Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Quin goig que fan els traginers caminant al ritme i so dels cascavells (emmudits a la foto), dels tres cavalls de tir. Quin goig que fa el carro professionalment carregat fins a no poder més de bales de palla i sacs amb
Enguany, cinquanta tardors i set dies del calendari de l’Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, 2011) l’Ermità de Samalús II conegut per les escultures de fusta de mussols i els calendaris il·lustrats amb animals. Enguany, gràcies a l’editorial del seu fill Francesc Gelpí i Lluch, persistent en continuar la tasca presencial
Arran de l’últim episodi esperpèntic dins la història d’Espanya, en la vergonya democràtica visquin per sempre els visques més representatius de l’eterna pedregosa aridesa mental dels borbons, dels feixistes dels capitalistes sense escrúpols i dels que sobreviuen, lamentablement, fent-los la gara-gara com a fidels servents a canvi de tancar els ulls davant la tirania o
Mai millor dit que en mig de les plàcides aigües de l’Albufera des Grau, la parella de fotges comuna o fotja vulgar o folliga (gràcies, Viquipèdia), mig enjogassades mig enamorades, no s’aturen de passar-ho bé amb el fet de “donar-se el bec”: besar-se / fer-se un petó als llavis (gràcies, diccionari de sinònims de frases
Era aquell descomunal rètol indicador del local d’una entitat bancària en terres de Castella. Era aquell petit comerç ambulant especialitzat en juguetes, llepolies i cromos per a la canalla sempre disposada, a canvi d’algun ral, pesseta o duro, satisfer el desig consumista gairebé innat des de l’ús de raó. Era la incògnita de saber si
A causa de la pandèmia del coronavirus, arribat el gener del 2021, pengen d’un fil poder veure populars cavalcades a la Ciutat Comtal. Déu i principalment les autoritats sanitàries, decidiran si la dels Reis Mags d’Orient de recorregut multitudinari, i dies més tard la dels Tres Tombs pel barri de Sant Antoni, faran xalar d’allò
Dins la mig enrunada casa de camp, presidint el dalt d’una arcada, un enigmàtic adminicle encadenat penjava a plom. Amb l’ajuda de la solidesa del vell marès, sense tenir ni folla del que era, un cop més la frase de J.V. Foix, M’exalta el nou i m’enamora el vell, acredità l’estona de contemplació del misteriós
Ves per on, cada vegada que és entrevistat el president Pedro Sánchez, arribats els moments estel·lars d’opinar sobre tal o tal situació general o concreta de la qüestió independentista o, de l’afer del volatilitzat cap als emirats àrabs units, l’emèrit Juan Carlos 1r. Rei per la G del Caudillo, la resposta en el primer cas
Amb aquest titular: Un fotógrafo profesional captura imágenes de la ‘pantera de Granada’ y revela que podría tratarse de “un gato”, mantenen distreta i atemorida alhora la ciutadania de la granadina població Ventas de la Huelma, i, he pensat que si tu, Brusca, t’avens a entrar en el joc dels innocents disbarats, demà mateix podríem
Era un d’aquells dies previs al 15 de juny del 77. Era la satisfacció d’aquell home descarregant urnes al barceloní carrer del Portal de l’Àngel. Eren transparents urnes noves de trinca que tota persona major de divuit anys estrenaria (alguna per primer cop en sa vida) emetent un vot. Era, aquell primer fet democràtic de
…i a poc a poc, com el traster casolà, el magatzem de vell s’anava omplint més que no buidant…, i com acostuma a passar, deesses, heroi i querubins s’exhibien trencant la possible vulgaritat de la resta de mercaderia del basar de segona mà, de la mateixa manera que s’acostuma a veure dins del lloc d’aplegament
Amb puntualitat variable, solcant lentament les aigües del natural llarg port de Maó, el vaixell de la Transme atracarà, un dia més, al moll de l’estació marítima. Amb esporàdica presència estàtica però força de voladora, l’au palmípeda de diferents espècies del gènere Larus, sempre per l’indret del marítim port de Maó, puntualment, un dia més
A negra nit, o, les negres de nit, o, la nit negra, o, nit closa: quan ja és molt avançada la nit, quan ja fa molta fosca…, i així, a negra nit, o a les negres de nit, o a la nit negra, o a nit closa, anàvem pel carrer quan, tot d’una, gràcies al
A conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i la responsabilitat d’actuar amb seny per combatre-la, és l’únic motiu que avui, a Catalunya, milions de persones independentistes i demòcrates no surtin al carrer a reivindicar el dret de decidir allò que volen ser com a poble i exigir la llibertat i el retorn dels presos
Era la festa major del sempre expandint-se muntanya amunt d’un perifèric barri barceloní. Era aquella aspectant criaturada de xiroia cridòria vista des d’un lateral del darrere de la precària tarima que feia d’escenari. Era l’atent seguici, de la divertida funció teatral, per la infància i adolescència del barri que per un dia els permetia ser