Un brindis de fa cinc anys
Dissabte va fer cinc anys que, de nit ja tardet, vam brindar després d’un dia que ens havia marejat les emocions.
La vespra ja havia estat una nit emocionalment carregada. En una escola, les activitats diverses la mantenien oberta mentre esperaven que a la matinada arribaren les urnes i les paperetes, en un ambient ple d’il·lusió i alhora prevenció perquè ja es veia vindre que l’actuació de l’estat no seria gens amable. No feu fotos, ens van demanar. Em vaig sentir tornant a una clandestinitat que, per sort, no he arribat a viure en primera persona.
En un altre centre formatiu, de nivell superior, ens esperava una gentada compartint una festa d’esperança que l’endemà les hòsties van desbaratar.
Vam brindar la nit del primer d’octubre de 2017, quan la democràcia va véncer les porres. Després va vindre la repressió -inacabada–, i uns polítics que es veu que no saben traure-s’ho dels dits.