Connexions des de #Badalona

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

• la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
• l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
• l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
• el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
• la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

• la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
• la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
• les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
• la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
• i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

• tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
• una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les (més…)