Enguany i de moment, qui habitem qualsevol illa de l’arxipèlag balear, malgrat la maleïda pandèmia de la Covid-19, la sensació primaverenca d’estar l’any 20 del segle XXI, aturada en la dels anys setanta del segle XX, si no fos per l’enyor de tota mena d’irreparables pèrdues durant aquesta desena de lustres, permet l’agradable sensació del
Quan la fase del desconfinament permet retrobar saludables hàbits, sempre és d’agrair poder captar-ne una imatge.
La vostra presència sota el cel de la mediterrània, confereix aquell glamur negat gairebé sempre a la petjada humana damunt del litoral. Teniu una sinuosa manera de volar acompanyada de crits a vegades estridents sense perdre l’harmonia i, tot quedaria en aquestes excel·lències que oferiu si no fos perquè, a vegades, mostrant-nos la realitat oculta
Era, el record d’aquesta fotografia i les dues del final. Era, les tomes d’una singular edificació als afores del castellà poble. Era, l’habitacle d’en Dionisio, home esprimatxat i fugitiu davant la presència de persones estranyes. Era, la feinada que tenia Dionisio en anar decorant l’exterior de la casa que habitava amb tota mena d’escultures, restes
Gràcies al coronavirus, per una temporadeta la gent hipocondríaca, ni rangs ni hòsties consagrades els hi evitaran distanciaments. Contactes els imprescindibles i, en cas de desitjar-los, desitjar ser com el mediterrani caragol Theba pisana, és a dir, posseïdors d’una bona closca que els permet agomboiar-se sense l’íntim contacte corporal.
A vegades qui s’entesta a castellanitzar-nos la vida abusant del càrrec per decidir nomenclatures dels carrers, no és res més que una persona també perduda en ignoràncies gramaticals (com jo mateixa) o amb errors de pronunciació avantposant el so de la ena a la ema i així, segurament en el seu, castís o no, castellà
Del Lliure, bons records que ja és molt. Un d’ells contemplar pel Nadal, la posada en escena de “La nit de les tríbades” de Per Olov Enquist, Anna Lizaran i Quim Lecina, ara, desapareguts dels escenaris, de ben segur que ni estaran al cel ni al purgatori ni a l’infern, llocs imaginaris creats per al