ALBERT CORTES MONSERRAT

Legalment l’Estat espanyol es un Estat laic, crec que això vol dir que no hi ha cap confessió religiosa oficial o protegida especialment i simplement un respecte per cada creença de les persones. Evidentment això es una burla que no funciona així.

De fet si fos així no hi hauria una creueta a la Renda per l’esglèsia i un conveni signat amb l’església catòlica on si les retribucions anuals de la Renda no arriben a uns mínims pactats, posteriorment s’acaben de completar amb els diners de tots. Un conveni que ja es l’hereu de la Dictadura on aquesta esglèsia estava al costat del Dictador i com element de repressió constant pel poble com ja sabem.

Dic això per l’acte organitzat a la Sagrada Família aquest cap de setmana amb prop de 600 persones en plena època de pandèmia i teòriques restriccions es una nova mostra de com funcionen les coses.

l’Arquebisbe de Barcelona Josep Omella ens recorda que el dret de la religió es fonamental i no es pot impedir, al reves que la cultura. Demana disculpes però enten que tenien totes les autoritzacions encara que l’aforament, distància i seguretat per les imatges evidentment es de bojos. Diuen que el Procicat ho va autoritzar i institucions com la Generalitat ara posa el crit al cel i des de l’Ajuntament barceloní també quan Albert Batlle responsable de seguretat del mateix consistori.

Realment esperpèntic que les institucions es pleguin davant aquesta confessió religiosa i continui amb uns privilegis totalment esperpèntics en una democràcia normal, una societat avançada i un Estat laic que per tant considera que la fe de cadascú correspon als ciutadans en el seu àmbit privat i en els seus llocs de culte. Tanmateix en una època on la pandèmia obliga a tota una sèrie de mesures doloroses per evitar la propagació segons les autoritats, no pot ser que el món de la cultura i les seves sales estiguin tancades i en canvi les esglèsies puguin estar obertes normalment com si el virus no vagi a aquests llocs. El fet de la Sagrada Família es un conjunt d’incompetències i que mereixerien demanar dimissions a Batlle, als càrrecs de la Generalitat que hi van assistir i a membres del Procicat que van autoritzar un acte que ningú pot entendre per la seva perillositat i de clara incompresió per exemple pel mon cultural o els gimnasos posem el cas.

Omella confon el dret de qualsevol persona a la seva religió amb la barra lliure per la mateixa, res a veure i per cert com ateu, dir-li que la cultura en qualsevol Estat avançat es o hauria de ser un dret fonamental per qualsevol societat sana, segurament no en podem dir el mateix de la religió.

Com deia Catolicisme per damunt del virus.

La ciutadania entenc que li costa entendre i molta sent vergonya aliena de veure com els nostres partits col·laboren amb el repressor sense manies en nom de la mateixa ciutadania, tota una vergonya i contradicció que cal denunciar.

Efectivament, sabem que Junts i CUP presentaran esmena a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat presentats pel Govern espanyol, però Esquerra ja ha anunciat que no presentarà l’esmentada esmena i facilitarà així la seva tramitació. Els seus arguments son que són una necessitat urgent i seria irresponsable bloquejar els comptes. Alhora esgrimeixen que el moment social i econòmic es delicat i rebutgen el no a tot.

Realment normalitzar la repressió i la injusticia d’aquesta manera fa vergonya aliena, però aquests arguments son falsos i manipuladors, no ho serien si els fes un partit de Múrcia posem el cas, però un partit independentista i desprès de patir el cop d’Estat del 155 i la repressió a Catalunya amb tota la seva violència i que veiem dia rere dia amb un Estat Policial, on les forces de l’ordre i els Fiscals fan i han fet el que fan amb total impunitat, no son vàlids.

Espanya i els partits que presenten aquest Pressupost, el PSOE no ha tingut cap problema amb avalar tota aquesta violència i repressió per tant seria totalment responsable i ètic bloquejar els seus comptes si es pot i en general tota la seva activitat parlamentària. Sabem del moment delicat, però no podem donar per vàlid la repressió, les actuacions judicials, les presons injustes, la discriminació per sistema i la venjança per llei i alhora dir que es irresponsable bloquejar els seus comptes.

