Ahir cap a les 19:15h em vacunava contra el covid-19 al Museu Faller de Gandia. Entrava en el grup dels nascuts el 1956 i el 1957. Res. Una punxada que quasi no vaig sentir, quinze minuts d’espera per a possibles reaccions i cap a casa. Me’n torní amb ma germana. I 64 anys són els
Primera opción: La serpiente desbocada. Obris i l’aigua comença a eixir pel costat de la dutxa a tota pressió, s’embogeix i comença a fer colps. Pluc! Clun! Clun! Sona com si hagueres clavat una bola de billar en la rentadora. Tanques l’aixeta, fas balanç de danys i descobreixes quelcom terrible, has mullat el sostre, noooo!
Sempre m’ha fet por volar. Un dia estava mossegant-me les ungles en un avió quan se m’aproxima un senyor i em diu: “No et preocupes, mor molta més gent d’accidents en la banyera que d’accidents en avió”. Em va llevar la por a volar però ara, cada vegada que entre en una banyera, ho faig
-Pelegrí, parles molt de Déu. Però dóna’m una prova que és com tu dius… això de… bondadós, etc. -Tu ets eixa prova. Creus que ens coneguérem per casualitat i per casualitat es parlaren les nostres ànimes, i per casualitat cavàrem junts en les nostres galeries més íntimes i traguérem diamants que són del color dels
Un amic del pelegrí duu un embenat en un canell i els del grup li pregunten si té trencament, com va fer, quan. L’amic es posa roig i els conta que fa temps es trencà aqueix canell i ara, de tant en tant, no pot evitar embenar-s’l, com una mena de conjur per a evitar
“Jo vaig fer quarantena fa 7 anys endarrere. Haguí d’esperar més de 20 dies al vaixell. Hi havia mesos en què ansiava arribar al port i gaudir de la primavera a terra. Hi hagué una epidèmia. A Porto Abril se’ns prohibí baixar. Els primers dies foren durs. Em vaig sentir com tu. Prompte vaig començar