Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

  • Inici
  • VilaWeb Ontinyent
  • Articles a VilaWeb
  • IEVA
  • El pas del temps farà de nosaltres colors

    • Newton ha fet pala

    0
    Publicat el 31 de gener de 2021

    Newton m’esperava hui, crec. Però ha fet pala.

    Després d’un mes llarg, que ha tingut cinc setmanes, deixar el sedentarisme de prescripció facultativa començava a ser urgent. Al cap de tant de temps, com era d’esperar, la verticalitat de normal defectuosa és ara també fràgil: les primeres passes han sigut indecises, i les segones i etcètera.
    Cada moviment vol una coordinació que habitualment va tota sola, però que de moment reclama de posar tot el capatró del món.

    És cosa de (poquets) dies recuperar la seguretat de la circulació sobre crosses, i per la part que em toca ja faré que Newton continue sense demostrar amb mi la mala idea que va tindre amb la llei de la gravetat.

    Publicat dins de General | Deixa un comentari

    Un incert

    1
    Publicat el 28 de gener de 2021
    Va ser un incert trobar-me aquell congost de voluptats amanoses, sense buscar-lo i sense saber que s’oferiria perquè li n’explorara cada revolt.
    I no s’esborra el record de tants viatges, ni fa mal. Però veges quina hora s’ha fet ja. Demà t’ho diré millor.

    Publicat dins de General | Deixa un comentari

    Del Vell al Nou

    0
    Publicat el 20 de gener de 2021

    Vaig arribar a sa casa amb temps de sobra. Sempre m’ha desagradat d’arribar als llocs i les cites a hora orada. Però el cas és que en fer-se l’hora vaig ser l’únic que hi va acudir: tot semblava indicar que m’havien fet passada.

    Vaig decidir de fer temps, per si de cas era jo qui havia malentés les instruccions, i vaig aprofitar per a fer-me un café amb llet en aquell local que s’havia fet famós.
    No sé si vaig ser el primer client del dia, però en aquell moment sí que n’era l’únic, de manera que quan l’ama va aparéixer per la porta de la cuina em va atendre de seguida. Era el dia de Reis, i mentre buidava la tassa a glopets mesurats vam parlar dels regals. Ella em va ensenyar una polsera, i jo li vaig explicar que feia uns dies que no parava per casa, que en arribar ja veuria si m’havien dut res. Se li notava que estava contenta i tenia ganes de xarrar.
    Escoltar és una de les meues especialitats, i enmig dels comentaris es va fer hora de tornar a provar sort, o de mamprendre el camí de tornada a casa si es confirmava la passada. Em vaig acomiadar d’aquella dona, i el café tornà a quedar-se sense parroquians.
    Al timbre seguia sense respondre ningú, i quan ja quasi havia arribat als afores del poble me’l vaig trobar que aplegava, ell i el gos, conscient que feia tard. Al remat, encara ho va poder arreglar, i vam anar a un altre café, que devia ser el Nou si l’altre era el Vell.

    Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

    Don Camilo al bar Xurro

    0
    Publicat el 2 de gener de 2021
    L’escena es produïa a l’antic Bar Xurro, al cantó redó de la plaça del Convent. No sé per què me la imaginava allà: en realitat corresponia a una situació explicada en un dels acudits que recorde de molt menut, contat per mon tio Juanito el Tarranquet.
    Un home menjava a dos queixos, afartant-se com si s’acabara el món. No li duien prou plats, que sempre s’enduien buits i escurats. Va arribar el moment de les postres, el café i el puro, i ben estomacat va exclamar: ‘Xe, m’he quedat com un “padre”!’
    A la taula veïna, el rector del poble que no havia pogut evitar admirar-se de la golafreria de l’home i escoltar el que considerà una falta de respecte, li amollà molest: ‘Deu voler dir com un porc!’.
    – ‘Ah, que els han canviat el nom?’.
     
    La gràcia que puga tindre l’acudit és discutible. Però recorde, més enllà de l’èxit humorístic, la sensació de burla al clero com si fóra una arma casolanament clandestina, que sorprenia el monyicot que jo era.
    Publicat dins de General | Deixa un comentari

    Fer tard

    0
    Publicat el 2 de gener de 2021

    Un dia vaig parlar amb Hugo Mas sobre aquest himne de Léo Ferré. Després, temps més tard, em vaig perdre aquesta versió que va fer a l’Olleria amb els Arthur Caravan i que, segons em va explicar quan vam coincidir al cap de pocs minuts d’acabar-se l’actuació, m’havia dedicat.

    Diria que ja ho havia explicat, però té igual.

    Ací un muntatge sobre el tema original:

    Publicat dins de General | Deixa un comentari