Difícil escatir l’impacte de l’inici de la guerra a Ucraïna. El cert és que l’impacte psicològic a occident en general i el nostre país en particular ha caigut com a una gerra de neu siberiana a l’esquena. A la pandèmia, que no acaba de marxar (i les mascaretes busquen l’efecte de recordar-nos-ho), la crisi heretada
Aviat farà dos anys, en iniciar-se la pandèmia, vaig fer un intent de dietari tot inspirant-me en El quadern gris de Josep Pla. No he reeixit mai en aquest format. És cert que tinc obert el bloc, aquest any farà setze anys, tot i que en els darrers mesos les meves col·laboracions han anat decaient.
“No puc respirar”. Aquesta frase podria servir per resumir l’estat anímic actual a escoles i instituts. La sensació d’ofec persistent no és només a causa de les mascaretes que han caracteritzat els dos darrers cursos, sinó del constant bombardeig d’iniciatives sorgides des del Departament d’Educació en general, i la Secretaria de Transformació en particular, que