2020: el millor i el pitjor de Badalona
L’any va començar amb el temporal Glòria, que no només va trencar el pont del Petroli, símbol de la sempre precària autoestima badalonina, sinó que feia tremolar els fonaments de la política municipal d’una manera que alguns van veure ja com un avís del que havia de venir en pocs mesos. El mandat a Badalona havia començat el juny de 2019 amb un xantatge (el PSC va fer valer el seu o jo o Albiol, davant la força d’esquerres que l’havia superat en vots formada per la unió de Guanyem i ERC) i en poc temps havia de fracassar davant d’una potent prova d’estrès després de la detenció de l’alcalde del PSC per saltar-se ebri el confinament. Una notícia xocant que va revelar les esquerdes irreconciliables (?) entre les forces polítiques de progrés a la ciutat alhora de defensar que la candidata de la principal força d’esquerres al plenari tingués l’alcaldia. Badalona, abocada al tercer ple d’investidura en dos anys assistia estupefacta al retorn de Xavier Garcia Albiol i les seves polítiques intolerants a l’alcaldia. Tornava així en primer terme de l’agenda local l’alarmisme i l’assenyalament del pobre… ingredient principal de la fórmula populista del PP a l’àrea metropolitana.
En realitat, però, la notícia era (és, encara, de fet) una altra. Amb la nova investidura, la ciutat sumava inestabilitat política a la inestabilitat política que ja patia… i ho feia en (més…)