, de moment, amb un lleu afegitó a la constitució espanyola (si vol la meròpoli), a l’espera de tindre la nostra.