Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Le roi des cons

0
Juan Carlos I paga quatre milions d’euros més a la Hisenda espanyola
 

No preguntaré quants contenidors es poden comprar amb aquests diners (i tots els altres), ara que està de moda de fer números amb aquesta mesura.

Però, i quantes màscares, respiradors, EPI, vacunes, ordinadors per a estudiar a casa, jornals de metges… quantes coses de necessitat es podrien comprar amb tots els gallets que tinc quimera que no ens tornarà? També ajudes a empreses i autònoms, justament reclamades pels qui (quines coses!) no volen que li demanem comptes.

 
…/…
Potser que amb un fandango
desallotgen el vell Franco
Però poca esperança tinc
que destronen el rei dels tarambanes
…/…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un gest que ja no esperem

0

Hi ha qui s’ha mostrat molt ofés perquè Pablo Iglesias ha insinuat (no exagerem tampoc) que la democràcia espanyola no és completament homologable. S’han esquinçat els vestits de manera histriònica per a no entrar en debats de profunditat, o han mirat de desllapissar-se’n amb l’actitud de superioritat de qui perdona un pecat de joventut.

Jo diria que l’estat espanyol té unes mancances democràtiques de série, que cada volta es veuen més. El solatge franquista és mal de dissimular. I posaré un exemple: encara és l’hora que l’estat em demane perdó per imposar-me una llengua a l’escola (i fora) i amagar-me la meua amb la idea de fer-la desaparéixer.

Amb una miqueta de dignitat hauria pogut tindre aquest gest amb tots nosaltres. Un senyal de ruptura amb el franquisme. Però no l’ha tingut, ni l’esperem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Massa encauat

0

Aquella volta no tenia res a veure amb la d’ara. Vull dir que en aquella ocasió vaig estar un cert temps sense poder fer una vida social com toca per uns motius molt diferents dels que ara encadene, on se n’ajunten fa prou més d’un any de particulars i de pandèmics generals.

El cas és que trobe a faltar les breus escapades sense motiu, itinerari ni pla concret, una sensació que sempre em retorna amb una banda sonora que vaig empomar en la primera escapada posterior a aquell encauament anterior.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els negacionistes i els que callen

0

En van ser deu o onze els que van passar l’altre dia per alguns carrers d’Ontinyent en un intent de manifestació negacionista. Tinc costum de no faltar al respecte a ningú, de manera que diré només que era una colla de persones que devien estar al nivell de la pancarta que passejaven i on es podia llegia ‘Pandemia ilegal’.

Mirant les fotografies, vaig observar que tot el personal duia posada la carasseta reglamentària, la qual cosa és d’agrair i alhora fa dubtar de la convicció dels manifestants. Si no es creuen la pandèmia, quina necessitat hi ha de la màscara? La resposta és (pot ser) ben senzilla: poden negar l’evidència, perquè el destrellat és debades, però no ho és desentendre’s de l’obligatorietat de posar-se-la i haver de donar les dades a algun senyor o senyora policia i el compte corrent a algun jutjat.

Vist així, sembla que com a negacionistes i aspirants a crítics del sistema que ens enganya amb una mentida mundial no arriben ni a aficionats. No només es rendeixen davant l’amenaça d’una simple multa, sinó que s’enlluernen amb la denúncia d’una maquinació planetària destarotada i no són capaços de veure (i no diguem de denunciar) situacions repressives reals. Protesten per una hipotètica conxorxa mundial per a controlar no-sé-què, i no guipen la manipulació i repressió amb què condemnen a presó cantants per dir obvietats, a Carme Forcadell per permetre un debat al Parlament de Catalunya, a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per una manifestació, als presos polítics i als exiliats per donar veu en un referèndum. Recordeu quan van condemnar uns titellaires per una pancarteta que duia un dels ninots? O aquells xicots d’Altsasu?

El pitjor de tot, em sembla, no és que hagen eixit deu o onze ociosos a fer com si es manifestaren per un destrellat, sinó que els altres no alcem prou la veu ni ens manifestem per aquesta repressió que cada dia, dissimulada pels grans mitjans de comunicació, ens va tenallant en forma d’autocensura o simple inhibició. Ni tan sols per coses més d’anar per casa, com el tren d’Alcoi, que s’assembla a un tren de Payà mentre es burlen de nosaltres inaugurant un AVE d’Elx a Madrid dient-li Corredor Mediterrani.

Vindrà el dia que per fi parlarem de la pandèmia en passat, però tinc quimera que la deriva nostàlgica de l’estat encara està agarrant carrereta.

Article publicat en VilaWeb Ontinyent

Publicat dins de VilaWeb i etiquetada amb | Deixa un comentari

Esclafit espaciotemporal

0

Em dol dir-ho, però el café més roín que recorde haver-me begut mai me’l van servir en un bar on vaig entrar enjogassat pel nom i el lloc: un servidor, fent-se un café al bar Albinyana d’Albinyana, el poble del Baix Penedès.
Potser va ser un mal moment de l’amo del bar o una cafetera desconjuntada temporalment. O -jo em decante per açò- un esclafit espaciotemporal causat per la triple coincidència que va desestabilitzar la infusió.

Això sí, el café el vaig pagar. I crec que encara era en pessetes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari