Que Badalona va tenir un govern republicà, un govern, si em permeteu, de via àmplia
A continuació el meu darrer discurs al saló de plens de l’Ajuntament, que aquest vespre ha aprovat oficialment la meva renúncia a l’acta de regidor (aquí se n’expliquen els motius).
Avui, que es fa efectiva la meva renúncia a l’acta de regidor (anunciada fa 15 dies), finalitza una etapa, una de moltes, en el meu compromís amb la ciutat. En uns minuts, acabaran cinc anys i mig de representant de la ciutadania en aquest ple. Quin honor, quina responsabilitat.
Toca fer balanç. Situem-nos al 2015.
ERC tornava al saló de plens, compromès en amb un govern de canvi, heterogeni, bàsicament novell, però també molt compromès amb la ciutat. Ens va tocar assumir aleshores potser un pes impossible: el d’unes expectatives que ens reclamaven solucionar en tres anys el que no s’havia arreglat en 30.
El nostre pas en política no és, des d’aquest punt de vista tan parcial, una història prou reeixida. El temps se’ns va acabar massa aviat, segurament. Toca fer autocrítica i analitzar càlculs erronis, badades i inexperiències. De fet no hem deixat de fer-ho.
Però agafo una frase prestada d’en Ricard Vilaregut, parlant d’aquells tres anys: menys del que volíem, més del que pensavem.
Perquè si era tan fàcil i evident… perquè ningú abans no havia plantejat la tarifació social perquè l’accés als serveis municipals fos segons la riquesa de cadascú? I si era tan fàcil i evident, perquè cap altre govern no havia consignat una aportació significativa per fer habitatge social com ho vam fer nosaltres (–8M, tres anys després el més calent és a (més…)