Connexions des de #Badalona

Reprenc la meva col·laboració amb Badalona Matí, aquesta temporada conduït per la Núria Rodriguez, amb una selecció de cançons polítiques, però no des de la perspectiva del cantautor i o el cantant protesta. En tindriem per triar i remenar, de Bob Dylan a Pink Floyd, passant per Public Enemy, Billy Bragg, Joan Baez, Woody Guthrie, Ani Di Franco, els Clash, Lluís Llach o Obrint Pas. Però avui us proposo un recorregut diferent. Artistes contemporanis que han versionat himnes nacionals o populars, oficials o oficiosos: anirem de Queen a Charlie Haden, fent parades a Randy Newman, Billy Bragg, Xesco Boix o Javier Álvarez.

• Aquí podeu repescar el programa
• Aquí consultar el guió
• I en aquest enllaç accedir a una llista d’spotify amb les cançons comentades, i moltes propines!
• I finalment, clicant en aquest link podeu recuperar els altres capítols.

Han estat uns mesos d’alta intensitat professional i política; avui dissabte 17 de setembre m’agafa el relleu en Marc Colomer q sabrà sumar amb l’equip de comunicació d’Esquerra Republicana de Catalunya (unes cracks! un gran projecte!). Aquesta setmana reprenc l’activitat professional, compromès com sempre amb el país. Som-hi!

👉🏻Notícia Consell Nacional d’avui.
👉🏻Notícia canvis a l’executiva.
👉🏻Recull premsa.
👉🏻Recull reaccions a TW.

I del camí que m’espera podeu seguir-ne pistes al meu linkedin (ja actualitzat) i als meus canals de telegram i newsletter. Ah, és clar, i a través d’aquest blog!

El meu darrer article al Línia Xarxa, amb referències a Tonucci (via Carles Capdevila) i la darrera enquesta de l’Institut de la Infància de Barcelona (IERMBCN).

Els infants són ciutadans de ‘ple dret’, però no sempre són tractats (i escoltats) com a tals. I és així com la ciutat perd l’oportunitat d’entendre i d’aprendre d’uns dels seus usuaris més avançats, exigents i imaginatius.

Fa uns dies, l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (més informació aquí) revelava algunes dades preocupants, fruit d’un treball molt interessant de l’Institut de la Infància de la capital. Les seves conclusions conviden a una reflexió que hauria d’interpel·lar també els municipis de l’àrea metropolitana.

Entre el 2017 i el 2021, el percentatge d’infants gens satisfets amb la seva vida a la ciutat s’ha quasi duplicat, i això que els nens i les nenes porten les ulleres de color de rosa gairebé de fàbrica. Hi ha una expressió tècnica (quasi poètica) que ho descriu: el biaix de (més…)