Solcades

Eduard Solà

Ametlers florits

27 de febrer de 2020

Ametlers florits, nius abandonats, ocells que migren, rastres oblidats, aljubs sense aigua, terres deixades de la mà de Déu, en la memòria dels hereus pobres, desterrats, orfes. Al final, clarors. Començar de nou. Bull el cel rogenc, cauen els dies. Un gos, a soles, dorm vora un camí que ja no du enlloc. La primavera

Llegir més

Pren-me la mà

27 de febrer de 2020

Pren-me la mà. És tant fràgil i tant forta com una ala. La meua mà té memòria i coneix indrets curulls de móns que són deserts on floreixen esperances. La meua mà tremolosa coneix les nits i llurs remors. La meua mà d’una peça, ben forjada, atura els vents i és l’ensenya dels més valents.

Llegir més