ALBERT CORTES MONSERRAT

El contracte per fer rastreig de contagis de Covid 19 que la Conselleria de Salut ha adjudicat a dit a Ferrovial per la quantitat de 17 milions d’euros amb excuses de mal pagador es el símptoma suposo d’aquest mantra de l’esquerra social que tant la fa diferent a la dreta.

De fet la Consellera ens diu que la Generalitat ha d’estar preparada per un rebrot de la pandèmia, i l’adjudicació es permesa en Estat d’alarma sense concurs públic i ha allargat el contracte de qui ja gestionava la línia 061.

Com deia aquesta es l’Esquerra que sempre te a la boca retallades i el suport a l’empresa pública. De fet els seus companys ideològics a Madrid, el Govern de l’Estat format per PSOE i Podemos ja ha retallat d’aquest fons a les autonomies afegint mil milions a Educació casualment trets de la partida inicialment sanitària. Tota una declaració d’intencions.

Mentrestant han tingut entretinguda a una bona part de la població esperonada també amb les declaracions dels partits i anuncis públics de suport als aplaudiments diaris al sector sanitari cada tarda. Tot un cinisme compulsiu que suposo de bona fe bona part de la societat i ha caigut de quatre grapes davant aquests voltors al servei del sistema siguin de la ideològia que siguin.

La deriva es tan gran que alhora afavoreixen aquest monstre de l’IBEX 35 sense manies ni control no milloren les condicions laborals i del sistema sanitari als nostres professionals o per exemple en el món educatiu els seus treballadors administratius encara esperen dues pagues extres del 2013 i 2014. Un autèntic insult al que representen com a partit i com a Govern.

Una cosa es que hagin renunciat a culminar la independència, cosa que ja es prou greu, que hagin renunciat a governar convertint la Generalitat en una gestoria al servei de Madrid, que alhora pactin amb els partits del 155 sense manies o que vulguin burlar-se de la gent amb nous referèndums acordats, Taules de diàleg i altres falsedats que han matat l’anomenat procés de Catalunya, i una cosa ben diferent es que ni tant sols socialment siguin capaços d’estar a l’alçada del que se suposa que representen i simplement serveixin a les grans empreses d’esquena al sector pùblic i a la societat en general que curiosament els ha votat per ser representada.

El símptoma Ferrovial no fa presagiar res de bo, deu ser la nova normalitat.

Quan escoltem Miquel Iceta dir que el nou càrrec del President Montilla a Enagas no son portes giratòries i defensa l’us de la seva oficina d’expresident per la feina, apart de preguntar que no ha pogut gestionar en la sanitat durant l’Estat d’Alarma la Generalitat per justificar demanar més força pel Ministeri del mateix ram, evidentment comprovem que el sistema està podrit.

Iceta nega que siguin portes giratòries ja que a 14 anys que va deixar de ser Ministre i 10 President de Catalunya. Creu que no ha de renunciar a la seva oficina d’expresident ja que ho serà sempre i ho veu compatible amb una activitat privada. També ens diu que s’ha demostrat que en determinades circumstàncies el Ministeri de Sanitat necessita més múscul, negant que Catalunya hagi perdut res en la seva gestió i qüestionant que segurament no hagués fet res diferent del que ja s’ha fet.

Com deia el grau de cinisme es infinit, i així es pot defensar qualsevol cosa sense rubor com ho fa Iceta, que no es que en tingui el monopoli, ja que el nivell de la política catalana cal dir-ho es baix. Defensar que aquesta nova feina vinguda de l’IBEX 35 no son portes giratòries que ja han revorregut molts polítics per la seva jubilació daurada amb assessories a Consells d’Administració sense sentit apart de la perversió del sistema que ho pemet, com deia cal molta barra per negar això, i que apart degrada una mica més el càrrec de President català que ell ha ostentat i denigrat posteriorment i que demostra el que ho valora, de fet com ho fa Iceta.

Tanmateix, utilitzar l’oficina d’expresident pagada amb els nostres impostos per la seva nova feina privada ja es de traca i una burla per a tothom sense cap ètica que ho avali. No cal reformar cap llei, simplement es inacceptable des de tots els punts de vista.

Pel que fa a la recentralització de competències, senzillament delata la mentalitat hispanocentrica d’Iceta, sap perfectament que gestionar el que et manen no es exercir la competència, i això es ni més ni menys el que ha fet la Generalitat, de fet si donar competències plenes a les autonòmies sobre sanitat havia de ser de fireta, no calia donar-les d’entrada i així donar aquest múscul que Iceta reclama per un Ministeri buit que ara ho ha assumit tot en la millor tradició espanyola.

