Reneixo a soles de la nit fulgent com una soca a punt per talar, quan l’aire gira pel costat incert i els moixons callen, lo cel es tanca, la lluna es penja i esdevé el no-res, un pensament fosc i una llumeta per aferrar-se a qualsevol alè. Adéu a l’arbre, maleït l’home que vingué a