tempus fugit

de tot i de res

blaus fora la bocana del port de maó “el blau no té dimensions, està més enllà de les dimensions”

9 de novembre de 2020

La frase que encapçala l’apunt d’avui al bloc, és d’Yves Klein i segurament, submergint-se en los conegudes tonalitats del blau: blau cel, blau de cobalt blau de França, blau de Prússia, blau fosc, blau marí, blau reial, blauet, no va resistir la temptació de crear el Blau Klein internacional tan significatiu, gratificant o incòmode segons

Llegir més

repapiejada matutina

6 de novembre de 2020

Fantasiejant, deixa’m que imagini el teu pensament ple de satisfacció tot escoltant les matinals anades i vingudes pròpies del despertar dels membres de la casa sense oblidar allò tan emotiu que deus notar ensumant la flaire sortint de la cafetera que inunda l’ambient i, per separat, sense mesclar-se, l’olor d’unes elaborades llesques de pa que

Llegir més

era

5 de novembre de 2020

Era, això si de ben segur, un d’aquells indrets perifèrics de la ciutat habitat per famílies obreres, molt obreres i, modestes, molt modestes. Era aquell grup de nanos trapella  als que algunes persones els hi pronosticaven un futur com a possibles delinqüents i, d’altres els hi pronosticàvem un futur tan precari, amb el dret de

Llegir més

tres tombs (7 de 20)

4 de novembre de 2020

Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Ni per uns segons de cap manera membres del cos de bombers s’aturen en el temps i, la prova fefaent és la connexió a través  del telèfon mòbil que està exercint el bomber que acompanya al conductor del carro tots dos diligentment

Llegir més

“a la cassola, el que li fiques, traus” (la cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, però no els multiplica)

3 de novembre de 2020

Quan la modernitat de les bateries de cuina com per exemple, les d’acer inoxidable o d’elegant negre alumini fos, de cop o, a poc a poc, ocupen les prestatgeries del lloc on es couen els àpats, si hi ha sort i sensibilitat, sempre existirà una ànima respectuosa amb la vella cassola de fang, aquella que

Llegir més

benaurada heura

2 de novembre de 2020

Si així, en una zona enjardinada en mig de la urbanització tens la impressió que la frondosa heura s’acarnissa ofegant l’arbre que vesteix, un cop cerques la informació t’adones que no, ans al contrari segons ens fa saber l’alliçonadora i alhora tranquil·litzadora pàgina dels Ecologistes de Catalunya, tot dient, entra altres coses, que l’heura “Des

Llegir més