Avui fa dos anys que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez estan injusta i ignomoniosament reclosos. Dos anys tancats per ser feiners, per estar únicament al servei de la ciutadania catalana que aposta per l’emancipació i de la que no vol renunciar a cap dret, radicalment demòcrates i tossudament noviolents. Dos anys que pesen com una
Ningú, i molt menys l’Estat, la seva suposada intel·ligència i la resta del seus caps pensants, s’imaginava que ahir milers, milers i milers de persones indignades per la sentència del Judici de la Democràcia col·lapsassin l’aeroport del Prat, altrament conegut per Josep Tarradellas. Hi acudiren per la crida feta per Tsunami Democràtic, a qui Fernando
Som sediciós, segons el Tribunal Suprem, però no estic reclòs, encara. La revenja d’aquest tribunal contra els 12 encausats en el Judici a la Democràcia suposa, de facto, la desconnexió de l’Estat espanyol de milions de ciutadans d’arreu. És clar que els corifeus d’aquest Estat en descomposició aplaudeixen amb tot el que poden la revenja
D’aquí a unes hores, probablement, es farà pública la revenja de l’Estat en forma de sentència al judici a la democràcia. Tanmateix, el mateix Suprem s’ha cuidat prou d’encalentir els motors de la vergonya filtrant part del text de la revenja als seus mitjans de comunicació, com no podia ser d’altra manera. No cal oblidar,
Mentre es facin més desfilades militars que no demostracions de coneixement; mentre es faci més ostentació de qui té l’armament més gros i de llarg abast i no de qui té més esma de no tractar el poble d’idiota, mai no sortirem de la inòpia generalitzada que dona forma a tota mena d’inquisicions. Mentre es
El meu preceptor menor va amb un gust que omple de tranquil·litat i coratge a l’Escoleta Infantil Sa Miloca, de Cas Concos del Cavaller. El preceptor major també hi anà en el seu moment i amb el mateix interès i ganes. I és així perquè les tres educadores que en tenen cura posen tota la
La mort sempre encabrona, però quan se’n du a deshora algú amb tirada a fer el bé, l’encabronament supera amb escreix allò tolerable. En aquests casos, la ràbia fa acte de presència per espantar tot intent de conhort i limitar l’ús de les paraules. La ràbia i els crits apagats serpentegen per la sala de
Dissabte passat, al Taller Marginàlia, es va celebrar el primer “Vermut del primer dissabte” que inauguraren “Els caminants”, un grup de música format a partir de l’associació “Amics de Seminari”. D’entre el repertori, Biel Vilanova, un dels integrats, cantà en solitari tres poemes de Jaume Santandreu i un de meu que, en el seu moment,
En un instant, en menys d’un minut, en el carrer Jaume Balmes de Palma, on visc, s’han viscut tres moments de màxima tensió. En aquest carrer, una de les voreres, la de l’esquerra en direcció a la plaça Abu Yahya, comparteix espai amb el carril de les bicicletes. Cap a les set i vint del
El Suprem, amb Marchena al capdavant, prepara la sentència de la ignomínia en plena precampanya electoral. Bé, la veritat és que a l’Estat espanyol s’està en permanent campanya electoral i que els partits autodefinits constitucionalistes (i que veritablement són ultranacionalistes espanyols) escaïnen de valent, tot provant-se a veure qui la diu o la fa més
El cap ple, la tos que no deixa, la mollor que persegueix el cos constipat. Telefilms idiotes, el descans que no arriba, la veu agomboladora que se’n va sense deixar penyora. El diumenge que acaba en sec obrint abismes. El fill diu a son pare que és com la llum que percebem d’un estel, que
Amb la sala dels Encants plena a vessar, en el Taller Marginàlia s’hi ha celebrat el primer “Vermut dels primer dissabtes” que ha tengut com a protagonistes “Els Caminants”, un grup musical nascut de l’associació “Amics de Seminari”. Han interpretat dotze cançons arranjades o adaptades per membres del propi grup o d’altres seminaristes. D’aquest repertori,
El meu preceptor major avui fa sis anys i ningú no ho diria. El temps és molt capritxós, ell ho sap molt bé, i tant li és córrer com un boig com encantar-se com un badoc. Per ell és un badoc i per als altres, els seus deixebles, un boig fermador. Ell el sap fer
L’Advocacia general de l’Estat també s’abona a la repressió lingüística i diu que la Generalitat Valenciana s’ha de dirigir als governs principatí i de les Illes Balears en castellà perquè “el valencià només és oficial a la Comunitat Valenciana”. Recorda, per això, que als altres dos Països Catalans, en els seus respectius estatuts, s’utilitza el
Amb l’auditori de la Casa de Cultura de la Fundació Sa Nostra ple a vessar, s’ha presentat anit el llibre “Llorenç Tous. Bibilista i amic dels pobres”, de Cecili Buele i Ramis, editat per Lleonard Muntaner a la seva col·lecció “En diàleg”. A més de l’editor, l’autor del text i Llorenç Tous, la historiadora de