He dit els seus, ja que teoricament ja em votat per una República Catalana i els nostres partits tenien l’encarrec d’arribar fins al final amb el suport democràtic de la ciutadania catalana, i no fer el joc autonòmic normal, intentant donar arguments cínics per justificar el que no te justificació.

La víctima en cap cas pot donar suport al botxí, de fet si ho fa es el sindròme d’Estocolm, però en aquest cas no sembla que vagi per aquí i si el de seguir en un sistema autonòmic viciat i agafant les minses quotes de poder d’esquena al poble i els seus mandats.

Ara escoltarem com ens demanaran el suport a les properes eleccions i francament seria el suport de la vergonya.

Esperat el resultat electoral d’Estats Units, veiem com des d’Europa i amb una visió allunyada del terreny hem alertat sobre el populisme de Trump i apostat clarament per Biden, igual que es va fer fa 4 anys per Hillary Clinton. La realitat com també ens diu Àstrid Bierge es que tot forma part d’uns sistema per les mateixes el·lits i allunyat de la societat amb uns personatges que si evitem comparacions son tant nocius pel futur i tant allunyats del que una societat democràtica, participativa i responsable necessitaria, amb això Trump i Biden representen el mateix.

Biden i la decadència d’Occident

per Àstrid Bierge

No cal saber el resultat de les eleccions als Estats Units ni cal saber gaire de política nord-americana per poder veure-hi reflectida la decadència de la política occidental. Trump és un símptoma d’aquesta decadència però la causa és tot allò que Biden representa.

Mentider, prepotent, incompetent, boig, pallasso, racista, masclista, etc. A Trump ja se li ha dit de tot. Per a mi, el pitjor defecte de Trump, el que el diferencia realment de la resta i explica el personatge, és que és un frívol superlatiu. La frivolitat és un defecte molt perillós. A les persones frívoles, res els importa genuïnament. El frívol no s’estima res i, com a molt, desitja. Trump no s’estima a ell mateix, no estima el seu país i ni tan sols estima la victòria. Només desitja el tron de President. El frívol no té baranes morals, no té una idea instintiva sobre el bé i el mal i per això va trumpejant d’un lloc a l’altre. La incapacitat d’estimar converteix el frívol en un temerari per definició -qualitat que sovint es confon amb la valentia- i és impossible confiar-hi perquè en el seu món no hi ha regles. Per això Trump és capaç de titllar Biden de vell quan són de la mateixa generació i per això és capaç de dir que les eleccions del seu país són un frau com qui crida contra un àrbitre. Perquè res no importa.

La tara de Biden i de la política que representa, que és també la nostra, és el cinisme. El cínic no és arbitrari, com ho és el frívol. El cínic sí que estableix graus d’importància amb un criteri determinat i per tant defensa posicions amb un cert sentit de la conseqüència, encara que ho faci a través de la hipocresia. El cínic utilitza el seu poder per fer malbé la virtut: si parlem del cinisme en persones, sovint ho fan pel mer delit de destruir, però si parlem de política, el cinisme normalment s’exerceix per mantenir el poder del clan.
La política occidental és cínica perquè apadrina valors útils per al desenvolupament individual i col•lectiu no per fer-los valdre sinó per poder seguir funcionant a través de valors que només són útils per als quatre que són al poder. Amb la política catalana és claríssim. Els actuals representants polítics de l’independentisme apadrinen el dret a l’alliberament nacional no per fer-lo vèncer, sinó per poder perpetuar-se en el poder. Com he dit, perverteixen la virtut en benefici propi.

Durant aquestes setmanes, he al•lucinat veient tots aquests artistes, intel•lectuals i professionals americans autoanomenats progressistes embolicats amb marxandatge d’un senyor de vora 80 anys que porta 50 anys vivint de la política i que toca nenes desconegudes amb fruïció -sigui perquè és un pervertit o perquè prové d’un món tan antic que es creu amb el dret d’amanyagar nenes com qui toca un gos.

