ALBERT CORTES MONSERRAT

Finalment el Govern ha fet públic el Referèndum que el Pirineu podrà decidir el futur de les Olimpiades a Catalunya. De fet el mateix i per seguir en la línia d’aquest projecte, es un nyap que te molt poc de democràtic i molt de cortina de fum en una decisió que els lobbys interessats en el projecte ja tenen decidida.

Un referèndum on es preguntarà si la Generalitat ha de presentar candidatura olímpica amb un si o no a les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya i Aran, al mateix temps un altra pregunta sobres si es volen involucrar en el projecte vinculat als jocs per les comarques del Berguedà, Solsonès i el Ripollès. Nomes es podrà votar presencialment i serà el 24 de juliol. El Govern ho justifica per la implicació directa de les primeres i que les segones podrien acollir entrenaments o activitats relacionades. De fet de les primeres en diuen que son vinculants politicament i les segones la que surti que no es quedarà fora.

Aquesta opacitat del projecte, segueix ferma encara que parlem d’un referèndum per la gent i el territori, que semblaria una mesura molt democràtica i transparent, però que a l’estil de les primaries internes dels partits polítics, simplement es un engany o cortina de fum per amagar la veritat. Un referèndum ha de ser com més clar millor, evidentment una sola pregunta amb resposta binaria per tots igual sense excepcions. De fet la curiositat es que per exemple a Barcelona on es faria inauguració i clausura o les proves d’hoquei sobre gel per exemple misteriosament no vota i en canvi comarques com les del segon bloc sense proves assignades, sí. Ens diuen que el resultat serà vinculant políticament, crec que no caldria especificar per crear confusió, ha de ser simplement vinculant o no. Per acabar del primer bloc si una comarca diu no, però en el conjunt surt si, els seus drets no seran respectat, cosa que en el segon bloc ja es diu que si una diu no en quedaria fora. Un autèntic nyap de grans dimensions.

Que la ciutadania decideixi es ideal, i dona idea del tarannà democràtic i de respecte d’aquell territori, però intentar que la gent decideixi el que tu vols que decideixi, es a dir controlar la decisió, però amb una cap de democràcia barata per damunt es simplement un nou frau. Els lobbys que volen fer negoci amb els jocs sense importar-los ni la gent, ni el territori son la causa i el Govern català l’executor, i aquest nou engany a l’estil del 9N per poder interpretar els resultats a conveniència no es de rebut.

Un nou engany d’aquest Govern de fireta.

Tot va començar amb aquest personatge d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufian que sembla treballa per destruir l’independentisme, donant validesa a la paraonia de la vinculació de Putin i l’independentisme i que ha servit per seguir estirant aquest fil miserable.

Així veiem com no podia faltar, s’ha apuntat a la festa l’eurodiputada popular Dolors Montserrat, coneguda anticatalana i carregada d’odi per dir i amplificar qualsevol relat miserable. Ha insistit en vincular aquest amb Putin. De fet Pedro Sanchez ja va acusar en seu parlamentària a Junts de coquetejar amb el president rus. Montserrat diu que el mandatari rus ha trobat aliats en els extrems i el separatisme per debilitar els pilars de la nostra democràcia.

Cal tenir molta barra perquè aquest personatge dels Populars es posi la paraula democràcia a la boca, quan tots sabem que el seu respecte per la mateixa es nul, i també parlar d’extrems quan els seu partit fa pactes colze a colze amb el feixisme de VOX sense rubor, i si encara anem més enllà el seu partit va ser fundat per un Ministre de la Dictadura amb les mans tacades de sang. Aquesta senyora ara ens vol donar lliçons, quan la seva catalanofobia i el seu odi a tot el que sigui que la societat decideixi lliurement com hauria de ser la base de qualsevol democràcia es gran.

Estirar aquest fil per part d’aquests titelles del sistema espanyol com Sanchez o Montserrat sense proves, ni res que ho avali dona idea del nivell que parlem i de les intencions d’aquest nacionalisme espanyol que aquest sí, ha fet tant de mal a qualsevol sistema democràtic. Tot això però avalat i empentat per Rufian i el seu paper de lluita contra l’independentisme a Madrid que tant de mal fa.

Repetir un i mil cops que Espanya es una Estat de dret, no farà que sigui veritat, i de fet els que ho son, ja es veu que no ho diuen mai, ja que son obvietats, i ara repetir que l’independentisme era dirigit pràcticament per Putin tampoc es de rebut. De fet la violència nomes va ser usada per l’Estat i tothom ho va poder veure, però esclar ara toca aprofitar la russofobia instaurada pels lobbys occidentals i americans per amagar el context general de la guerra i perjudicar els enemics del seu negoci a nivell mundial per seguir vinculant l’ase de tots els cops com únic tirà del món i culpable de tots els mals.

Es el relat de Putin.

Avui diverses seus d’Esquerra, Junts i la CUP s’han despertat amb pintades a les seves façanes “Consolat espanyol”, reivindicades pels CDR Acció directa i com a denuncia al que consideren inacció dels partits per culminar el procés cap a la independència.

Han comunicat per les xarxes que si segueixen gestionant l’autonomisme ens trobareu de cara i que si segueixen traint la independència seguirem asseyanlant els seus. Denuncient que els partits nomes intenten una desmobilització buscada. De fet amb el tema de la llengua catalana ha estat la gota que ha fet budiar el got de la paciència, al veure que ni això volen defensar i nomes pretenen fer empassar a la població que la seva obediència cega no es tal i que col·laborant a l’atac al català a les escoles el defensaran.

Un simptoma del rumb que el país ha engegat i un clar avis que intentaran amagar el màxim possible per evitar el seu descredit, però això no amaga que quan la nostra part institucional i de representació no compleix, i ni tant sols ho te previst aquesta vergonya per ells es fa evident. Segurament diran que son quatre hiperventilats, però esclar, voler fer confondre la hiperventilació amb la denuncia d’una realitat que veiem cada dia, no ens porta enlloc.

Els nostres partits nomes estan per complir el mentrestant, un mentrestant etern, ja que no hi ha objectiu a mig ni llarg termini i per tant gestionar l’autonomia com qualsevol comunitat, sense cap poder real, col·laborant amb l’Estat i amb obediència cega a la repressió i qualsevol decisió com hem vist en el cas de la llengua. Alhora ocupar uns càrrecs per la menjadora dels partits que comporten molts beneficis econòmics i els quals son el principal motiu de seguir per aquest camí, d’altra manera aquest Govern ja s’hauria trencat i convocat eleccions perquè la ciutadania tornes a tenir la decisió del futur. No ho han fet, ja que amb diferents formes tots fan un paper en aquesta auca, inclos la CUP, però en el fons amb el mateix objectiu ja descrit.

Ara les entitats com l’ANC, volen impulsar una llista d’independents que crec hauria de ser molt majoritària i transversal del país si es vol un cert èxit, d’altra manera es pot convertir en portar nous actors a la menjadora oficial. Crec que el pla B, hauria de ser aquest vot nul de denuncia massiu als nostres partits com a cop de força damunt la taula i forçar el canvi de lideratges i maneres de fer en els partits i no acabar convertits en Consolats espanyols.