Subterranean Kids: «No serem ciutadans exemplars» Mimo, dels Subterranean Kids, cantava «Pel temps que passi mai no s’adonarà que és un esclau més d’un engranatge infernal. És el típic ciutadà exemplar…», un tema que descriu, encara ara quan han passat divuit anys, els nostres matins, quan ens posem el vestit de ciutadans exemplars i amb
Aquest diumenge el BOE publica el Real Decreto Ley 10/2020, de 29 de marzo de 2020, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras de los servicios no esenciales (RDL 10/2020). Els sindicats CCOO-UGT s’han afanyat a aplaudir la mesura. Nosaltres, en canvi, considerem imprescindible denunciar-la i lluitar-hi en contra
Josepa i Apa: «Ajuntem totes les forces» Apa (Josep Aparicio) estripa el silenci i canta que «Hem heretat un vell somni que és somni de llibertat», mentre Josepa (Josepa Blasco) li proposa que «Ajuntem totes les forces per a fer-lo realitat». Les bones intencions, però, rebran el corresponent sabotatge de qui espera com un lleó
Mikel Laboa: «El que estimava era el moixó» Ressona dins de la boca de Mikel Laboa la lletra de «Txoria txori»: «Si li hagués tallat les ales hagués sigut meu, no hagués escapat. Però així hagués deixat de ser moixó. I jo… el que estimava era el moixó.» I se m’omplen els ulls de llàgrimes
Al Tall: «I els amos al clot…» Al «Cant de maulets», Al Tall canten «els peixos en l’aigua i els amos al clot.» En això pensava l’altre dia mentre llegia El Periódico. El diari informava que el passat 13 de juny, la consultora Mercer, junt amb l’Asociación para el Progreso de la Dirección (APD) van
4 de març de 1905, La Redacció, editorial al primer número Avenir En els nostres temps, l’aparició d’un nou periòdic difícilment interessa a ningú, al menos de moment. S’ha abusat massa de la bona fe del públic amb tota mena de publicacions plenes d’afalagadors propòsits i de promeses rara vegada complerts. Els títols més escaients
2. La Unión: «Llop-home a París» «Auuu!, llop-home a París. Auuu!, el seu nom és Denís.» Denís era el de Boris Vian cantat per La Unión en forma de peça de pop-rock als vuitanta del segle passat. Cambó és, en canvi, el nostre llop-home a París, un dels principals cervells de la dominació de classe
(Al voltant del 2010, vaig escriure durant 54 setmanes una columna a l’última pàgina de la “Directa”; aleshores era setmanari. A partir d’algun tema de bandes i músics que jo escoltava, construïa un text de creació que parlava de coses molt diverses. Rellegides ara m’han agradat, així que els repenjaré ara en aquest blog ja
1 de març de 1905, editorial de Progrés Qui som Tenim el mot a flor de llavis i no gosem pronunciar-lo. Uns amb mala fe i pel compte que els tenia fer-lo odiós l’han prostituït al mig del fang de les passions que agiten la societat. Altres, amb notòria ignorància, han deixat que l’enllotessin, creguts
Avui fa 75 anys que va ser alliberat el camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, on estigué reclòs el poeta anarquista i catalanista de Miravet Roc Llop. Molta gent avui ho recordarà però Llop continuarà en la desmemòria col·lectiva com a mostra de la parcialitat literària d’aquest país, de les escasses ganes de no incloure ningú que
La màfia tarragonina campa lliurement per les seves possessions fins i tot en temps de coronavirus, se salta el confinament, entra de nit a la ràdio municipal i n’esborra alguns dels arxius de la comptabilitat. Així sembla, perquè la nit del dilluns 27 d’abril algú va entrar a l’emissora municipal Tarragona Ràdio, va accedir al
Per tancar el llibre “Paper, tinta i COVID-19”, que sortirà en uns dies, res millor que un poema de Josep Llunas escrit el 1890 escrit al voltant de l’1 de Maig i contra el còlera (poseu-hi coronavirus i funciona per a avui) i els conservadors, que per a ell eren la mateixa cosa. Llegiu, llegiu…
Tot el que tenim ho hem guanyat lluitant. Tot el que perdem ho perdem perquè no lluitem. Visca el Primer de Maig!