Quasi sembla que els Demòcrates hagin posat a Trump expressament per poder abaixar el llistó i tenir els seus votants aferrats a figures com Clinton i Biden, polítics desvinculats de qualsevol visió de futur i sense cap impuls pel canvi. Conservadors de cap a peus que es creuen propietaris de la política pública. En aquest context, si Trump és la màxima expressió del mal, qualsevol merda esdevé bona. Aquí passa el mateix: què voleu, catalans, dirigents independentistes de pa sucat amb oli, o dirigents espanyols? Què voleu, espanyols, PSOE o VOX?
Els polítics occidentals, per poder mantenir el règim antic en què se senten còmodes pels privilegis que n’extreuen, per poder seguir fent política igual que en l’era pre-Internet, ens tenen atrapats entre l’autoritarisme i la democràcia fictícia. Si el progressisme americà només és capaç de generar Clintons i Bidens i no pot superar un bipartidisme sinistre, després d’aquest Trump en vindrà un altre i després un altre. Perquè Occident pugui fer un salt democràtic equivalent al que va fer amb l’Estat del Benestar, cal regenerar la relació entre els ciutadans i la política, que hauria de tendir a ser cada cop més participativa i menys elitista. Si els ciutadans no som capaços de forçar aquest canvi, els xinesos se’ns berenaran qualsevol tarda.

El Vicepresident Català Pere Aragonès, ens diu en la sessió de control parlamentaria que portarà davant la justícia l’Operació Volhov ja que s’han vulnerat drets fonamentals, denunciant el sentit polític de les actuacions de la Guàrdia Civil.

Efectivament, un cinisme esfereïdor, on també escoltem com la portaveu dels Comuns li demana a Esquerra que aprovi els pressupostos espanyols i Aragonès li ha deixat clar que els millors pressupostos per Catalunya no seran mai de l’Estat, sinó d’una Catalunya independent.

Cal dir que aquesta presa de pel constant a la societat catalana per part dels nostres representants no per ser habitual la podem considerar poc ofensiva. Parla amb escarafalls de l’operació policial i la vulneració dels drets fonamentals, com si això no fos la normalitat des del cop d’Estat del 155, amb imposicions de Presidents, vetos als mateixos, drets retallats dels diputats, lleis impugnades per norma i una repressió fora de tota norma que ha deixat les nostres institucions en un no res i amb menys poder que mai fins al punt de la destitució de tot un President per la denúncia de la Junta electoral per penjar una pancarta. Tot això i més acceptat i sense resposta per part dels nostres partits que ara no poden alarmar per la normalitat acceptada i amb la policia política del règim, la Guardia Civil com element de fons i conegut per tots.

Per altra banda, parlar d’uns pressupostos de Catalunya independent quan no s’ha fet cap pas en aquest sentit i amb els mandats de la societat, i quan alhora i en aquest cas principalment Esquerra s’ha avingut a negociar els mateixos i altres temes molts cops com hem vist a canvi de res. Es greu per seguir venen aquest fum de la legislatura amb uns partits fent la seva tàctica partidista i autonómica per una hegemonia que poc o res te a veure amb les aspiracions de la gent i els mandats obtinguts a les urnes i que han passat a estar dins un calaix com a retòrica de cara a la galeria però sense cap intenció de complir-los.

Això si que seria una vulneració de drets i cal denunciar-la bàsicament per dignitat i salut democràtica.

Manuela Carmena, exalcaldesa de Madrid ens declara que te amics de VOX que són una gent magnífica i ho deu considerar el més normal del món quan caldria fer una bona esmena, ja que sembla incompatible amb una bona salut democràtica.

