A tu, dolça i fosca tardor que avives la meua fràgil esperança així que el sol torna i sento aleshores que se m’escapen los dies, que massa pronte floriran de nou los ametlers, que massa pronte serà Nadal i bona nit boira, bona nit pluja, adéu siau ratet de fred que haurem passat passada la castanyada,
‘L’oli verd fes-lo així. Plega l’oliva aviat de terra; si és bruta, neteja-la, purga-la de fulles i sutzura. L’endemà o l’endemà passat, manobra la que serà collida. Quan l’oliva serà negra, cull-la: com de més amarga oliva oli faràs, tant millor oli serà.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.