Un dels meus carrers favorits d’Alcanar és lo carrer que jo anomeno ‘costerut’. És lo carrer que porta a l’església. Quan vaig a missa entre setmana sempre munto pel carrer costerut, on sovint hi ha la presència d’algun gat que fa vida al ras o a la teulada d’aquelles cases humils d’este carrer que m’estimo.