Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis? Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia
1 d’octubre de 1919, Salvador Seguí, conferència reconstruïda per Pere Foix Discurs a l’Ateneu de Madrid A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com
Avui al nostre centre educatiu han fet proves de PCR a tots els nois i les noies de tres grups de l’ESO en què s’han detectat casos positius de covid-19. Nerviosisme, pares i mares a fora esperant què passava, confinament abans i després de l’alumnat i un/a docent que s’apropa a les sanitàries per preguntar-los
Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia
L’Agnès Toda em va convidar a escriure a La Revista del Centre de Lectura un text al voltant de la pandèmia a partir d’una creació artística, d’una fotografia, en aquest cas de la Vanessa Pey, la fotògrafa catalana l’obra de la qual admiro més. El resultat és aquest: Green Bound Dawn / Verd i verda
Com a treballador tinc diverses formes de mostrar el meu desacord amb l’organització del treball, que és competència de qui em té contractat, quan aquesta no respon a criteris racionals sinó d’una altra mena. De al mateixa manera, que sempre intento incidir-hi positivament per tal de fer tan bé com puc la meva feina, ja
7 d’octubre de 2017 3 d’octubre: vaga general vs ‘aturada de país’ Sense cap mena de dubte, l’1 d’octubre ha passat ja a la història d’aquest tros de món i de part de l’estranger com un dia de lluita exemplar guanyada per qui més va rebre. I és que el referèndum d’autodeterminació de Catalunya va
[La fotografia és del 3 d’octubre, a la plaça Imperial Tàrraco, amb la gent de CGT aturant el pas als fatxes que dos dies abans aplaudien la Policia Nacional a Sant Pere i Sant Pau. I no, no eren “veïns”, eren feixistes] 2 d’octubre de 2017 La lliçó de l’1-O: a un costat, la llibertat;