Defensar això dona sentit a la frase que un poble es medeix pels seus representants.

Recordeu el que va exercir com a virrei a Catalunya durant el 155, ara i des del seu departament a Andalusia repartirà les subvencions de fins a 100 mil euros per lluitar contra la immersió lingüística
al nostre territori. Un personatge miserable que torna a mostra el seu odi contra el poble i la cultura catalana.

Aquesta línia de subvencions va ser una exigència de VOX per avalar l’investidura del President Popular i depén d’acció exterior del Govern. Aquest total de 100 mil euros van dirigits a accions culturals i activitats dels descendents andalusos afectats per processos d’immersió lingüística i difusió de les seves arrels.

Realment la xenofòbia i el racisme pot arribar molt lluny, però el genocidi lingüístic que l’Estat espanyol practica amb la llengua catalana si no fos per que el poble català no es violent hauria produït ja una revolta ciutadana sense fre. Parlem aquests dies del racisme per la mort d’una persona de raça negre a Estats Units, però segurament aquells que ara defensen aquesta causa justa, previsiblement progres d’esquerres que miren cap un altre costat quan toca defensar la llengua propia de Catalunya, que simplement es la seva i no va contra ningú.

Aquesta subvenció es un insult als mateixos andalusos ja que aquests diners i en el territori que parlem i en les èpoques que parlem es un malbaratament per una causa malaltissa en general dels partits espanyols i en particular de partits feixistes com el que parlavem per destruir una llengua que no volen escoltar més. En la seva ment impositora i colonitzadora nomes cap una llengua, una bander i un sentiment que curiosament no fan que sigui tria lliure dels ciutadans, sinó a la força i amb totes les mesures de coerció que poden utilitzar.

Saben perfectament que la nostra llengua es el català i que nomes en l’àmbit escolar amb un sistema que permet sortir als alumnes amb un bon nivell de català i de castellà com en cap altre autonomia espanyola, a la resta d’àmbits la diferència de les dues llengues es abismal, però no en tenen prou i la voldrien arraconar a les cases per finalment fer-la desaparèixer, el seu somni humit, i el d’aquest coctel explosiu de Populars, Vox i Ciudadanos.

Si sumem que el responsable del Departament es Millo i el seu odi atroç a Catalunya ja ho tenim tot per seguir la seva lluita.

Un espectacle lamentable el que hem vist avui al Congreso de Madrid entre les forces independentistes i un Rufian desbocat amb un discurs totalment en direcció contraria al que una revolució democràtica voldria escoltar.

Treu pit de ser la primera força independentista a Madrid, i en referència a Junts per Cat, diu que no son esclaus de ningú,nomes serveixen al poble treballador de Catalunya. Han posta la seva força negociadora al servei de la gent aconseguint el retorn de competències a la fase 3 i la cogestió de fons europeus per la Conca d’Odena. Ha tret al President Pujol que diu no li consta que fos independentista, ni d’esquerres. Finalment diu que no son socis de PSOE ni de Podemos sinó del diàleg i la política per la gent, parlant de la Taula de diàleg i de la democràcia que esta en joc.

Francament, desprès del punt on vam arribar el 27 d’octubre del 2017 i els més de 2 anys de violència, 155, presó i persecució, ser a Madrid ja es una vergonya, i això va pels 3 grups, però treure pit de ser el primer ja es absurd. Potser no son esclaus del partit del President Puigdemont, però ho son de l’autonomisme, del sistema espanyol i de la validació d’un Estat autoritari i uns partits hereus del règim anterior i amb arrels democràtiques tant curtes que no es veuen.

Barrejar la gent amb els simples interessos de partit i la bona vida d’uns quants es insultar la societat catalana que evidentment no pot representar. Parla de guanys aconseguits quan en Fase 3 totes les comunitat gestionaran la desescalada per cert sense negociar es un altre manera de riure de la bona gent d’aquest país, així com parlar de fons que per experiència tots sabem com acaben aquestes promeses.

El recurs del President Pujol denota la falta d’argument i l’odi a una part de l’independentisme que segons ell nomes pot ser d’esquerres, com si la dreta o el centre no tinguessin dret a voler la llibertat del seu país, de fet sense aquesta unió de totes les peces es impossible un projecte com aquest, que des del sectarisme de Rufian no va enlloc o segurament on vol que vagi ell, a un cul de sac sense sortida.