Blanquejar el feixisme ideològic mai es una gran idea, ni es de rebut si realment es vol defensar una democràcia sana. No es pot banalitzar amb un partit que defensa el que defensa, una ultradreta que creua la frontera populista i anyora el règim dictatorial com ningú i que ataca les llibertats més fonamentals com els drets de les dones o el dret a llibertat de pensament i expressió entre d’altres. De fet uns drets que han costat moltes vides poder arribar a uns nivells mínims de respecte i que son destrossats sense pietat per aquests grups. De fet la democràcia es un sistema tant imperfecte que en nom de la llibertat i igualtat no posa límits a la mateixa per poder representar a la ciutadania i aquí es on grups com aquests que rebutgen el més elemental d’una societat poden ser particeps del sistema i aprofitar-se del mateix des del cor del mateix, cosa que ells amb el seu ideal mai deixarien fer en posicions antagòniques amb els seus postulats.

Tanmateix, cal dir que venin teoricament del pol més allunyat ideologicament com Manuela Carmena i VOX es alarmant, evidentment que personalment hi pot haver millors i pitjors persones en qualsevol lloc, però qui defensa ideologicament la base de partits com VOX mai pot ser gent magnífica, seria com dir que dins el nazisme hi ha gent magnífica o a la Falange hi ha gent magnífica, dons no, no n’hi ha. Aquests postulats defensats com a base de la seva existència van contra qualsevol societat mínimament avançada amb uns drets consolidats amb tots els seus defectes i per tant invaliden qualsevol bona fe en els individus que els hi donen suport.

El feixisme en societats podrides com el sistema espanyol es a molts racons, ja que no ha marxat mai, el trobariem en el partits principals que no deixen de ser hereus del règim, un règim que no ha marxat mai. No s’hi val blanquejar-lo, ja que llavors simplement ets còmplice del mateix com Manuela Carmena i el seu partit, una peça més.

Es trist escoltar avui Laura Turull, filla del Conseller empresonat parlant de l’Amnistia que els nostres escampen als mitjans però que cap partit ha presentat una llei de la mateixa, convertint la paraula en res, fum com tota la legislatura.

Escoltar avui OrioL Junqueras dient que l’indult es difícil però que ells volen l’amnistia i un referèndum, dona fe a les paraules de la Laura sobre el cinisme i el fum dels nostres partits.

Si tant clar tenen l’Amnistia, perquè no han presentat cap llei per fer-la possible, es molt clar, formen part del sistema i així veiem com els darrers 3 anys no han fet res més que acceptar-ho tot i col·laborar amb el Règim del 78 participant en les seves institucions, donant suport a lleis i Governs, acceptant totes les decisions judicials que inclouen els nostres presos polítics o la destitució d’un President per penjar una pancarta sense cap resposta, i acotant el cap davant qualsevol cacicada que tots hem viscut, per tant no esperem que ara presentin una llei que pertorbi aquest ecosistema autonòmic. Alhora la segona part es de traca, segueixen amb la petició del referèndum impossible a l’Estat i alhora deixant el mandat de l’1 O que de tant en tant repesquen del calaix en un no res. Tot plegat molt trist.

De fet veiem com aquella oportunitat de República amb obertura d’algunes oportunitats per la societat, evidentment no peco d’ingenu i no comportaria un canvi del sistema capitalista atroç que vivim, també s’allunya. Veiem com les prohibicions, els falsos missatges, l’autoritarisme desprès de diversos mesos del confinament i per tant amb temps per analitzar els problemes i possible solucions han estat també fum. Desnonaments per la via ràpida i la polícia amb tot el seu arsenal, cues de gent per buscar menjar, el sector de la cultura a la deriva, la restauració agonitzant i les retallades de drets en nom del virus son el caramel enverinat de cada dia, alhora els beneficis dels grans capitals bancaris segueixen en auge o amb els nostres diners pagarem el fiasco del Castor per gloria del gran capital.

Uns temps difícils, on el virus s’ha convertit en el gran aliat d’aquells que belluguen els fils de les societats i que ara tenen més manega ampla que mai amb uns titelles al seu servei, anomenats Governs i el poble com sempre olorant la flaire del fum que ens venen cada dia.