Quan feia classe a la universitat, m’agradava fer, de tant en tant, un comentari irònic que ajudés a relaxar el clima de classe: “Jo tinc una cosa que vostès no tenen. No es preocupin, tampoc està molt cotitzada, i fins i tot alguns ho veuen com un defecte imperdonable. Es diu perspectiva històrica”. En el
Joan Mena Arcas, No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística, Eumo, Vic, 2022, 193 pp. Si féssim l’esforç de tractar amb el màxim d’objectivitat la qüestió de la immersió, potser hauríem de recórrer al terme “confusió”. Ara per ara, més enllà de triomfalismes en què ja no creu ningú i
Ken Follet, Mai, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 848 pp. He de reconèixer que, entre els autors de Best Sellers, el que més segueixo és Ken Follet. Malgrat que no sóc un lector d’aquesta mena de productes de mercat, amb previsibles estris pirotècnics i tècniques elaborades per captar l’atenció del lector, he de reconèixer que alguns