Parla de la defensa de la democràcia de bracet dels botxins del procés democràtic de Catalunya i a canvi de res, ja ratlla la perversió i un cop de peu al procés d’alliberament de Catalunya.

Criats servils.

Una de les imatges més colpidores que hem vist últimament va ser l’assassinat en directe d’un ciutadà de raça negre a mans d’un psicopata que el va ofegar posant el seu coll entre els genolls sense afluixar durant molta estona.

Ara veiem com Estats Units torna a ser un clam i els incidents tornen a cada cantonada, per un racisme que mai ha desaparegut i que condemna una persona pel seu color de pell. Una anomalia que durant els anys ha pres diferents formes però que mai ha estat esborrada. Veiem com aquesta mort se suma a moltes més al llarg dels anys i el món es posa les mans al cap.

Avui he llegit un article on es comparava els catalans amb els negres, segurament aviat sortira l’esquerra progre aliada del sistema ha amagar les evidències, ja que son amb el seu consentiment i sempre ho han estat.

Evidentment no es la mateixa situació, no hi ha dos situacions iguals però les dues son racisme sense fre. La catalanofobia dona molts vots a l’Estat espanyol i aquesta es una constant que agafa totes les arees de la societat des da fa més de 300 anys.

Que Catalunya es tractada com una colonia i discriminada sempre tant economicament, com socialment no mereix massa discussió, per això fa gracia aquest que aixequen la veu amb imatges com les americanes posant tots els ismes damunt la taula, i en canvi amaguen aquests mateixos ismes per la situació i el tracte rebut per Catalunya durant molts i molts anys.

No nomes parlo de la violència policial del dia 1 d’octubre, o de la persecució judicial amb presos polítics a les presons espanyoles, o del cop d’Estat en forma de 155 contra les llibertats catalanes, parlo sobretot de la discriminació econòmica i social o identitària, on la llengua catalana ha estat i es perseguida, on les inversions son frenades sempre en contra del mateix Estat com la gestió de l’Aeroport de Barcelona o el corredor mediterrani per exemple, o en determinats càrrecs de poder que mai seran per un català que pel seu simple fet no es pot considerar com a tal a risc de ser perseguit o apartat sense remei.

El racisme sense fre.

La situació que viu Catalunya des de fa més de 2 anys quan vam votar el nostre futur en una jornada que sempre recordarem s’ha tornat en una indignació rere l’altre, un avançament del que ara anomenen la nova normalitat.

Efectivament, quan la indignació es una constant, perd la seva essència i es transforma en habitual. Podríem parlar del molt que ens indigna tot el que ha decidit l’Estat amb tots els seus botxins, començant per les seves forces policials, seguint pels seus aparells judicials i acabant pels seus partits polítics sense excepcions amb un denominador comú, acabar amb aquesta revolta pacífica i democràtica catalana per la via imperativa. De fet però, el que més m’ha indignat es precisament la nostra part, i concretament els nostres representants i partits, aquell que van desobeir les lleis aprovades al Parlament per la desconnexió i posteriorment van renúnciar a defensar el resultat del referèndum, uns fugint ben lluny del llast espanyol i uns altres entregant part de les seves vides entre reixes sense haver culminat precisament allò del que se’ls acusava, ironies del destí.

Van deixar que el cop d’Estat espanyol fes i desfes fins el dia d’avui amb una forma o un altra i ara hem de suportar com a Madrid segueix la submissió sense sentit, més enllà de del sentit del propi partit, de fet per simple dignitat i no entraré a discutir allò de que hi han de ser ja que encara som a Espanya, de fet amb aquesta manera de pensar i de fer i serem pels segles dels segles. S’ha pactat en aquest cas per part dels Repúblicans, partit que entenc tenia com objectiu la independència de Catalunya i que ara ja simplement es conforma amb les engrunes de poder autonomista que la seva deriva els porta.

Aquesta nova abstenció pactada amb el PSOE, ja es una vergonya en si mateixa, però escoltar les seves excuses en forma de beneficis socials per Catalunya, retorn de competències i la famosa Taula de diàleg, sense deixar-nos el que “l’alternativa es l’ultradreta”, ja son per tancar la porta i no sortir de casa.

No son veritat, i saben perfectament que com a la investidura son a canvi de res, més enllà de la seva lluita pel poder dins el sistema i per cert d’esquena a tota aquella gent que va confiar amb ells mobilitzada els últims anys. Un insult a la memòria i una victòria regalada a un Estat sense baixar de l’autocar.

Una indignació normalitzada.